Mataró, com a municipi de més de 50.000 habitants, hauria de tenir implantada una Zona de Baixes Emissions (ZBE) al gener de 2023, segons preveu la llei espanyola. Però no està clar que això sigui així. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, s'ha mostrat disposada a negociar aquesta implementació de les restriccions als vehicles més contaminants i sense distintiu ambiental, com la que ja s'aplica a Barcelona. Ho ha dit abans de reunir-se amb l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità, de la qual Mataró en forma part.
Jordà ha dit que la Generalitat "flexibilitzarà el que faci falta" per arribar a "un gran acord que es pugui complir". Preguntada per si això comporta posposar la data, Jordà ha dit que el Govern "no descarta res" i ha demanat "generositat" i "consens" amb els ajuntaments i agents econòmics i socials. Les condicions de les ZBE es presentaran a la tercera Cimera de la Qualitat de l'Aire, que se celebrarà a Barcelona el 18 de març.
"Costa molt poc posar una data però, si aquesta no es compleix, creem falses expectatives i acaba representant un molt mal acord", ha asseverat aquest dimecres Jordà sobre la implantació de les ZBE als grans municipis. En declaracions a la premsa des de Terrassa, on s'ha reunit amb representants dels municipis de la segona corona metropolitana, ha dit que la "preocupació" no ha de ser la data en si, "sinó ser capaços de tenir molts clars els objectius en emergència climàtica".
"Si la data ha de ser el 2024 o el 2025 però hem de complir els objectius, voldrà dir que hem fet la feina ben feta", ha afegit la consellera, tot assegurant que el seu Departament està disposat a ajustar "el que faci falta" a l'hora d'implantar les ZBE que la llei estatal del Canvi Climàtic situa com a obligatòries per al gener del 2023 als municipis de més de 50.000 habitants.
Jordà ha apuntat que "el temps és just i l'emergència ja és aquí" però ha garantit que "no ve de dos mesos si s'han de complir els objectius". Fonts d'Acció Climàtica han precisat que aquesta voluntat de "flexibilitzar" arribarà fins on permetin les competències de la Generalitat, i podria repercutir en la data però també en altres condicions sobre la implantació.
La consellera ha recalcat que l'objectiu del Departament passa per arribar a un "gran acord de país" amb "generositat" a l'hora de definir les polítiques per frenar el canvi climàtic, entre les quals hi ha el desplegament de les ZBE als municipis de més de 50.000 habitants i també als que no hi arriben però estan a la segona corona metropolitana. Les condicions per implantar les zones de circulació restringida està previst que es presentin el 18 de març a Barcelona a la tercera cimera per a la Qualitat de l'Aire.
Per primer cop, aquesta trobada comptarà amb els agents econòmics i socials, així com també les quatre diputacions i els municipis de més de 20.000 habitants "per aconseguir uns objectius que es puguin acomplir de forma conjunta". Segons Jordà, a banda de les ZBE, a la cimera s'hi ratificaran mesures concretes que afectaran tots els municipis i que estan acabant de negociar amb tots els agents afectats.
Millores al transport públic i deferència per als conductors residents
Aquest dimecres, els municipis de l'Arc Metropolità han presentat a Jordà un esborrany de propostes a l'hora de posar en marxa les ZBE a les seves ciutats. L'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha avançat que volen que els conductors residents a les ciutats afectades tinguin un any de moratòria, alhora que reclamen una "tasca pedagògica i informativa" per part de la Generalitat.
Al seu torn, el vicepresident de l'Arc Metropolità i alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, ha demanat al Govern que la implantació de les ZBE "no es faci només pensant en Barcelona" i ha instat l'executiu a invertir en transport públic abans de desplegar les restriccions de circulació. "Si no es dona una solució a qüestions com aquesta, cal anar en compte per no legislar coses que no es poden complir", ha advertit, tot assegurant que és "molt difícil" poder implantar les ZBE el gener del 2023.