Podíem preveure a principis d’any acabaríem amb una situació de crisi com aquesta?
Ningú s’esperava que es produís una crisi de l’abast d’aquesta, que comença sent financera i acaba afectant l’economia local. Ara tots a córrer i a prendre mesures per intentar capgirar la situació. Són moments complicats.
Tanquen empreses, creixen les cues a l’IMPEM, Càritas es desborda. Què pot fer l’Ajuntament?
Els ajuntaments patim limitacions molt importants. Intentem atendre les persones que passen per una situació delicada amb els recursos que tenim, que no són infinits. Però també podem fer que l’activitat municipal serveixi de motor econòmic de la ciutat, generant ocupació a partir de la inversió. És per això que celebrem els 21 milions que ens arriben del Fons d’Inversió Estatal. Podrem posar més diners al sector de la construcció, un sector molt important que de manera una mica frívola molts han volgut demonitzar.
Li preocupa que la crisi pugui generar problemes i conflictivitat social?
I tant, extraordinàriament. Darrere les crisis econòmiques solen haver-hi crisis socials molt potents. Hem d’estar alerta per activar els mecanismes que tinguem per evitar la conflictivitat social.
La crisi pot generar conflictes amb els immigrants. El Pla per a la Nova Ciutadania permetrà evitar-los?
Quan vam signar el Pacte ja vaig dir que no hi ha vacunes. Però si fas els deures, tens menys possibilitats de patir-ho. I jo crec que els hem fet, explicant a la gent què significa el fenomen de la immigració i les conseqüències que té; redimensionant els serveis públics; explicant que qui ve aquí tindrà drets i deures. Sovint són les coses petites les que erosionen la convivència. Intentem avançar-nos a les problemàtiques sabent que ens enfrontem a un fenomen complicat.
Amb la crisi, el TecnoCampus segueix sent la gran aposta de la ciutat o aquest projecte estratègic es comença a mirar amb recel?
El pitjor que podríem fer seria que el TecnoCampus i El Corte Inglés els deixéssim ara a mitges. Mantenim la inversió en el TecnoCampus, amb la sensació que és més difícil, però el dubte de fer-lo o no fer-lo no existeix ni en mi ni en el Govern. Tant el TCM com El Corte Inglés han de ser elements que ens permetin estar més ben posicionats quan canviï el cicle econòmic.
Ajudaran a alleujar les cues a Càritas?
Dir això seria fer una reducció molt simple. Però ens han d’ajudar a generar més empreses, fer-les més competitives, que generin més ocupació i més riquesa, i que aquesta es reparteixi. Llavors les cues a Càritas seran més curtes.
La crisi pot fer perillar El Corte Inglés? Obrirà el 2010 segons previsions?
No hi ha cap indicador que assenyali aquesta direcció. Ara estem treballant en el projecte arquitectònic, hem de resoldre la qüestió del solar, i iniciar obres l’any 2009. Respecte al termini, hem de veure com s’adequa el ritme de construcció. Jo diria 2010 o 2011.
Molts projectes urbanístics ara estan parats.
No cal passejar gaire per la ciutat per veure que hi ha solars que en una conjuntura econòmica diferent ja estarien construïts. Però cal diferenciar entre la planificació urbanística i l’execució dels projectes. A Cirera la planificació està acabada i el sector privat decidirà quan inicia les obres. Al Rengle s’està executant l’hotel, l’edifici de Pumsa i el TecnoCampus, però no els habitatges; l’eix Herrera està en fase de planificació; al Sorrall hem fet una aprovació inicial i queda molta tramitació; a la Ronda Barceló hem fet una divisió poligonal perquè la conjuntura no ens permet fer-ho tot d’una tacada... Ara no hi ha pressa, però quan la conjuntura econòmica canviï, tota la feina que s’havia de fer, que a nivell urbanístic és feixuga, ja estarà feta.
Però el fre en l’execució privada suposa una reducció d’ingressos per a l’Ajuntament.
Per a nosaltres els ingressos per plusvàlua i per l’impost de construcció eren importants, però al contrari que altres Ajuntaments, no eren el pal de paller del pressupost. Hem patit una baixada important d’ingressos, i ja veurem l’any que ve com acabarem, però era un percentatge relativament assumible. Malgrat tot, hem mantingut un alt nivell d’inversió.
Davant la situació actual, el govern es penedeix de traslladar Can Fàbregas?
Al revés, si ens haguéssim aturat en aquell moment haurem perdut l’oportunitat. Amb una moratòria, com demanaven alguns, ara estaríem empantanegats i no hauríem avançat.
El trasllat, però, no sembla una mesura molt popular en moments de crisi i de prioritats més urgents.
De moment l’únic que farem serà desmuntar-la, i ja la tornarem a instal·lar quan es pugui.
Es farà la ‘Torre Barceló’, ara que Construccions Riera ha anunciat suspensió de pagaments?
Jo crec que sí. Construccions Riera no era ni el promotor ni l’inversor de l’obra, així que ja es buscarà un altre constructor. Els inversors tenen intenció de mantenir la inversió i el projecte.
Continua llegint l'entrevista
-