Pere Montserrat, homenatjat a la revista científica ‘L’Atzavara’

La sala d'actes de Can Palauet va acollir dijous, dia 21, la presentació del quinzè número de la revista científica L'Atzavara, que ret homenatge al científic mataroní Pere Montserrat. El regidor de Cultura, Sergi Penedès (que estrenava el seu càrrec en un acte públic) i Jordi Corbera i Marta Comerma, de la secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró, editora de la revista, van ser els encarregats de presentar la publicació.

Corbera va assegurar que es tracta d'un “volum especial”, ja que conté prop de 200 pàgines, més del doble del què habitual en aquest butlletí anual de la secció de Ciències Naturals del Museu. A més, es va felicitar per la quantitat de gent que hi ha volgut col•laborar, xifra que “ha superat les nostres expectatives”. Corbera va definir Montserrat com un “botànic de prestigi internacional” i va recordar que la publicació de la revista té relació amb l'homenatge que es va fer al científic l'octubre de 2006, quan es complien 50 anys de la publicació del seu estudi sobre la flora del Maresme, que encara es manté vigent. Montserrat, que viu a Jaca (Osca) no va poder assistir a la presentació, però va enviar unes línies d'agraïment en què afirmava que “els vells som com nens petits, que ens plau ser estimats”.

La revista inclou articles de deixebles de Montserrat, amb qui han treballat a l'Institut de Jaca, i que parlen tant de la personalitat com de l'obra del botànic mataroní. El propi Montserrat signa un recull fotogràfic de l'època en què va realitzar la tesi doctoral, acompanyat d'un text actual, que Corbera va definir “d'esplendid, amb molt de suc”. El reportatge està contrastat per fotografies que mostren els mateixos punts que va retratar Montserrat fa mig segle, i que deixen patent la pressió urbanística i la colonització dels espais agraris per part dels boscos. Altres articles del quinzè número d'Atzavara, allunyats de la figura de Montserrat, tracte temes com l'atles climàtic de la península Ibèrica, les plantes naturalitzades dels Països Catalans o l'aprofitament ramader de les valls d'Andorra.