La polèmica esclata el 13 de febrer, quan es fa pública la intenció de l’empresari Josep Maria Colomer Ribot –propietari de la masia de Can Ribot- d’instal•lar dos macroprostíbuls al polígon de les Hortes del Camí Ral. Quan la notícia salta als mitjans, Colomer Ribot ja disposa de llicència per a un dels establiments, mentre que l’altra està en tramitació. Després d’uns dies de confusió durant els quals Ajuntament i Generalitat s’entrecreuen acusacions, el govern municipal acaba admetent la manca de previsió en la regulació dels prostíbuls a la ciutat. L’alcalde, però, també responsabilitza el govern català d’haver aprovat, sota un dels governs de CiU, un decret que impedeix prohibir els macroprostíbuls. Aquesta normativa, denunciaran des del govern municipal, deixa desemparats als ajuntaments en casos com el de Mataró o altres municipis afectats per problemes similars, com La Junquera.
En resposta a la polèmica ciutadana generada al voltant dels macroprostíbuls, a finals de febrer el govern municipal decideix suspendre per decret les llicències d'obres i activitats vinculades als prostíbuls. Amb aquesta mesura es deixa un temps per elaborar un Pla especial urbanístic que reguli i condicioni al màxim aquest tipus d'activitats, que no es poden prohibir perquè el decret del 2002 de la Generalitat ho impedeix. Al juliol es presenten les dues eines que hauran de servir per evitar la proliferació dels bordells. Així, per una banda, es tramita un Pla especial urbanístic que permetrà marcar les distàncies mínimes dels prostíbuls amb els habitatges, equipaments o altres locals similars i els obligarà a disposar d’un nombre mínim de places d’aparcament. Per altra banda, s’elabora una nova ordenança municipal que estableixi els requisits i les condicions que hauran de complir els locals on s’exerceixi la prostitució, tan restrictius que fan pràcticament impossible que el macroprostíbul que ha d’anar a les Hortes dels Camí Ral pugui acabar obrint portes.
El grup municipal de CiU, per la seva banda, converteix els macroprostíbuls en cavall de batalla per desgastar el govern municipal. Els nacionalistes enceten una aferrissada campanya en contra dels bordells que inicien, també a finals de febrer, amb un acte públic on hi participa Amadeu Farré, director general de Joc i Espectacles del govern català entre 1994 i 2004. En aquest acte, els nacionalistes criden a la mobilització ciutadana en contra els prostíbuls. La polèmica es converteix també en un tema recurrent de confrontació als plens municipals. En el de febrer, tots els grups aproven una declaració de rebuig als macroprostíbuls. Al mar, el grup de Joan Mora demana la nul•litat de la llicència, i més endavant, reclama també l’elaboració d’una ordenança específica. Finalment, CiU presenta al maig un recurs per intentar anul•lar una llicència que, segons mantenen, va ser concedida amb ‘frau de llei’. Aquest recurs se suma al que prèviament presenta, al mes de març, el col•lectiu Terra Verda.
Per la seva banda, el PP també porta al ple la seva proposta per frenar els macroprostíbuls i demana que s’expropiï el solar, així com exigeixen les dimissions de l’alcalde Joan Antoni Baron i la regidora de Llicències Alícia Romero. Serà, no obstant, el regidor del PPC Juan Carlos Ferrando (número 2 de la llista encapçalada per Paulí Mojedano) el qui acabarà dimitint per aquest afer, després que es faci públic que va mediar entre l’Ajuntament i un client de la seva gestoria que volia obrir un prostíbul.
El solar de la Via Sergia