Francina Bigorra és una cara coneguda per a molts mataronins. La seva cotilleria ‘Fransi’ és un dels comerços més emblemàtics de la ciutat, que enguany celebra el seu 50 aniversari. Sempre treballant de cara al públic, Bigorra estima el que fa i gaudeix del seu ofici, tot i que de jove volia dedicar-se a la comptabilitat. El negoci de cotillaire li ve de família, començant per la seva àvia.
La seva cotilleria ‘Fransi’ va obrir la primera botiga l’any 1965, al camí Ral. Una botiga petita que es va anar engrandint i que ha canviat de local diversos cops fins arribar a El Torrent, on es troba avui. “Ha arribat un punt que he pensat que o em retirava o canviava el xip, i així ho he fet, m’he reciclat en el producte personalitzat fet a mida”, explica Bigorra, que també és cap d’activitats de la Unió de Botiguers. Tota una vida venent a Mataró que li ha permès conèixer a la perfecció el comerç de la ciutat i la seva evolució: “Va haver-hi una època on tothom treballava i tothom podia comprar, ara el poder adquisitiu no és el que era i tot ha canviat molt”.
Nova etapa al Torrent. Com és?
He tornat als orígens del que va començar la meva mare. Estic fent a mida, és a dir, peces personalitzades a cada necessitat de cada clienta. Cotillaires ja no n’hi ha, és un ofici molt antic que s’està perdent.
Com ha canviat la moda?
Hi ha molt de retorn a les peces d’abans. S’han tornat a veure les faixes altes per dissimular el cos i el tanga ha anat disminuint en favor del culote. Moltes vegades els canvis de moda no són prou pràctics, han de tornar als patrons d’abans.
Quina ha estat l’evolució del model comercial a Mataró?
Potser no és un canvi a pitjor, però ens hem massificat. Hi ha moltes botigues de les antigues que encara hi som, aquelles botigues de sempre, amb producte de qualitat i que val la pena valorar-les. Però, per altra banda, s’han anat obrint moltes botigues low cost. Ara la gent que pot venir a comprar un producte bo li costa més trobar-ho perquè hi ha menys varietat.
Què li falta al comerç mataroní?
Fan falta més aparcaments gratuïts, una mica més d’il·luminació i molta neteja. En general, fa falta cuidar Mataró. Això no és només per part de l’Ajuntament, sinó que es tracta de cuidar la ciutat també per part dels botiguers, que els aparadors llueixin i cuidin la seva imatge. El problema és que no n’hi ha diners.
I la competència de les grans superfícies com afecta?
La Roca Village o Mataró Parc tenen un públic i un estil de botigues molt diferent. Hi ha qui gaudeix anant a botigues on et serveixes tu sol, però d’altres necessiten una ajuda, un consell i una atenció. Aquests se senten més còmodes al comerç del Centre.