Moltes vegades els veïns de Rocafonda es queixen amb raó del rol dels mitjans envers el seu barri. Ens retreuen que només se’n parli en negatiu. Rocafonda té aquesta batalla massa sovint però és un barri que no es rendeix, avisen els que fa anys que hi viuen. No neguen els problemes però reivindiquen i miren de fer perquè el barri obrer i orgullós que va néixer no deixi de ser. Rocafonda i també el Palau han estat estereotipats, criticats i maltractats. Però insisteixen que no es volen rendir. I els seus veïns no volen ni sentir-ne a parlar de ser mataronins de segona. Qui es pensi que atribuint problemàtiques socials com atur, segregació o inseguretat al Palau o a Rocafonda s’espolsa els problemes de Mataró ho porta clar.
Per això val la pena posar en valor la tasca del barri, conscient de la seva diversitat. Decidit a convertir en fortalesa (i no vulnerabilitats) que per inacció i desinversió s’hagin combinat la concentració de bosses de pobresa i la degradació de determinats espais i convivències en uns mateixos carrers i places, ja de per sí massa tupits.
Hi ha una Rocafonda que manté una programació única i rellevant, la dels Divendres Culturals. Hi ha un barri que mira de cuidar projectes educatius singulars i reforçats a la mateixa zona, que vetlla perquè no es perdi l’esperit de les antigues lluita com Can Noé, que reclama que se senyalitzi i dignfiqui el seu jaciment arqueològic, que vol atenció o una solució per la Llar Cabanelles. Que reclama espais públic, esponjar el barri, i recursos socials per atendre els seus habitants.
Un molt bon Parc
El Parc de Rocafonda, recentment notícia per un campament desallotjat, passa per ser un dels millors espais verds i de vida de tota la ciutat. És fill de les ajudes de la Llei de Barris que Rocafonda va “guanyar” el 2008 per valor d’uns 7 milions i es va inaugurar el 2010. És una llengua verda que dona vida, espai per a l’esbarjo, aparcament i dinamisme i que cal cuidar perquè no sigui víctima de l’incivisme.
Els reptes
Més inversió
Es pot dir Llei de Barris a nivell català o equipaments de ciutat a nivell municipal. Pot passar per una atenció especial en les polítiques estrella desplegades aquest mandat com el nou contracte de la brossa o l’aposta per reforçar la seguretat. Pot basar-se en intervenir en l’espai públic esponjant o per polítiques com la mentoria social o l’atenció a la diversitat. És imprescindiblement l’aposta per la mediació cultural i perseverar en la programació descentralitzada de cultura. Són expressions diverses d’una mateixa necessitat que és repte: la zona demana, mereix i necessita més inversió. Ja. De tothom.
El Cinc Sénies
A la part més alta de Rocafonda, ja fa cursos que hi ha l’institut Cinc Sénies que s’ha demostrat com un model atractiu i necessari de centre de secundària a la ciutat. Hi concorren alumnes de tota la ciutat (ajudats per la zona única) pel que compleix en la part educativa l’efecte de locomotora de zona que sempre s’ha reclamat des del barri.
Tot això no treu que l’èxit d’aquest institut combini amb el fet que des del primer dia faci les classes en barracons, en mòduls prefabricats i que malgrat que la cessió d’espai i el tràmit municipal s’ha completat i hi hagi promeses de la Generalitat al respecte, a dia d’avui ningú pugui dir que un edifici pel Cinc Sénies és una certesa i no un repte
La Llar Cabanelles
L’afer de la Llar Cabanelles sembla encarat però encara no s’ha resolt del tot. El futur d’aquest antic asil per a pobres i malalts, amb la seva immensa finca a la part baixa de l’enclavament dels dos barris està en mans de Càritas Diocesana (la propietat) i l’Ajuntament de Mataró (que ho ha d’autoritzar) però mentre es negocia el futur de l’equipament des del terreny es té clara una demanda: que l’espai sigui obert, per a la ciutadania que porta anys i panys veient-lo tancat. Els programes culturals d’un diumenge al mes han estat tot un èxit i han permès que el repte es vegi assequible. Fa falta la Llar Cabanelles.