Teatre, dansa, música i il·lustració. Són les disciplines que combina Marc Vilajuana, un mataroní de només 19 anys que ja s’ha guanyat un lloc en el món de les arts escèniques. A mitjans de Primària va començar a fer teatre a l’escola i seguidament va formar-se durant 10 anys a l’Aula de Teatre. Allà també es va iniciar en la dansa, àmbit en el qual està més centrat actualment. Amb només 12 anys va descobrir el piano, després va començar fent cant líric i també cant modern. Tant és així que ara fins i tot escriu les seves pròpies cançons i té dos duets, Simbiosi i L’Àtic. En el món de la interpretació ja ha participat en diferents projectes de videoclips, curtmetratges, teatre al carrer i publicitat. Als 14 anys va crear una productora juntament amb dos amics, Escena Zero. Paral·lelament no ha deixat de formar-se en cadascuna de les disciplines. “M’agrada estar en actiu i mai parar de créixer: treballar ja és una formació”, apunta. El jove creu que “per a algú que vulgui començar només fa falta aixecar-se i tenir la motivació per fer qualsevol cosa”.
Per què et mostres actiu en tantes disciplines a la vegada?
La creació contemporània permet ajuntar-ne moltes i poder fer el que vulguis. Jo ho faig així. En una col·laboració amb una pintora russa, per exemple, ella m’ensenyava en directe les seves obres i jo treia una improvisació d’on podia sortir cant, dansa, teatre... És interessant no encasellar-se. Saber quines diferències hi ha entre cada element però trobar un lloc on poder-los mesclar.
On et sents més còmode?
Ara a la dansa contemporània amb improvisació. Per a mi la dansa és una manera de fer abstracte el teatre. L’actuació és quelcom molt humà i surt de l’instint. Hi ha moments on ja no penses en el que fas, no tens una intenció, simplement hi ets i et mous. Un lloc on abandones el cap i el que et posa en moviment és quelcom que no sabria dir exactament què és.
I ara també formes part de la Família dels Súpers
Sí. Vaig passar els càstings i vaig començar el mes de juliol. Sóc un robot de cuina, un personatge molt innocent que m’agrada molt perquè no entén algunes reaccions humanes. Per exemple, que algú s’ofengui o que tingui bondat o maldat. Estic molt agraït perquè he tingut molt bona rebuda amb l’equip i tots són molt càlids.
Com està el sector per als joves que volen començar?
Hi ha moviment i concursos per arribar a llocs, però trobo que falta interès i moviment per la cultura. Anar més a veure cinema d’autor o a creació emergent i no a la típica pel·lícula americana, per exemple. A més, faig un crit perquè s’aposti per la improvisació. A diferents capitals europees el públic ja hi està acostumat, aquí costa més.
Com et veus en un futur?
M’agradaria poder viure de la meva pròpia obra i, a la vegada, anar fent coses per a altres. Quan estàs treballant per a algú altre, et col·loques en llocs on per si sol no t’haguessis col·locat i aprens coses de tu mateix que no hauries arribat a conèixer-les. Estic molt content del que he fet fins ara perquè podran venir coses millors.
aicil