Benvolguts membres del Club Rocafonda,
Em dirigeixo a vostès com a pare d’un nen que juga a la categoria Benjamí, amb la intenció d’expressar la meva més profunda indignació i preocupació per una situació que va tenir lloc recentment durant un partit en què es van enfrontar els equips del vostre club i el meu.
Durant aquest partit, una mare que es trobava a les grades, darrere de la porteria de l’equip contrari, va estar cridant constantment i picant la tanca metàl·lica. No només alterava l’ambient del partit, sinó que a més, de manera absolutament inacceptable, es reia i es burlava dels nens de l’equip contrari, que són gairebé uns nens de 8 anys. Aquesta actitud, completament fora de lloc, va ser tan sorollosa i persistent que resultava complicat per als nens concentrar-se en el joc. Fins i tot els propis nens van demanar-li que no cridés tant. Malauradament, l’àrbitre no va poder actuar de manera efectiva i, tot i que es va comunicar la situació a la dona, no va cessar en el seu comportament.
És absolutament inadmissible que aquest tipus d’actituds es donin en un context esportiu, i encara més quan es tracta d’un club que, en estar subvencionat amb fons públics, hauria de ser un exemple de respecte, esportivitat i valors. Els nens que formen part d’aquest esport mereixen un entorn en què puguin aprendre no només habilitats futbolístiques, sinó també principis com la cooperació, el respecte mutu i el joc net.
Com a club amb una gran responsabilitat, crec que és fonamental que es prenguin mesures per evitar que situacions com aquesta tornin a ocórrer. L’actitud d’aquesta mare no només perjudica els nens de l’equip contrari, sinó també el propi desenvolupament dels nens que, en presenciar aquest tipus de comportaments, poden arribar a pensar que el més important en l’esport és guanyar a tota costa, sense tenir en compte els valors fonamentals de la pràctica esportiva.
Us demano que prenguin les mesures necessàries perquè aquest tipus de situacions no es repeteixin, i si cal, se li prohibeixi l’accés als centres esportius on els menors juguen, per protegir el benestar i la concentració dels nens.
Finalment, apel·lo a la consciència de tots els pares i mares implicats en l’esport base. El nostre paper no hauria de ser altre que el de ser exemples d’humanitat, respecte i valors. És la nostra responsabilitat educar els nostres fills en el respecte cap als altres, tant dins com fora de la pista, perquè l’esport segueixi sent una eina que fomenti el seu creixement personal i social.
Agraeixo d’antemà la seva atenció i espero que aquesta situació es resolgui de manera adequada.
Atentament,
Carles C.F.