He viscut 50 anys a Rocafonda i m'estimo el barri. Als anys 60 i posteriors vàrem treballar molt dins l'Assemblea de Veïns i vàrem aconseguir, entre d'altres, la zona d'equipaments de Can Noè, així com el Parc de Rocafonda, amb l'esforç veïnal i amb l'ajuda decisiva del bon amic Pep Manté, advocat, que ens va deixar malauradament l'any 2009. Aquest any 2024 farà 15 anys de la seva mort. En aquells temps, el Moviment Veïnal de Mataró va estar molt actiu fins a finals del segle XX. Certament, durant els primers anys del segle XXI, les coses han canviat, i em sap greu que avui la cohesió social de la ciutat i dels barris s'hagi afeblit considerablement. Mataró encara avui és una ciutat trencada, on una quarta part de la població viu als barris perifèrics de la ciutat. Jo he après molt a Rocafonda i també m'ha agradat treballar al costat de la Comunitat Islàmica Al Ouahda en la recerca d'espais per a desenvolupar activitats culturals i religioses.
Ja fa uns anys vaig presentar a l'Ajuntament una proposta de fer una Biennal de Música i de Pintura al Barri de Rocafonda.
Probablement no hi ha una ciutat al món que tingui un carrer Picasso i un carrer Miró, un al costat de l'altre. I també al costat, tants carrers de pintors com Josep Cusachs, Rafael Estrany, Alfred Opisso i Santiago Rusiñol. Doncs tot això ho trobem al barri de Rocafonda a Mataró.
També hi trobem, al mateix barri, una concentració de carrers amb els noms de músics: Fran Marshall, Blai Parera (autor de l'Himne Nacional de l'Argentina) i Músics Casadó.
Aquesta Biennal de Música i de Pintura al carrer, amb un treball conjunt amb les escoles de música i pintura de Mataró, podria esdevenir un esdeveniment de molta importància. Els carrers de Rocafonda acollirien una quantitat de pintors i músics d'altres països i això, de ben segur, reforçaria el contingut cultural de la ciutat. Picasso i Miró estan al barri de Rocafonda: aprofitem-ho!
Si hem de cosir la ciutat, cal posar als barris elements culturals, econòmics i estratègics, com va fer el primer Ajuntament democràtic de Barcelona amb l'Eix del Liceu al Seminari. Hi ha més propostes que vaig donar a l'Ajuntament ja fa uns anys.
N'hi ha una que em sembla decisiva i de molta importància, que és la de posar ascensors als blocs d'habitatges de Rocafonda, i a altres barris de la ciutat. Ascensors que, si no caben dins del bloc d'habitatges, es poden situar a la façana del carrer fins a la planta baixa o no, segons els casos. Hi ha altres municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que ja ho han fet, i són projectes molt interessants que donen estabilitat convivencial del tot necessària als veïns dels blocs d'habitatges i, a la vegada, generen una tipologia de carrers amb prioritat als vianants, que consoliden la cohesió veïnal.
Lamine Yamal, nascut a Esplugues de Llobregat, el 13 de juliol de 2007, estima el barri de Rocafonda. El seu pare, Mounir Nasraoui, és marroquí i la seva mare, Shella Ebana, és equatoguineana. Lamine Yamal ha crescut a Rocafonda i assenyala sempre el seu codi postal (08304). Mataró ha estat sempre una ciutat d'acollida. M'agrada la riquesa multicultural de la ciutat i l'hem d'aprofitar. Darrerament també han aflorat nous actors: el grup The Tyets i el pintor i muralista Mohamed L'Ghacham, nascut a Tànger, resident a Mataró i autor aquest any del cartell de Les Santes. Aquesta riquesa cultural de tots els barris de la ciutat ens ha d'enriquir a tots plegats. No podem ser el dormitori de Barcelona.
Tots hem estat immigrants. Jo mateix ho sóc, ja que la meva família paterna i materna va venir d'Itàlia. Recordo que ja fa uns anys, en una conferència que vaig fer a Florència sobre Andrea Palladio, vaig començar dient: "Il nome di mio nonno paterno era Borràs Pedemonte e il nome di mia nonna materna era Plana Boneri. Venire qui è come tornare a casa."
Cal recosir la ciutat, potenciar culturalment i econòmicament els barris, i és molt urgent facilitar habitatge assequible a tothom. Això ha de ser prioritari seguint l'article 47 de la Constitució Espanyola, que prohibeix clarament l'especulació. Doncs s'està fent tot el contrari. Tampoc podem continuar trepitjant el patrimoni cultural i històric de la ciutat de Mataró que ens ha enriquit al pas dels anys. Aturem-ho.
M'agrada potenciar la riquesa cultural del barri de Rocafonda i de tots els altres barris de la ciutat. Mataró ho necessita.
Lamine Yamal hi posa les dues mans. I potser la família Robafaves també hi estarà d'acord. Ho fem?