Aquest matí s'ha celebrat el torneig de Need for Speed-Underground, un programa de curses de cotxes, per a internet entre participants de diferents cibercafès de Mataró. ¿Com valores aquesta experiència?
Estem molt contents. Hem tingut molt bona rebuda per part de tothom, des del TecnoCampusMataró, des de l'Ajuntament i per part de tot el públic que ha vingut i ha participat. Estem molt satisfets.
¿Quina és la situació actual del sector dels videojocs?
Els videojocs funcionen per cicles. Ara estem en període de recuperació perquè aviat ha de sortir al mercat un programa que des de fa anys tots estem esperant i això produirà una revisculada molt important. Aquest darrer any podríem dir que ha estat de traspàs, de sosteniment.
¿Quina és la tendència: cibercafès o videojocs a casa?
Hi ha gent de tota mena. Els cibercafès no treuen que la gent a casa també pogui gaudir d'un bon videojoc i disposar del seu temps d'oci jugant. Una cosa no treu l'altre. Es tracta de dos ambients completament diferents. En els cibercafès la gent no només ve per a jugar, sinó també per parlar amb els seus amics i fer noves amistats.
¿Quin és el perfil dels consumidors de videojocs?
Nois entre quinze i vint-i-cinc anys. Aquest és el tipus de públic que nosaltres tenim. Els més menuts es dediquen a altres coses i els més grans normalment juguen més a casa o amb gent més estretament coneguda. Per entrar al cibercafè no posem entrada mínima, però als menors de catroze anys no els deixem pagar diners per jugar si no porten una autorització dels pares. Això ho marca la llei.
Avui, de disset jugadors, cap dona.
Les dones sí que venen als cibercafès, però ho fan els dies de cada dia. A més, generalment les noies no volen participar en els torneigs.
¿Quines característiques ha de tenir un videojoc perquè sigui atractiu?
Avui en dia un jugador demana molta resolució gràfica, que hi hagi la possibilitat de jugar en grups d'entre sis i set persones això de jugar contra la màquina ja no agrada- i que sigui molt dinàmic. Ha de donar canya.
Això vol dir més violència...
Potser les dues coses, acció i violència, van juntes, però no s'hauria de donar tanta importància a la violència si la persona que està jugant accepta aquesta com allò que és: senzillament un joc. Aquí habitualment venen jugadors de moltes hores de joc que un cop al carrer van a jugar a futbol o practicar altres aficions. El fet que un joc sigui violent no vol dir que aquesta violència es trapassarà a la vida real.
¿Quantes hores una persona pot estar jugant?
Els jugadors més habituals venen un dia sí, un dia no, i juguen durant una horeta. Els que juguen més potser ho fan en un total de quinze hores a la setmana. Nosaltres també procurem que els nostres usuaris es dediquin a fer altres activitats i que sobretot no deixin els estudis.
¿Però com des dels cibercafès podeu controlar una adicció als videojocs?
Molt fàcil. Els regalem una hora gratuïta per cada excel·lent que ens porten. Com més bones notes tenen més poden jugar. Per tant, aquests nois saben que una part del seu temps l'han de destinar als estudis. Si és cert que hi ha persones que es passen cinc hores d'un cap de setmana en un cibercafè, però de fet, aquest és el mateix temps que una persona dedica per anar al cinema.