El volum porta per títol ‘La Plaça de Cuba. 85 anys d’història’ però la seva autora, Pilar González-Agàpito, diu que ha estat una coincidència que s’hagi acabat publicant en motiu d’aquesta efemèride. La història del darrer segle a Mataró en macro no es pot entendre sense entrar en les vivències en micro del seu primer mercat cobert i encara avui el més important. Una plaça amb encant i plena d’històries, algunes de les quals ajuden a configurar les 365 pàgines del llibre.
La factoria literària i històrica de Pilar González-Agàpito segueix funcionant amb precisió i puntualitat: a llibre per any, anar repassant espais, realitats i històries de Mataró a partir dels relats orals, de les memòries generacionals compartides, de les famílies de cada negoci, dels hereus de cada nissaga. El de la Plaça de Cuba i ja fa setmanes que ha arribat a les llibreries. Els estrictes protocols Covid han fet que els actes de presentació hagin hagut de fer-se amb aforament controlat i totes les places ocupades. Hi ha interès perquè és molta la gent de Mataró que té una relació especial amb la plaça, per família, veïnatge, hàbit o per simple curiositat. El que es recull al volum els farà les delícies.
Pilar Gonzàlez Agàpito llibre Plaça de Cuba. Foto: R.Gallofré
Amb meticulositat, l’autora recull i glossa la gestació de la plaça amb un informe del llavors arquitecte municipal Josep Puig i Cadafalch o l’adquisició dels terrenys als recels que aixeca a la Plaça Gran o com el projecte s’acaba endarrerint. “El mercat està acabat a finals del 1935 però no el volen inaugurar perquè els paradistes diuen que no està en condicions. Acaba inaugurant-se el 36 poc abans de la guerra i es produeix un moviment pel qual moltes botigues de la ciutat opten per ser-hi presents, per no perdre vendes”, diu González-Agàpito.
La vida del mercat
Al relat de l’autora se li nota l’ascendència d’una família amb parada. El lector s’endinsa talment en la Plaça de Cuba dels inicis “amb moltes parades, de gruita, de verdura, de gallina, carn o menudències, on el moviment comença molt aviat quan arriba el gènere, amb carros i cavalls que esperen”, relata. En paral·lel, i comparat amb altres espais que la pròpia autora ja ha passat pel seu sedàs d’historiografia oral, la Plaça de Cuba “provoca més relacions en comú, més ambient de plaça, per exemple al final de la jornada quan se seu i es comenta com ha anat el dia, sense plegar tard”. Una plaça, la que ressegueix el llibre, que no deixen de ser-ne dues en una: la interior amb les parades i la de l’exterior, amb les botigues o el mercat de pagesos.
“En aquella Plaça de Cuba dels inicis hi ha 300 parades i molta oferta variada, per exemple només de gra cuit n’hi ha tres. Hi ha sastres, les botigues d’altres punts volen ser-hi al voltant, el mercat i els entorns acaben per ser el principal centre de compres de la ciutat. És una època en què tothom compra al dia i per tant es va al mercat sovint. Això desperta aquest ambient especial”. La Plaça en aquests 85 anys ha sofert canvis i reformes, fins i tot integrals, però cal imaginar-se’l llavors estructuralment com ara per fora, amb una gran altitud que, asseguren tots els testimonis, feia pelar-s’hi de fred a l’hivern.
L'entrevista a l'autora, gentilesa de Celler Castellví. Foto: R.Gallofré
González-Agàpito repassa noms, negocis i peripècies. Val la pena la lectura per tornar a passejar per la plaça i trobar-hi detalls, reminiscències i elements que el llibre posa en context i que anant-hi a comprar no hi pares atenció. L’esgrafiat de la banda de mar, el rellotge, les anècdotes o l’interrogant del perquè del nom en són algunes. Amb fotografies antigues i relats, el llibre reconstrueix aquests 85 anys. L’escriptora històrica es mira el mercat d’ara, esdevingut un epicentre ‘trendy’ tot i mantenir l’essència de les parades, el formiguer de gent i els dos mercats setmanals. “Els impulsors si aixequessin el cap i veiessin la plaça d’ara no ho entendrien, però aquest aprofitament dels espais i del producte en la línia de la Boqueria a Barcelona és una via vàlida”, diu la Pilar. Que a més afegeix “la pandèmia ha tornat a posar la necessitat del mercat sobre la taula, les parades han fet pinya i venen juntes per exemple a demanda. S’ajuden per progressar”. Hi ha coses que no canvien gaire en 85 anys.