Mataró continua creixent en població i actualment compta amb 131.829 habitants. Així ho posa de manifest el darrer Estudi de Població, a data d'1 de gener de 2024. Un augment que manté la tònica dels darrers anys i que s'explica, sobretot, pel saldo migratori positiu; és a dir, que les altes de població estrangera al padró són més nombroses que les baixes, quelcom que compensa el fet que el saldo natural (la diferència entre naixements i defuncions) sigui negatiu a la ciutat.
Segons les dades de l'estudi, que ha donat a conèixer l'Ajuntament, durant el darrer any el saldo migratori a Mataró és positiu (+2.074 habitants), mentre el saldo natural és negatiu (-130 habitants). En el cas de la població de nacionalitat estrangera, els dos saldos són positius: natural (+177) i migratori (+1.880). Respecte a d’ara fa un any, per tant, aquet col·lectiu ha augmentat en 1.142 habitants, xifra que representa una variació relativa del +5,18 %.
La nacionalitat marroquina, la que més augmenta
La marroquina és la nacionalitat estrangera predominant a Mataró, i la que més ha augmentat el seu nombre en el darrer any, amb 296 persones noves procedents d'aquest país que s'han donat d'alta al padró. La segona en creixement és la colombiana (+213), seguida de l'argentina (+110), la veneçolana (+102) i l'hondurenya (+96).
Tal i com destaquen des de l'Ajuntament, per analitzar aquestes xifres cal tenir present que l'evolució de la població de nacionalitat estrangera està vinculada a canvis demogràfics però també dels estatus legals de cada persona respecte a la nacionalitat. En aquest sentit, a principis d’any, a Mataró hi ha 7.830 habitants nascuts en altres països i amb nacionalitat espanyola i 2.320 nascuts a l’Estat espanyol i amb nacionalitat estrangera.
Rocafonda i El Palau són els barris amb més percentatge de població immigrada. Foto: R.Gallofré
Els barris que concentren més immigrants
Si bé el percentatge de població d'origen estranger al conjunt de la ciutat és del 17,59% a data d'1 de gener de 2024, la seva distribució és molt desigual, amb barris que concentren percentatges molt més elevats que la mitjana. En termes relatius, la xifra més elevada sobre la població total correspon a Rocafonda (32,14%), seguit de Palau-Escorxador (29,36%) i Cerdanyola (25,89%), els tres barris que en les darreres dècades han acollit gran part de les onades migratòries a la ciutat. Cerdanyola és el barri on més s'ha incrementat la població estrangera en el darrer any, amb 434 noves altes, seguit de l’Eixample (+242), Peramàs (+147) i Palau-Escorxador (+105).
De nou, els tres barris citats anteriorment són els que tenen els percentatges més elevats de població nascuda fora de Catalunya: Rocafonda (52,61%), Cerdanyola (47,94%) i Palau-Escorxador (47,81%), percentatges que s’han incrementat en el darrer any.
Creixement continuat en els darrers cinc anys
La component migratòria la que explica el creixement anual i dels darrers cinc anys de Mataró, període en el qual la ciutat ha guanyat 3.538 nous habitants. En aquests cinc anys, la població mataronina de nacionalitat espanyola presenta saldos migratoris i naturals negatius (-1.542 i -1.541 habitants) i la població de nacionalitat estrangera positius (+1.116 i +5.519 respectivament). Sense immigrants procedents d'altres països, en definitiva, Mataró estaria perdent població enlloc de guanyar-la.