Marina Feofentova (Kiev, Ucraïna, 1994) no s’havia plantejat viure a l’estranger, com a mínim a curt termini. “Però fa poc més d’un any que vaig conèixer un mataroní, vam començar una relació i aquí estic, bàsicament per ell. La vida és imprevisible!” s’exclama. Als seus 23 anys, la Marina viu des de fa sis mesos a la capital del Maresme, on treballa de professora d’anglès mentre estudia un màster i un postgrau a la Universitat Autònoma, després d’haver-se llicenciat al seu país d’origen com a pedagoga i traductora.
Immigrar és quelcom que tenen en ment molts joves ucraïnesos.
Sí, però no tothom té clar què implica realment. Com que no som membres de la UE és un pas molt costós i complex per tots els documents que t’exigeixen, i l’ambaixada espanyola no et rep precisament amb els braços oberts.
Com ho vas viure en el teu cas?
Va ser molt espontani i accelerat. Avui ho planificaria tot millor. Vaig arribar amb un coneixement mínim del castellà i això ho ha fet tot molt difícil. No podia comunicar-me amb ningú, ni demanar un cafè a un bar ni anar al supermercat sense topar-me amb problemes. Ets com un nen petit que ho ha d’aprendre tot de nou.
T’has sentit ben rebuda?
En general la gent té una ment oberta, et fan sentir benvinguda, t’ajuden... El principal problema que és el masclisme, especialment notori cap a les dones de l’est. Tots els estereotips es basen en quelcom parcialment cert, però resulta molt molest i ofensiu que gent que he conegut em digui que he vingut a robar marits i arruïnar famílies. Hi ha qui et veu rossa i de pell pàl·lida i considera que et pot molestar o jutjar-te quan se’t creua pel carrer.
"Sempre dic que els mataronins no saben on viuen, és una ciutat amb molt de potencial”
Què et sembla Mataró?
Sóc molt feliç de poder viure aquí, no en marxaria per res del món. És tranquil·la i alhora prou gran com per trobar-hi tot el que necessitis. Sempre dic que els mataronins no són conscients d’on viuen. Té molt potencial i és plena de llocs d’interès tot i que a vegades no estan prou cuidats ni es donen prou a conèixer.
Què t’ha sorprès més?
Com d’units estan els catalans a l’hora de defensar la seva llengua. El català i l’ucraïnès presenten força similituds: dues llengües que han estat prohibides i que s’han intentat substituir per altres molt més poderoses i esteses, el castellà i el rus, i malgrat tot s’han mantingut. Però a Ucraïna, per desgràcia, hi ha força gent que no sent l’ucraïnès com quelcom propi.
“El que més m’ha sorprès és com d’units estan els catalans a l’hora de defensar la seva llengua”
Què trobes a faltar d’Ucraïna?
Res. A Ucraïna la tensió social posa sempre sota pressió, tot pesa més. Aquí em sento molt més lleugera i lliure.
Com estàs vivint l’1-O i el ‘procés’?
Vinc d’un país que està en guerra. Tot va començar amb la revolució del Maidan, que va desembocar en el conflicte armat que avui encara persisteix. Catalunya és també el meu país, casa meva, i no puc evitar témer que quelcom similar també pugui passar aquí. Sé que segurament no serà així, però quan has viscut una situació com la d’Ucraïna, sempre tens aquesta por en ment. M’ha sorprès especialment que Espanya fos un dels països que més s’omplís la boca durant la revolució ucraïnesa, exigint al govern que fes prevaldre els drets democràtics i explicant-li com havia de tractar els ciutadans. I aquí el tenim, avui, posant gent a la presó injustament, sense judici previ. No veig pas que aquells valors democràtics que tan pregonaven els tinguin avui en consideració.