-

S. F.

Salvem Can Fàbregas celebra que el jutge admeti a tràmit la querella

La plataforma remarca que no demanen la dimissió de ningú, si no la restitució de l'antiga farinera al seu lloc

La Plataforma Salvem Can Fàbregas ha mostrat la seva “satisfacció” per la decisió del jutge d’admetre a tràmit la querella del fiscal provincial contra l'alcalden, Joan Antoni Baron, el regidor d'urbanisme, Ramon Bassas, i la lletrada del servei d'urbanisme de l'Ajuntament per l'afer de l'antiga farinera. Núria Manté, portaveu de la plataforma, ha remarcat durant una roda de premsa que un fiscal “rigorós, seriós i valent ens dóna la raó a allò que fa tres anys que defensem”. Manté ha recordat que des d’un primer moment, tot i “els entrebancs”, han defensat que un edifici catalogat “s’ha de mantenir al seu lloc”. “Lamentem la imatge donada al país i que hagi passat tant de temps”, ha afegit. A més, la portaveu ha reiterat que la fàbrica es pot fer servir per a qualsevol ús que se li vulgui donar, “inclús al Corte Inglés”. A més, Manté ha assegurat que des de la plataforma no demanen la dimissió de ningú, ja que el seu objectiu és que “Can Fàbregas torni al seu lloc”. De moment no hi ha actes preparats a través de Salvem Can Fàbregas, ja que segons ha explicat Manté “hem fet actuacions durant 3 anys i la ciutadania ja es troba assabentada de tot plegat; per això després vam decidir anar per la via legal”.

L’advocada del Col·lectiu Ronda encarregada del cas, Agnès Garcia, ha explicat que el més important ara per ara és el fet de les mesures cautelars: “obliguen a aturar l’eliminació dels elements del subsòl, ja que el desmuntatge ja està tot fet”. L’advocada ha remarcat el punt de l’auto en el que s’assenyala que la fàbrica protegida “no permet obres de desplaçament ni desmuntatge”. Garcia ha anunciat també que la Plataforma es personarà com a acusació popular en el cas. Per últim, l’advocada ha desgranat les penes a les que s’enfronten els imputats, que en cas de presumpte delicte contra el patrimoni podria ser de sis mesos als tres anys de presó o una multa econòmica i la inhabilitació, i en el cas del presumpte delicte d’ordenació del territori la pena podria ser de sis mesos a dos anys, ja que es tracta de dos delictes penals.