Des que es va procedir a l’okupació de l’antic Col·legi Públic Menéndez y Pelayo, el proppassat 1 de maig, vaig intentar posar-me en contacte amb el conglomerat de gent que ha participat en aquesta acció.
El primer cop va ser l'endemà mateix, el dilluns, 2 de maig, i de forma cordial. Em vaig presentar com a veí, i els vaig exhortar sobretot a que no causessin molèsties als veïns, especialment pel que fa al soroll, perquè des del meu balcó estant i des de la resta d’estances la invasió acústica és formidable. I ho sabem perquè quan es feia La Festa de Final de Curs en l’antic col·legi públic Menéndez y Pelayo, pels volts de Sant Joan, la reverberació es feia notar força dins de casa. És clar que allò era un episodi puntual i també simpàtic.
En aquesta primera entrevista se’m va assegurar que volien comptar amb la complicitat amb els veïns i que, fins i tot, havien convocat una assemblea oberta als veïns per recollir les seves propostes. Segons ells, era un projecte obert i “comunitari”. Sigui com sigui, les molèsties van continuar i vaig tornar a fer-los una visita amistosa tot accentuant l’avís de que la megafonia causava molèsties; que si volien okupar, almenys que ho fessin en silenci, perquè el pati multiplicava l’efecte del so en els edificis on nosaltres residim.
Una de les activitats de vespre a La Teixidora
Els joves amb qui em vaig entrevistar van dir que ho plantejarien a l'assemblea”. Aquell cap de setmana no es va utilitzar la megafonia. Però el dissabte 21 de maig, la megafonia va estar funcionant des de la tarda fins gairebé les 10 de la nit. Era horrible, perquè fins i tot dins de casa havíem d’alçar la veu per parlar entre nosaltres.
Poc abans de les 10 de la nit m’hi vaig personar. Volia saber si hi havia cap interlocutor. Jo els convidava a venir a casa i que comprovessin en persona que no estava exagerant. No van accedir-hi. Ningú assumia donar la cara com a responsable. També els vaig dir que no havien respectat els meus precs, i que si això havia de ser cada cap de setmana amb megafonia inclosa, jo no ho acceptava i que presentaria queixa al Consistori.
És més, tot indignat, vaig fer referència a una pintada que han fet en un dels murs: ESPAI SOTA CONTROL POPULAR. Aleshores, vaig continuar: “Nosaltres, els veïns, som part del poble o no? En quin percentatge, l’1%, el 2%, el 3%? ... Jo vull parlar amb algun interlocutor vostre, perquè el segon cop que vaig venir us vaig dir que m’importava poc si okupàveu o no, i que l’únic que a mi em preocupava era que respectéssiu el silenci, i que això és impossible quan poseu en funcionament la megafonia o hi ha cridòria...: provoca molèsties!...”
Amb quin dret ells parlen en nom del poble? Per què nosaltres, els veïns, hem de suportar les molèsties? Espero que les autoritats em donin empara davant d’aquesta arbitrarietat.
Juan Ortiz
Veí de la Ronda Alfons X El Savi de Mataró