L’escàndol dels ‘papers de Panamà’, 11.5 milions de documents que posen al descobert una xarxa d’evasió d’impostos a escala planetària i amb grans líders polítics i empresarials implicats, ha posat de manifest que hi ha “unes elits econòmiques globals que van per lliure, sense cap control”. Així ho explica a Capgròs Xavier Casanovas, membre de la Plataforma per a una Fiscalitat Justa, una entitat que, a través del grup municipal d’ICV-EUiA, va aconseguir que Mataró sigui el primer municipi català en declarar-se “lliure de paradisos fiscals”. Ho va fer en el Ple de març, adquirint el compromís de trencar els llaços amb les empreses que utilitzen aquests paradisos per fer frau, una pràctica que els ‘papers de Panamà’ demostren que està molt estesa.
Però què pot fer una ciutat mitjana catalana com Mataró per ajudar a combatre un fenomen que es troba a les arrels del capitalisme financer global? “L’administració pública, encara que sigui la local, mou molts diners en contractes i subcontractes amb empreses -explica Casanovas- i el que nosaltres intentem és que prioritzin aquelles firmes que duen a termes pràctiques de responsabilitat fiscal”. És a dir, marginar en els concursos públics les que utilitzin els paradisos fiscals i afavorir les que siguin molt més transparents. “Aquelles empreses que ens diguin a quins països estan, a on paguen impostos i que no participen en societats offshore”, resol el portaveu de la Plataforma. Després de Mataró ja hi ha altres ajuntaments, com Sant Cugat, que aprovaran mocions similars. “Sabem que l’impacte des de l’àmbit local serà petit, però també suma i ajuda a fer l’efecte de bola de neu necessari perquè les coses canviïn”.
“No ens sorprèn de cap manera”
Des de la Plataforma per a una Fiscalitat Justa alerten que les pràctiques que es destapen en escàndols com els ‘papes de Panamà’ o la coneguda com la Llista Falciani són extremadament nocives. “Que hi ha grans fortunes i corporacions que amaguen els diners per minimitzar els impostos a pagar a hisenda és una pràctica coneguda que portem molts anys denunciant i que no pot sorprendre a ningú”, diu Casanovas, que qualifica de “cinisme” que des de l’àmbit polític “es posin ara les mans al cap” quan salta l’escàndol. “Avui la societat civil coneix molt millor aquest tema i pressiona més perquè s’eviti, però encara no ho fa amb prou força perquè els estats reaccionin”, afegeix Casanovas, que lamenta que la classe política “podria fer molt més”. “Hi ha protocols a la UE i l’OCDE per minimitzar l’impacte de l’erosió de les bases fiscals, però s’avança molt lentament”, assegura
-