La seva primera acció ha estat reestructurar les regidories. Quins criteris ha seguit?
El primer és que només hi ha vuit regidors, i sense l’alcalde són set. Els hem distribuït en funció de la capacitació d’ells en cada àrea.
La reestructuració en què més es concretarà?
Si han de venir més canvis, vindran en un parell d’anys, perquè ara tenim un pressupost arrencat. Tenim un pla d’austeritat, i d’aquí en poden sortir algunes reestructuracions que s’han de valorar. Podria ser que desaparegués algun institut i s’integrés a l’Ajuntament. Hi ha coses més fàcils i altres més difícils de fer. Per exemple, la fusió de Pumsa, Prohabitatge i Gintra.
Es pot governar amb només vuit regidors?
Aquesta és la meva feina política, seguir oferint el pacte de ciutat a la resta de grups. No em preocupa que hi hagi pocs regidors. Em preocupa més consolidar un cartipàs professional, amb la figura del gerent. Que els professionals de cada àrea tinguin representativitat i un reconeixement polític, i els regidors estiguin més en contacte amb la gent.
Parla de reduir estructura però alhora de crear nous càrrecs. Hi haurà un estalvi real?
Hem de veure la suma final. Però s’ha de començar per dalt. De moment només podem tocar l’estructura política. Mica en mica anirem baixant avall per mirar de fer més eficient i àgil l’administració.
Quin perfil tindrà el gerent?
Volem una persona experta en l’administració, amb un perfil de gestió i jurídic important, dialogant i que sàpiga fer de cap d’orquestra.
Creu que es pot gestionar l’Ajuntament com una empresa?
En la gestió encara és hora per dir-ho. Però en el tarannà i maneres de fer sí que es pot fer. Hi ha d’haver calidesa en el tracte personal, que els polítics siguem propers perquè l’administració també sigui propera. S’ha de tractar el ciutadà com un client.
Per prendre decisions caldrà majories que no té. S’aturarà la ciutat com pronostica l’oposició?
Per suposat que no. La ciutat ha encetat una etapa nova de diàleg. Estem obligats a parlar i consensuar les coses amb tothom. No pot ser que descobrim els nous projectes de govern el dia que són inaugurables.
Descarta la sociovergència?
El PSC ha quedat lluny de la majoria, s’entén que la ciutat demana un canvi. Si aquest canvi és només de sigles i no de maneres de fer, no anirem enlloc. Fem una oferta sincera, deixant temps perquè la gent assumeixi les circumstàncies. Però seria molt bo que la gent veies que treballem plegats per sortir de la crisi. El projecte de ciutat necessita una majoria per tirar endavant.
Un pacte amb el PP estabilitzaria el govern.
Si busquéssim la comoditat política però sense el plus de diàleg, la decisió hagués estat fàcil: CiU i PSC i ja està. Però el ciutadà ha fragmentat el vot i ens obliga a que hi hagi diàleg. El xoc emocional que suposa perdre el govern després de 32 anys pot fer prendre decisions d’una determinada manera. Per això al PSC el primer dia la reacció va ser una, i després hi va haver un canvi. Amb paciència estic convençut que acabarem sumant a més d’un grup en el pacte.
Influeix la mala relació personal amb Joan Antoni Baron?
Per part meva en absolut.
Les eleccions generals poden influir en les negociacions?
Espero que cap força política faci tacticisme de les eleccions. Em preocupa el 20% d’atur i que la ciutat treballi unida per reactivitar l’economia.
Amb quin calendari treballa?
Primer hem de tancar un acord de cartipàs. En paral·lel continua l’oferta del pacte de ciutat. Però si no es rebaixen les condicions inicials, les coses podrien canviar. Per això reclamo al PSC que retiri el veto al PP. I no deixarem la resta de forces de banda.
Tampoc PxC?
No sabem quina política faran. Haurem de parlar-hi i demanar-los que facin la política que creguin que han de fer però sense trencar la convivència. Estarem atents perquè no passi. I vull evitar un frontisme que retroalimenti PxC i altres formacions.
Quines polítiques d’immigració aplicarà?
La immigració l’hem de tractar amb dues eines. La primera, transparència, i la segona, fer complir la llei. La sensació que ha de tenir la ciutadania és que la llei és igual per tothom.
Vol dir que fins ara la llei no s’ha fet complir?
Vull dir que no hi ha hagut prou transparència i que la percepció de la gent és que de potser la llei no es feia complir a tothom per igual a tothom. Hem de ser més contundents.