El passat mes de juny el setmanari Capgròs, publicava un article titulat ‘Mataró i les ciutats metropolitaqnes cada cop més empobrides i segregades’, on recollia unes dades demolidores de la ciutat extretes d'un estudi de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB per encàrrec de l'Ajuntament de Mataró.
Les dades publicades a l'estudi evidencien els moviments de concentració de la pobresa en els municipis de la segona corona metropolitana, entre ells Mataró. La ciutat té una renda un 15% inferior que la mitjana del Maresme, amb un 10% de la població que declara uns ingressos inferiors a 5.000€ anuals. En els darrers 20 anys ha seguit una línia d'empobriment sostinguda, ha expulsat a famílies amb recursos elevats i també empreses cap a altres municipis del Maresme i alhora ha crescut el percentatge de persones amb baix nivell de renda, que requereixen una gran inversió de l'Ajuntament en despesa social.
Certament, és un problema majúscul, que cal afrontar entre totes les administracions perquè és, si no el principal, un enorme repte de país. La Generalitat va impulsar, amb aquest objectiu, fa una dècada la Llei de Barris i ara, el Govern ha presentat el seu pla de desplegament d'actuacions de dinamització de barris amb especials dificultats, mitjançant actuacions en els àmbits de l'habitatge, l'urbanisme i la cohesió social que permetran millorar les oportunitats de les persones que hi viuen i reduir-hi les situacions d'exclusió que s'hi produeixen.
Des de l'any 1979 Mataró ha afrontat molts canvis socials i de model productiu. Hi ha hagut grans encerts en algunes inversions com ara el Port i el TecnoCampus, però tots estarem d'acord que no han influït a la ciutat tot l'esperat. El Port no ha estat mai integrat al teixit urbà (esperem que les darreres inversions ho reverteixin) i el TecnoCampus, que és un centre de coneixement, formació i iniciativa empresarial no impacta de la forma desitjada a la ciutat, com sí que ha passat a Vic amb la UVIC, a Tarragona i Reus amb la Rovira i Virgili i a Lleida amb la UDL.
Però no podem ignorar la responsabilitat que els successius alcaldes i governs municipals han tingut en l'estat actual de la ciutat, no només en els percentatges d'atur i pobresa superiors a la mitjana, sinó especialment en la manifesta manca de capacitat de retenir riquesa i talent.
Des del restabliment de la democràcia, i amb l'excepció d'un únic mandat d'en Joan Mora, Mataró sempre ha tingut un alcalde del PSC.
Quin projecte tenia el PSC per la ciutat si és que mai n'hi ha hagut? A cada legislatura els governants de torn fan projectes i plans de treball pels propers 4 anys, però un partit que ha estat majoritari a la ciutat i que ha governat de forma gairebé contínua durant quasi 40 anys, hauria de poder mostrar uns resultats molt diferents, tenir un projecte il·lusionador per a la ciutadania i enriquidor pel municipi i haver après a gestionar de forma perfecta el dia a dia municipal.
Ara mateix la ciutat és a una situació realment complexa, amb uns índexs de pobresa elevats, delinqüència i sensació d'inseguretat evidents, el sector cultural globalment maltractat, l'estat de la via pública realment lamentable, el comerç en estat de crisi permanent, un servei de llicències ineficient i la recollida de brossa i neteja viària francament millorable. Tot això provoca una sensació a la ciutadania, que tot i estar orgullosa de la ciutat on viu, transmet desànim, neguit i manca de confiança en els serveis públics.
Amb tot aquest panorama, en una recent entrevista, l'alcalde Bote, es va mostrar optimista pel que fa a la segona part del mandat. Un optimisme, que en la nostra opinió, es fonamenta més en la convicció d'arribar en les millors condicions a les properes eleccions, que no pas en les necessitats de bona gestió a curt termini i de projectes a llarg termini que necessita imperiosament Mataró. El govern del PSC posa tots els mitjans al seu abast per seguir governant i utilitzen el pressupost municipal, la política impositiva, les intervencions a la via pública i subvencions de tot tipus per assolir-ho. Aquesta manera de governar no és responsable ni està a l'altura de la ciutat que mereixem.
En definitiva, els objectius electorals de partit contraposats a les necessitats de la ciutadania.
A Mataró li cal una visió de futur i que en gran part està recollida al pla estratègic 2022. És un bon document en el qual van participar nombroses persones i entitats. Aïlladament s'estan assolint alguns dels objectius marcats, però hi ha una manca de lideratge que impedeix desenvolupar-lo i fruir-lo plenament.
Mataró té grans reptes i hem de sumar esforços per superar-los. Si ens hi posem, amb diàleg i complicitat, serà més fàcil assolir-ho.