La mataronina Guillermina Peiró va rebre el passat 2 de febrer la medalla Francesc Macià, en reconeixement a la seva lluita contra la Dictadura de Franco. La filla del líder anarcosindicalista Joan Peiró, nascuda a Mataró, va ser una de les catorze persones i sis entitats premiades amb aquesta medalla per la seva activitat en l'àmbit laboral. El seu germà, Josep Peiró, mort l'any passat, també va rebre el reconeixement.
L'acte d'entrega va comptar amb la presència del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el Conseller de Treball i Industria Josep Maria Rañe. En el seu discurs amb motiu del lliurament de les medalles, Pasqual Maragall va destacar, d'entre tots els premiats, la figura i trajectòria de Guillermina Peiró. No puc fer un recorregut per totes les vostres trajectòries individuals, va dir, com la de la Guillermina Peiró, que ha estat digna continuadora de la saga oberta pel seu pare, a qui va definir com a exponent del millor de la tradició obrerista catalana. Una tradició que, tal i com va assegurar, tant diu i explica del nostre país.
Una gran lluitadora contra el Franquisme
Guillermina Peiró i Olives va néixer a Mataró el 1924 i va estudiar a l'Escola Racionalista que la Cooperativa del Vidre y el seu pare van crear a la capital del Maresme. Exiliada a París, va patir juntament amb la seva família la Segona Guerra Mundial. El 1945 va tornar a Catalunya per treballar a la Cooperativa de Vidre i el Laboratori Recasens, mentre es mantenia com a enllaç de la CNT, recollint diners per als presos i portant menjar als reclusos de la Model. A més, va participar en diferents mobilitzacions i vagues contra la dictadura. Expulsada de la CNT, s'afilià a la CGT. Actualment es militant d'Esquerra Republicana a Mataró.
Maragall donant el premi a Guillermina Peiró.