Sandro Soriano va començar a estudiar il·lustració a La Llotja de Barcelona l’any olímpic, el 1992, quan en tenia 20. I se’n va passar molts més treballant en l’àmbit de les arts plàstiques, fent il·lustracions per a llibres, cartells per a festes, encàrrecs per a dissenyadors gràfics, estudis i editorials, buscant-se exposicions per presentar-hi els seus quadres... Però era un món difícil. “La gent pensa que ser músic, actor o pintor és un hobby i no veu que pugui ser una professió. No valora tota la feina que hi ha darrere. Si a algú li dius que et dediques a pintar quadres, et fa comentaris com “de què treballes a part d’això?” o “regala’m un quadre!”, diu Soriano. Malgrat que encara li demanen algun encàrrec, ara fa 3 anys que no pinta res i que ha decidit dedicar-se al 100% al tatuatge. “Vaig començar des de baix, tot i que jo al principi no volia i mai em veia preparat, però em vaig tirar de cap a la piscina”, recorda. Avui, des del seu propi estudi, Soriano té un objectiu: “plasmar les meves il·lustracions a la pell”.
Com definiries el teu estil de pintor?
Són històries en un quadre. Sempre treballo en figuratiu, fujo dels paisatges i les figures clàssiques, i els meus trets distintius són els ulls grans i les mans de les meves figures. M'he mantingut sempre amb això i no he anat canviat, per tant és un estil d'obra que la gent pot identificar amb mi ràpidament si ja ha vist algunes coses prèviament.
Com és la vida de l'artista plàstic?
És un món molt difícil. Si ja és complicat quan estàs en una situació normal, imagina't amb la crisi. El pintor sempre intenta estar en una galeria o una altra i buscar-se la vida per aquí i per allà per arribar al nivell d'un treballador normal i tenir un sou cada mes per poder anar tirant. Tot i això, si tornés a néixer, tornaria a ser pintor. Al final, a part dels diners, ho fas perquè t'agrada i gaudeixes fent-ho. Els moments d'estar sol a l'estudi amb la música i pintant no te'ls treu ningú.
Creus que la gent valora aquesta feina?
Comparat amb altres països, la cultura envers això a Espanya està morta. Ens pensem que ser músic, actor o pintor és un hobby i ja no veiem que pugui ser una professió. La gent no valora el que fas i tota la feina que hi ha darrere. Per exemple, si a algú li dius que et dediques a pintar quadres, et fa comentaris com "de què treballes a part d'això?" o "regala'm un quadre!".
I comparat amb altres països?
La gent que més m'ha comprat ha sigut de fora. Com que estava dins de l'Associació Professional d'Il•lustradors de Catalunya, he estat fent exposicions col•lectives a llocs com Nova York, Miami, París o Itàlia i allà tenen un nivell cultural brutal. Això, però, tampoc t'obre moltes portes. La gent et coneix, sí, però has d'estar allà cada dia i en realitat era l'obra qui marxava, no jo.
Per què vas decidir parar fa 3 anys i centrar-te en el tatuatge?
Sobretot perquè vas acumulant obra i veus que les galeries van tancant. Recordo que vaig fer una exposició de 8 mesos que voltava per tot el País Basc on portava obra petita a preu assequible i no vaig vendre res. Per mi van ser diners perduts i aquí va ser quan em vaig donar compte que el tema estava sota mínims. A poc a poc, vas pintant menys i vas tatuant més i veus que el que et dóna és tatuar.
El del tatuatge és un món més tècnic o artístic?
Crec que un bon tatuador ha de saber dibuixar molt bé. Hi ha tatuadors que no saben dibuixar i això es nota. Evidentment, hi ha una part tècnica darrere molt important (tipus d'agulla segons el dibuix, tinta...), però a partir d'aquí tu vas provant, et vas desenvolupant amb el temps i veus amb què et sents més còmode treballant.
Com et planteges la teva feina ara?
Ara tinc la meva feina i el meu propi estudi. No vull retornar fent res comercial, sinó que vull fer el que a mi m'agrada. El que estic intentant és fer les meves il•lustracions i quadres a la pell, la meva idea és anar aplicant això i sortir dels tatuatges tradicionals. Sóc conscient que és un fet que va a poc a poc perquè la majoria de gent no està disposada i ja ve amb una idea fixa, però quan algú em deixa que jo apliqui una mica del meu estil al tatuatge gaudeixo molt fent-ho.
Algun projecte?
Ara estic plantejant-me fer il•lustració d'unes poesies que fa una amiga meva, la Montse Amat. Tinc ganes de fer alguna cosa més gràfica, més ràpida. Al principi, quan pintes, has de viure i menjar i acabes pintant a vegades coses més comercials. Però, ara que tinc un negoci i vaig tirant més o menys, el que vull fer és tornar a remoure sentiments.
-