Els contenidors mòbils van aterrar ahir dilluns, dia 14, al vespre al centre de Mataró gairebé com si ho haguessin fet uns ovnis. Grups de veïns i vianants se'ls miraven, en alguns casos fent rotllana, plens de curiositat i expectació. Com funcionen? Què s'hi pot llençar i què no? I per què serveix tot això? L'Ajuntament ho ha explicat per activa i per passiva, però tothom sabia que res d'això no valia gaire fins que no arribés el dia, quan els residents del casc antic es trobessin sense els contenidors "de sempre".
Per aquest motiu, durant bona part del vespre i la nit hi havia informadors desplegats a cada una de les deu zones de contenidors mòbils distribuïdes pel centre de la ciutat. Tots ells força atrafegats ajudant els veïns a activar correctament el clauer electrònic que obre el contenidor, detallant-los quines franges poden llençar a diari i quines no, o bé explicant a vianants que si no viuen a la zona no poden fer servir els contenidors, o aguantant amb estoicisme les queixes i protestes, algunes de força lògiques i altres potser menys.
Per exemple, que l'accés a les portes dels contenidors és massa elevat, quelcom que dificulta que les persones grans o amb problemes de mobilitat puguin llençar les escombraries còmodament. Una queixa que es va sentir en diverses ocasions i que obligarà a reflexionar sobre el disseny dels cubicles, ja que resulta un problema real. La mida de les portes també va generar comentaris, ja que diversos usuaris les van trobar massa petites.
També van aparèixer les primeres mostres d'incivisme, amb bosses d'escombraries deixades a tocar dels contenidors soterrats, que des d'ahir dilluns estan tancats i en alguns casos, com el de plaça de Cuba, ja s'estan començant a retirar. S'espera que aquest tipus d'incidències siguin habituals en els primers dies de la posada en marxa del nou servei; tal i com va reconèixer el regidor de Sostenibilitat, Xesco Gomar, tot canvi en les rutines i hàbits dels ciutadans suposa "un trasbals".
Gomar, però, va defensar la necessitat d'implementar nous sistemes com aquests de cara a millorar la recollida selectiva, que a Mataró està estancada en xifres que superen per poc la meitat dels objectius que s'hauran d'acomplir l'any 2030.