La divisió per barris de Mataró és ple curiosa. Es basa en criteris històrics, òbviament. Segrega realitats sobre el mapa però acaba per equiparar extensions que superen i per molt els 30.000 habitants (com l’Eixample i Cerdanyola) amb reculls de població concrets. Peramàs-Esmandies és un d’aquests. Una mena de reserva petitona, enclaustrada entre gegants com la pròpia Cerdanyola, la punta de l’Eixample i el Pla d’en Boet.
Però de ser-hi, hi és. I se sent barri i té una certa personalitat pròpia plausible tant si vas a algun dels seus principals espais de ciutat (la Biblioteca, les pròpies Esmandies, la Ronda O’Donnell, la Plaça Catalunya) com si fas més aviat carrerons i trobes el Peramàs de cases baixes, que fa com una falda residencial als peus del carrer amb més escoles de tota la ciutat.
Proximitat i veïnatge
El barri de Peramàs destaca per acollir negocis de proximitat en sectors quasi integrals. A més, podem dir que s’entén bé amb els seus barris veïns i que, en certa manera, xucla activitat de la molta vida de Cerdanyola Sud o del Pla d’en Boet. Tranquil, allunyat de problemàtiques com la inseguretat o els conflictes veïnals i molt acollidor. Aquestes són només tres de les característiques amb què els seus veïns defineixen el barri de Peramàs.
No tot funciona. Trobar aparcament és la problemàtica que més pateixen els habitants i comerciants de Peramàs. De fet, com a solució, part del veïnat reclama la construcció d’un pàrquing soterrat gratuït. Com el qui no vol la cosa.
Lluita fundacional
Per la gent de Peramàs, l’edifici de Les Esmandies és molt més que un equipament de barri autogestionat, que aprofita l’antic casalot i que és un espai de ciutat on s’organitzen activitats i s’acullen entitats, a l’interior o al seu pati especial i acollidor. El barri i la gent hi eren, però l’esperit de barri lluitador va néixer precisament defensant Les Esmandies, que havien d’anar a terra. Mantenir-les és la lluita fundacional.
Els reptes
Ronda O'Donnell
La Ronda O’Donnell és una via molt transitada, que en certa manera vertebra Peramàs i que és de pas per milers i milers de persones, sigui en cotxe o caminant, vagin o vinguin en una direcció o en l’altra. Tenint tanta vida i comptant amb bona salut comercial, és una altra de les vies mataronines que opositen a una reconversió integral com a boulevard de dinamisme comercial i de restauració. Això passaria per enretirar-li part de la circulació, avenç que de moment s’ha esbossat amb l’Anella Ciclista però que de per si sol no pot fer canviar tota la zona. La Ronda O’Donnell espera torn, podria dir-se, pel Mataró del demà.
Difondre el CUAP
Part de culpa de la molta vida que té Peramàs, just en el seu enclavament amb Cerdanyola Sud el té, des que es va inaugurar, l’edifici ambulatori conegut antigament com ‘els especialistes’ i que actualment acull l’únic CUAP de Mataró, és a dir un CAP amb urgències propi. És un repte de tota la ciutat, però, acabar-se d’adaptar a la nova figura de CUAP i conèixer bé en quines situacions en les que per necessitat d’urgències abans s’aniria amunt a l’Hospital ara pertoca anar a l’equipament de la plaça de Serra i Xifra. Si tot Mataró coneix bé el protocol i fa servir més el CUAP, Peramàs i tot el seu sistema de comerços de la zona encara en sortiran més reforçats. És un win-win.
Rejoveniment
Els estudis de població de Mataró ja fa anys que dibuixen una realitat que és palpable només de passejar per Peramàs. La població hi és majoritàriament gran, l’envelliment és patent. Això no és cap problema en si, si bé cal com a ciutat saber enfocar i desenvolupar polítiques que atenguin a la concentració de persones potencialment depenents en barris concrets com aquest. Si Mataró vol ser Ciutat Cuidadora, caldrà que hi atengui les plasmacions com aquesta. Igualment, el rejoveniment de Peramàs cal entendre que s’anirà donant per norma general. És un lloc on es viu bé i és normal que la mobilitat residencial sigui limitada.