La profunditat del negre
La llar de l’artista mataroní Perecoll, una antiga casa de cós de quatre plantes al carrer Sant Cristòfol, té una ubicació privilegiada. Per una banda la plaça de la Peixateria i, per l’altra, a Can Xammar. Durant 13 anys, la va utilitzar com a estudi. Esculpia on ara hi ha el menjador (en queda com a testimoni un enorme mirall amb marc de fusta) i pintava a l’actual sala d’estar. La primera planta, on hi ha les habitacions, feria de magatzem i espai expositiu. Malgrat que ara Perecoll compta ara amb un gran taller a Ca l’Ymbern, encara reserva la tercera planta de casa com a espai per treballar-hi la joieria. Mirant amunt, encara queden les golfes, un antic colomar “El meu nét s’hi passa el dia aquí, descobrint secrets”. Tota la casa és un paradís per als infants d’esperit aventurer.
Però no cal ser un nen per sorprendre’s amb cada detall. Com la llar de foc, dissenyada pel propi Perecoll; les senyorials butaques del despatx, que va rescatar del Bisbat de Saragossa; o la gran prestatgeria de la sala d’estar que va obtenir d’una botiga de nàutica a canvi d’un quadre.
La casa destaca per la seva escala, que segons assegura l’artista és una de les més amples que existeixen a Mataró en immobles com aquest. “És l’element que em va enamorar quan vaig entrar-hi”. I també crida l’atenció l’ús del negre en moltes estances de la casa, sense que generi sensació d’opressió. “Abans es considerava que el negre empetitien els espais, però és una fal·làcia, els colors foscos donen sensació de profunditat”. Avui el color negre es relaciona amb l’elegància i ha guanyat pes en l’interiorisme de llars i botigues. “M’he passat 30 anys pintant el negre, espero haver contribuït d’alguna manera a aquesta nova percepció”.
Una biblioteca habitada
“En una casa el primer que busco és un bon racó per poder llegir, d’això en depèn la meva felicitat”. Ho afirma l’escriptora mataronina Care Santos, asseguda al gran sofà que presideix la sala d’estar del seu pis a la Ronda Francesc Macià. Amb la llum que entra dels grans finestrals des d’on es veu des de Burriac fins al TecnoCampus, Santos ha convertit aquest racó de la casa en l’espai on gaudir d’un dels seus grans plaers, la lectura. L’altre, el de l’escriptura, l’ha convertit en la seva professió, a la qual s’hi dedica en un estudi situat a la segona planta del dúplex que comparteix amb el seu marit, els seus tres fills, i prop de 8000 llibres.
Llibres a totes les parets útils converteixen la casa de Care Santos en una biblioteca habitada. Destaca l’espectacular prestatgeria de la sala d’estar, que ocupa les dues plantes del dúplex. Per construir-la, van decidir treure la barana del balconet que es formava en el passadís del segon pis per continuar la construcció de prestatges. Només la presència dels finestrals i de l’escala d’accés a la segona planta eviten que hi hagi llibres pels quatre costats. Llibres de ficció meticulosament classificats per ordre alfabètic i per col·leccions. Els de no ficció i els de butxaca tenen també el seu lloc en prestatgeries menors en altres estances de la casa. Els llibres s’apilen també en caixes i sobre el petit sofà que Santos té en el seu estudi personal. Tot plegat, un ambient literari apropiat per a una àvida lectora i autora prolífica. Més de cinquanta títols, entre relats juvenils, contes infantils, reculls de contes i novel·les per adults, acrediten la trajectòria de Care Santos, en plena promoció de la seva obra més recent, ‘Habitaciones cerradas’, editada per Planeta.
La casa màgica
La casa de l’arquitecte Antoni Bou és màgica. Darrere les parets blanques i els espais buits i ordenats que hi predominen, s’hi amaguen inesperades sorpreses. Un tram de paret es desplaça i apareix una àmplia biblioteca plena de llibres. Un altre porta dissimula els armaris vestidors i la cambra de bany. Al bell
La llar de lartista mataroní Perecoll