Un dels moviments socials més destacats de 2009 va tenir color maresmenc. Arenys de Munt va organitzar una consulta popular sobre la independència de Catalunya que es va convertir en un èxit de participació. Poc a poc es van afegir altres poblacions del territori català, fins que Mataró va adherir-se a la corrent engegada per Arenys mesos després. Un grup de ciutadans van promoure la creació d’una plataforma per organitzar un referèndum d’aquests. Durant el mes de febrer unes 300 persones van assistir a l’assemblea constituent de la plataforma, que faria la seva pròpia consulta després que altres 168 municipis ja ho haguessin fet anteriorment. Un mes després es decidia la data: Mataró decidia el 20 de juny i la plataforma tenia el suport d’Alfons López Tena, així com també el de més de 700 persones i desenes d’entitats que van mostrar el seu recolzament a la iniciativa.
Tot i que es va descartar fer-ho el 25 d’abril, coincidint amb l’onada de consultes que estava previst aquell dia, el resultat final va ser un èxit gràcies a l’organització de la plataforma. La recollida de vot avançat en punts claus de la ciutat i l’intent de fer arribar el missatge des de tots els canals va fer que un dia abans de la consulta ja es tingués un 18% del vot recollit: 17.472. La xifra superava el percentatge total de vots de ciutats com Lleida, Reus o Sabadell. Finalment, Mataró va dir sí a la independència amb un 93’92% dels 23.006 votants. 21.114 vots favorables, 1.191 contraris, 525 nuls i 176 en blanc.
El procés previ a la votació va viure algunes situacions curioses, com el posicionament favorable del PSC a aquestes consultes independentistes, on tots els grups menys el PP votaven a favor d’elles al mes de maig. Posteriorment el principal partit de la ciutat va fer-se enrere després de rebre pressions de la direcció nacional. Van portar una proposta rebaixada al Ple en la que no es feia cap referència a la consulta sobre la independència de Catalunya i que s’adaptava millor a la seva posició.
-