Hem prioritzat el que ja vam dir el dia de la investidura: revisar el tema del Corte Inglés. He mantingut converses telefòniques amb Josep Miquel Abad (Director General de Catalunya de la firma) i amb Pep Riera d’Assemblea Pagesa (entitat que manté un recurs sobre el desenvolupament urbanístic on s’ha d’instal·lar el centre), per desencallar l’afer.
Per què es una prioritat tan gran?
Primer per una qüestió de coherència. Va ser un tema central de la meva campanya electoral, i hem d’aclarir de seguida si jo realment puc ser l’alcalde que portarà El Corte Inglés. Però sobretot per afavorir la prosperitat de la ciutat, pel moviment que generarà les seves obres, i pels llocs directes de treball que crearà. És del tot complementari amb el TecnoCampus, perquè oferirà feina a gent diferent. També pot ser un revulsiu per a tota la ciutat, sempre i quan fem una bona planificació i organització dels seus entorns.
El recurs de l’Assemblea Pagesa és l’últim escull, o una excusa d’El Corte Inglés per amagar que ara, en realitat, ja no li va tan bé instal·lar-se a Mataró?
A la vida hi ha el que depèn de nosaltres i el que no. No puc dir què farà El Corte Inglés com a empresa, però sí que el senyor Abad ens ha reiterat la intenció de venir. Això ho hem de creure. El que està a les nostres mans és treballar per oferir les condicions necessàries perquè puguin arribar, per aconseguir l’estabilitat que ens demanen. Pel que fa a Assemblea Pagesa, en els propers dies o setmanes seurem i parlarem.
Per a aquesta estabilitat també caldrà la resta de partits.
L’arribada d’El Corte Inglés és una qüestió de generositat. Hi ha partits com la CUP amb qui podem divergir en el model de comerç, però tenim els aturats que tenim, i un forat al mig de la ciutat que no pot seguir com està. Hi ha una majoria a la ciutat que veu El Corte Inglés com una oportunitat, i davant d’això tots hem de cedir una mica i ha d’imperar la responsabilitat.
Parlant de l’atur, ha citat la crisi com el ‘corcó’ que rosega la ciutat des de fa anys. Quines seran les seves accions concretes per a combatre-la?
Primer hem d’identificar quina és la nostra terra ferma, què és allò que funciona per fer-ho créixer i que ens ajudi a tapar els forats que tenim al camí. Més enllà d’El Corte Inglés, hem de seguir treballant amb el TecnoCampus perquè sigui un referent per a les empreses de la comarca; o localitzar quina és la indústria dels nostres polígons que funciona i potenciar-la, per aconseguir que les nostres pimes es converteixin en empreses mitjanes. Tenim tota una sèrie de zones de la ciutat pendents d’explotar, hem de decidir entre tots com fer-ho perquè també generin ocupació. També hi ha el port i el passeig marítim. En l’acord de govern proposem crear un consorci públic/privat per potenciar Mataró com a ciutat turística. Tot plegat ho hem d’acordar en els espais de concertació, amb sindicats i patronals.
Tant en campanya com al discurs d’investidura ha prioritzat especialment l’àmbit educatiu. Què és el que no li agrada de com funciona l’ensenyament a la ciutat?
El gran responsable de la política educativa és la Generalitat, però nosaltres tenim molt a dir en planificació escolar, no podem quedar-nos al marge en la distribució de places o en la pèrdua de línies. El Departament té la visió global, però nosaltres som el territori, sabem què hi passa. També podem donar suport als centres educatius. No aconseguirem que augmentin els sous als professors o baixin les ràtios, però sí que podem donar més facilitats a les escoles, fent una tasca de coordinació i acompanyament que generi un clima de confiança i ens ajudi, a reduir la taxa de fracàs escolar tan alta que patim.
L’acord de govern preveu mantenir la zona única d’inscripció escolar, malgrat que el PSC ho havia criticat.
Sóc un home de ciència, i en ciència abans de decidir res primer cal fer un estudi. La zona única encara té un temps de recorregut curt. Parlant amb professors de diferents barris em trobo a professionals que teòricament hi haurien d’estar en contra i que en canvi la veuen positivament. Hi ha molt de prejudici sobre qui la defensa i qui n’és detractor. Abans de decidir si la zona única ha afavorit o no l’ensenyament a Mataró hem d’estudiar molt bé els fluxes d’alumnes d’un cantó a l’altre de la ciutat.
A Mataró hi ha escoles que corren el perill de convertir-se en guetos.
És aquí on l’Ajuntament no pot quedar-se amb els braços creuats. Hem de ser l’àrbitre que eviti l’acumulació d’alumnes amb necessitats especials en determinats centres. Per mi és una línia vermella.
Citava abans la creació del Consorci dedicat al turisme. Quina opinió li mereixen les apostes del seu soci de govern en l’anterior mandat en matèria de promoció de ciutat, com la Festa al Cel?
Ara tenim un govern nou, així que enlloc de fer referència contínua al passat hem de veure com enfoquem el futur. No podem passar-nos quatre anys on a cada entrevista em preguntin què penso del que va fer el govern anterior. Sobre la Festa al Cel, aquest any la farem, intentarem entre tots que surti el millor possible i després avaluarem amb calma i transparència per decidir si la mantenim.