Sant Jordi massiu a Mataró amb llargues cues per roses i llibres

Les primeres hores de la diada de Sant Jordi a Mataró tenen com a imatge més repetida les cues. Cues pacients, en fila índia, davant de cada parada, cada floristeria o cada llibreria. Algunes més llargues, d’altres més curtes. Unes més col·lapsades i lentes, d’altres que van més a ritme. Cues que des de les nou del matí no han deixat de guanyar llargada. Desenes, centenars i milers de persones que demostren amb la seva pacient espera les ganes que hi ha de normalitat. Les ganes que hi ha de Sant Jordi.

És un Sant Jordi a mitges. Clarament. Qui vulgui veure-hi el got mig buit se’n podrà carregar de raons. La decisió del Procicat de no permetre parades per particulars, grups o associacions ha fet retrotraure tota l’oferta a pocs punts, poques parades. La demanda, però, és evident. I desborda els que venen. El gest abans quasi instantani de comprar la rosa es converteix en un procés d’espera més, en temps en què hem de fer cua per tot. És un Sant Jordi amb menys color, amb actes amb entrades exhaurides i molts llibres també esgotats. Qui veure-hi el got mig buit digueu-li que sí i que tal dia, concretament el 23 d’abril del 2022, ja farà un any.

El got mig ple

El got mig ple o l’altra perspectiva és la que nota com fins i tot el sol ha sortit per escalfar i saludar la diada de Sant Jordi, que si mesos enrere semblava utòpica avui es queda en només atípica. La gent té ganes i es nota. La gent llegeix més i es nota. La gent vol regalar roses i es nota. L’any passat, goiteu on érem i on som ara. No és qüestió d’entusiasmes, sinó de la necessitat de certa harmonia ambiental i social en aquests temps. La gent vol sís i no pas nos. Aquesta és la percepció que predomina.

“No arribarem”

“No arribarem a mitja tarda” diu una florista, capaç de combinar la ganyota de cansament, mig somriure de satisfacció i els ulls clavats a l’infinit, per on es perd la cua que mena establiment endins. No arribaran a mitja tarda, potser, les flors. Però la demanda segur que sí. Ja hi ha hagut trucades d’urgència i hi ha carregaments de flors amunt i avall. El personal de reforç no dóna a l’abast i, això sí i que consti a l’article, demana: la gent fa cua estoïcament i compleix. Un podria pensar que les exclamacions de les cues potser funcionen per missatges de mòbil. Però tant és.

Feia dies que floristes i llibreters percebien l’esclat d’aquest Sant Jordi -tan necessari pels propis venedors com per la gent que compra, segurament- per més que no l’afirmessin amb rotunditat. Ja se sap com són els botiguers. Avui es confirma tot i la gent fa cua i fa cua. S’hi suposava que sols ells vendrien roses, però també se’n troben en altres llocs. Hi ha escoles, associacions o altres negocis que les venen, sense fer-ne massa brama. També així arriben a més gent. Hi ha algun venedor furtiu i alegal traginant galledes. La picaresca és la més clara de les arrels de per aquí.

La Fira, a tota vela

La Fira del Llibre de Santa Anna té durant bona part del matí una cua en paral·lel a la de la floristeria. Si un opta per l’àgora mataronina per fer totes dues compres, farà cames avui. Les nou parades de llibres van rebent visitants, regulats amb ordre prussià perls guardes del recinte acotat. Una persona en surt i l’altra entra. Comparat el fora i el dins, qualsevol diria que més gent podria entrar-hi, a la Fira, per torn. Però tant és. Van venent, els llibreters. Van venent a la Fira i van a tota vela les llibreries on ja fa més dies, ben bé des d’inici de setmana on no són estranyes les grans protagonistes d’avui. Les cues.

Cues per gaudir Sant Jordi que aniran a més, és d’esperar, a la tarda. Avui és un dia per fer cues i no tenir cuques. Paciència, carrer, stricto sensu amb la mascareta i a gaudir de la diada. És el propòsit compartit per pràcticament tothom, aquest matí d’un 23 d’abril és mig Sant Jordi però bona fila que fa.