L'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas, l'home que va donar forma al TecnoCampus de Mataró, ha mort als 95 anys. Autor de multitud de projectes de tipologia molt variada, a Catalunya i Europa, Bohigas va ser l'arquitecte del centre universitari i empresarial mataroní, un dels grans projectes de la ciutat a les darreres dècades.
L'Ajuntament va confiar en Bohigas per a construir "el far de Mataró", un projecte que unia les diferents escoles universitàries de la ciutat i creava un espai per a empreses, tot plegat amb l'objectiu de transformar l'economia i el model productiu de la ciutat. El novembre de 2010 va obrir portes amb una inversió municipal de 52 milions d'euros.
La proposta arquitectònica va consistir en la creació de dos cubs d'obra vista per als espais administratius i de negocis. Tots dos es troben orientats a la ciutat, formalitzant l'entrada cap al pati universitari, revestit de blanc i amb vistes al mar Mediterrani. Tal i com expliquen des del despatx d'Oriol Bohigas, en els cubs, la successió de finestres repetitives presenta uns profunds pilars on s'allotgen la carcassa estructural, els serveis verticals i l'aire condicionat, mentre que les obertures proporcionen ventilació natural durant la meitat de l'any a través de les portes dels balcons.
Al pati, les franges de finestres horitzontals i els panells de formigó armat amb fibra de vidre tenen com a objecte reproduir l'aire nàutic del mar proper, alhora que contribueixen a una distribució interna flexible dels diferents departaments universitaris. El projecte també preveia una pèrgola en diagonal per connectar amb el mar, però el projecte es va acabar descartant per reduir costos.
TecnoCampus Mataró
Arquitecte prolífic i de gran prestigi
Entre les obres de Bohigas, destaquen per l'ambició i complexitat la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l'edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013). Va rebre nombrosos reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 1991, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme, el 2001 i el Premi Nacional de Cultura, el 2011. A finals d'aquest mes de setembre, va lliurar el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Nascut el 20 de desembre de 1925, Bohigas es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona el 1951, i el 1961 va assolir també el títol de diplomat en Urbanisme. Va iniciar l'activitat professional dins el Grup R i es va associar primer amb Josep Martorell (1951) i després amb David Mackay (1962), amb els quals va acabar formant l'estudi MBM Arquitectes. És autor de multitud de projectes de tipologia molt variada, a Catalunya i Europa, que abasten des d'arquitectura residencial, centres escolars i universitaris, estacions i comissaries, a seus d’entitats o centres religiosos, d'entre els quals destaquen per l'ambició i complexitat la Vila i el Port Olímpic (1992), la reestructuració de les casernes Roger de Llúria (2001) o l'edifici Disseny Hub a la plaça de les Glòries (2013).
Estudiants al TecnoCampus, en una imatge d'arxiu pre-pandèmia. Foto: R. Gallofré
Des de 1964, Bohigas va ser professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la qual esdevingué director entre 1977 i 1980. Delegat de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona (1980-1984) i conseller en la matèria, va projectar la gran transformació urbanística d'obertura al mar que va representar la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. Entre 1991 i 1994 va ser regidor de Cultura de la capital catalana.
Ha estat objecte de múltiples distincions i reconeixements. Impulsor dels Premis FAD, la seva obra ha estat guardonada reiterades vegades des del 1959. L'any 1986 va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona; el 1988, la Medalla d'Urbanisme de l'Académie d'Architecture de Paris; el 1990, la Medalla d'Or de l'Arquitectura del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, i el 1991, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. L'any 2001 va rebre també el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme i el 2011 el Premi Nacional de Cultura.
És autor d’una extensa obra memorialista i de teoria i història de l’arquitectura i l’urbanisme durant el segle XX. Va ser fundador i president (1975-1992) del grup editorial Edicions 62, president de la Fundació Joan Miró (1981-1988) i de l’Ateneu Barcelonès (2003-2011).