Els mercats municipals de la Plaça de Cuba i de la Plaça Gran neden a contracorrent, i per això gaudeixen de molts adeptes. En un moment en què s’imposa la compra en supermercats i grans superfícies comercials, teòricament més còmodes i pràctics, els mercats s’ofereixen com una alternativa força més atractiva. Perquè comprar no ha de respondre tan sols a la necessitat d’abastir-se de productes, sinó que també pot ser una experiència plaent, un passeig a l’aire lliure a la recerca de productes exclusius i de proximitat, arrelat al caràcter mediterrani d’aquest territori. Tant els mercats com els seus respectius entorns comercials es presenten avui en dia com dues zones plenes de vida, malgrat que els botiguers també reclamen inversions i millores.
La personalitat d’aquests dos mercats es basa en bona part en la seva llarga història, que en ambdós casos es remunta al segle XIX. El mercat de la plaça de Cuba va iniciar l’activitat a tombants de segle, malgrat que la imatge que presenta actualment data de 1936, gràcies al projecte de Lluís Gallifa. Però si hi ha un punt d’inflexió en el mercat és la reforma integral a què es va sotmetre l’any 2010. Un projecte que va servir per adequar-lo als nous hàbits dels consumidors. Els principals canvis van ser la introducció d’un supermercat, un aparcament gratuït, la reforma de les 36 parades i els espais de dinamització, com ara l’Espai Joc o l’Espai E-Àgora, o l’aula de cuina.
Actualment, el mercat de plaça de Cuba és un espai que combina la tradició dels mercats típicament mediterranis amb el comerç modern. Les millors carns, el peix més fresc i les fruites i verdures de quilòmetre zero conformen una atractiva oferta de productes gastronòmics. “El client hi pot trobar una gran diversitat d’aliments, de molta qualitat i a preus raonables”, explica Teresa Codina, de Peixos Teresa, una parada de les de tota la vida al mercat. Codina considera que la reforma de la Plaça, ara fa tres anys, va ser molt positiva. “Tant per als venedors com per als clients, tothom està molt més còmode, tenim més espai i l’ambient i la temperatura és molt més agradable que abans”. La presència d’un supermercat a l’interior del mateix edifici ha resultat positiva, segons la pròpia peixatera. “Els comerciants n’hem quedat contents, perquè d’aquesta manera els clients poden fer tota la seva compra a la Plaça”, assegura. El que sí troba a faltar són “més places d’aparcament”, ja que assegura que hi ha molts clients que provenen de fora de Mataró, atrets per l’oferta de producte fresc del mercat.
Però l’activitat no se centra tan sols a l’interior del mercat i al seu perímetre més immediat. Als entorns de l’edifici hi ha una potent activitat comercial, amb botigues de tot tipus on s’hi poden trobar les millors marques i qualitats. Alimentació, moda i complements, perruqueries i salons de bellesa o artesania conformen l’oferta. “Si haig de destacar alguna cosa de la Plaça de Cuba i dels seus entorns, és la diversitat de botigues i de productes que hi trobes”, explica Oriol Floriach, gerent de la botiga de roba Rosita. Segons Floriach, els establiments cada cop estan més especialitzats i ofereixen productes molt exclusius. “Aquí hi podràs trobar coses que és molt difícil que puguis comprar en grans superfícies o en franquícies”, apunta. També menciona el tracte, càlid i familiar, propi del comerç de proximitat i de tota la vida. Els comerciants del mercat i dels entorns consideren, però, que necessiten un cop de mà per part de l’Ajuntament. “Ja sabem que avui en dia no hi ha diners, però ens agradaria que s’involucressin més en la nostra tasca, sobretot en tema de promoció”, constata Floriach.
Esperant la transformació
La història del mercat de la plaça Gran es remunta a 1893. Precisament aquest 2013 se celebra el 120 aniversari de la construcció d’El Rengle, l’edifici central, obra de l’arquitecte mataroní Puig i Cadafalch. Es tracta d’un mercat modernista i molt singular, sobretot a causa de les seves petites dimensions. Actualment compta amb 8 parades fixes, i a més hi ha les parades dels marxants que venen fruita i verdura fresca de dilluns a dissabte. Així, tot i compartir similituds amb el mercat de plaça de Cuba, també presenta un perfil força diferent.
Així com l’any 2010 la Plaça de Cuba es va sotmetre a una àmplia reforma, el mercat de la Plaça Gran encara resta a l’espera. Malgrat que conserva el seu encant, tant per la ubicació a la part més antiga de la ciutat com pel producte de proximitat que s’hi pot adquirir, necessita una transformació urgent. Així ho explica Sebastià Asturgó, gerent de Carns Asturgó, a la plaça Gran. “És un mercat bonic però està bastant obsolet”. Asturgó recorda que l’Ajuntament va aprovar el projecte de reforma l’any 2006, amb un pressupost d’un milió d’euros. “Però des de llavors no en sabem res”. El comerciant es mostra d’acord amb les línies mestres d’aquell projecte, tant a nivell arquitectònic com de visió comercial. “El Rengle hauria de derivar cap al producte de degustació, com una forma de diferenciar-se de la resta de mercats de la ciutat”, explica. De fet actualment al mercat ja hi ha establiments que van en aquesta línia d’oferir plats preparats i productes per emportar a casa o per menjar-los allà mateix. “El que no podem fer és un mercat com el de la Plaça de Cuba, tant per les nostres dimensions com pels hàbits de consum actuals de la població”, destaca Asturgó.
El projecte que volia impulsar l’Ajuntament preveia reduir el nombre de parades de les dotze que existien a tan sols quatre, especialitzades en productes ecològics, tant de fruita i verdura com carn i peix. També incloïa l’adequació arquitectònica de l’edifici de Puig i Cadafalch i dels seus entorns. Però mai s’ha arribat a concretar. “Al final el que passarà és que, enlloc d’aplicar el projecte, l’administració deixarà que sigui el propi mercat qui evolucioni per sí sol”, sentència Asturgó.
-