Les polèmiques contínues esquerden fins acabar de trencar el PP de Mataró
La ruptura en el PP de Mataró, llargament anunciada, s’acaba fent efectiva a finals d’any quan tres dels quatre regidors del grup municipal, inclòs el cap de llista Pau Mojedano, anuncien la seva baixa del partit i passen a ser regidors no adscrits, deixant sol com a regidor popular al també president local José Manuel López. Marxen enmig d’acusacions per la desaparició de diners del grup municipal. Unes setmanes abans, en plena campanya de les eleccions autonòmiques, els tres regidors díscols ja deixen plantada la candidata Alícia Sánchez Camacho en el seu míting a Mataró. No hi van, asseguren, per denunciar la “desastrosa situació del partit” a la ciutat, el mateix argument esgrimit per donar-se de baixa definitivament. Mojedano assegura que la mala maror es remunta al 2008, quan en el congrés nacional del PP ell mateix va donar suport a la candidatura de Montse Nebrera. López, per la seva banda, apunta a les discrepàncies en l’elaboració de la llista de les municipals del 2007 com l’origen del conflicte. Després de continus enfrontaments, el PP enceta el 2010 amb una treva relativa, amb José Manuel López ratificat com a president i una junta local de consens amb membres dels dos bàndols. Però la crisi es tanca en fals, i durant tot el curs continuen aflorant les diferències, arran de polèmiques ciutadanes com la dels macroprostíbuls –que provocarà en el PP la dimissió del regidor Juan Carlos Ferrando- o el trasllat del centre de menors. Paral•lelament, durant el 2010 el PP sembra la discòrdia amb els seus posicionaments polèmics en temes com l’empadronament d’immigrants, l’ús del burka o la manca de seguretat als barris.