Canviar de casa és un pas que gairebé totes les famílies es plantegen. Una idea natural, fruit de la voluntat d’avançar, de guanyar en comoditat, o de fer front a noves necessitats familiars o laborals. Una parella jove que té feines precàries arranca la seva vida en comú en un pis modest i econòmic. Amb el pas del temps, l’aparició dels fills, la consolidació del lloc de feina, el pas endavant és necessari. Fins ara, aquest era l’esquema que es repetia en la majoria de casos. Però la crisi econòmica, que ha afectat especialment el sector immobiliari, ho ha trastocat pràcticament tot. Avui en dia costa moltíssim vendre un pis, i comprar-ne un, malgrat que els preus estan baixant, també és molt complicat, sobretot a l'hora d'aconseguir el finançament necessari. Desprendre’s de la llar pot ser massa arriscat o contraproduent. Per aquest motiu moltes famílies decideixen quedar-se on estan, fan una aposta conservadora i inverteixen part dels seus estalvis en rehabilitar el seu pis actual enlloc de destinar-los tots a un habitatge nou.
Una situació de la qual les empreses de rehabilitació i reformes se n’han beneficiat força. En el sector de la construcció, són les úniques que han pogut aguantar el tsunami de la crisi immobiliària, que ha esborrat del mapa gran part de les empreses existents. Segons dades de l’Ajuntament de Mataró, que arriben fins al 2011, les sol·licituds per a la rehabilitació d’habitatges i locals pràcticament s’han mantingut durant al mateix nivell durant els darrers anys. El 2007, just abans que irrompés la crisi, se’n van demanar 1427 a la ciutat (dividides en dues categories, grans rehabilitacions i reparacions i manteniment). I el 2011, en van ser 1334. Comparat amb la davallada de la construcció que ha experimentat Mataró –i el conjunt del país- queda clar qui ha aguantat millor el complicat context econòmic.
“Les famílies avui en dia ho tenen clar: enlloc d’hipotecar-se en un pis nou o deixar-s’hi tots els estalvis, prefereixen gastar-se 20.000 euros en una bona reforma del seu pis”, explica Ricardo Gómez, gerent de l’empresa Futura SL, especialitzada en rehabilitació d’edificis. Amb una llarga experiència en el sector, Gómez destaca que les reformes i rehabilitacions “han guanyat pes” com a alternativa a l’obra nova. Un context del qual també es beneficien empreses de reformes amb serveis d’interiorisme, com és el cas d’Ana & Cris. “Abans la gent canviava d’habitatge amb molta més alegria, però en vista de com estan les coses, els costos i les dificultats que comporta, ara busquen alternatives”, explica Josep Abelló, responsable de l’empresa. Segons Abelló, “ha crescut el percentatge de clients que ens venen a veure perquè, enlloc de comprar un pis nou, han decidit reformar la llar que ja tenen”.
“A mi la rehabilitació és el que m’està salvant”, afegeix Jordi Enríquez, de l’empresa OTR Reformas. Abans es dedicaven a la construcció, però des de 2007, just abans que comencés la crisi, van ampliar els seus serveis al camp de les reformes, i avui en dia és la seva principal línia d’activitat. “Fa anys el més important era construir, eren les promocions immobiliàries, perquè siguem sincers, donaven molts diners”, relata Enríquez, “però allò es va acabar”. Les reformes, en canvi, s’han mantingut. “La gent potser no pot canviar-se de pis, però necessita veure casa seva renovada, més bonica, amb un nou aire”, explica Enriquez. Sovint no es tracta tan sols d’un canvi estètic, sinó que respon a la necessitat de manteniment d’estructures velles (bigues de fusta que s’han de canviar, finestres que tanquen malament i impedeixen la climatització del pis), o bé a les noves condicions de vida dels seus habitants. “Quan els fills marxen de casa, moltes famílies aprofiten per redistribuir els espais i eliminar algunes habitacions”, constata Josep Abelló des d’Ana & Cris.
Cuines, banys, solucions d’emmagatzematge i redistribució d’espais són les principals demandes dels clients d’establiments com Ana & Cris. “Intentem oferir porjectes integrals i pràctics, que facilitin que la distribució sigui l’òptima”, destaca Josep Abelló. Uns canvis que són relativament econòmics, gràcies a noves fórmules i tècniques, sempre i quan no calgui tocar l’estructura de la vivenda. “Hi ha moltes alternatives econòmiques per aportar un nou estil a la casa o bé adaptar-te a les teves noves necessitats”, assegura Abelló. Tot plegat, per poder seguir vivint al mateix lloc de sempre, però més a gust i responent a les condicions de vida del moment.
Professionalitat contra l’intrusisme
Un dels cavalls de batalla del sector és la lluita contra l’intrusisme. Tal i com explica Ricardo Gómez, de Futura, molts professionals de la construcció han decidit dedicar-se a les rehabilitacions i reformes ara que l’obra nova pràcticament és inexistent. Segons Gómez, acostumen a treballar amb pressupostos molt reduïts a canvi d’estalviar en qualitat de materials, en mesures de seguretat o altres subterfugis. “Afortunadament les autoritas han intentat posar ordre, i exigeixen molta més documentació legal per exercir aquesta feina”, destaca Gómez. Una de les qüestions que ara es controla molt més és el de les subcontractacions. Fins fa pocs anys, aquestes eren il·limitades –tothom qui rebia un encàrrec subcontracta per quedar-se un benefici net sense assumir costos, en una cadena gairebé interminable- però ara només es poden fer a dos nivells. En tot cas, la competència segueix sent molt forta. “Les empreses que ens mantenim som aquelles que portem anys en el sector, que som seriosos i formals, que treballem amb professionals i que aguditzem l’enginy”, assegura Gómez. “L’important és fer la feina ben feta”, resumeix Enriquez des d’OTR Reformas. “És l’única manera de deixar una bona impressió, que la teva feina et serveixi com a aval i els teus clients et recomanin dins dels seus cercles”.
-