L'excursió dels mataronins havia començat, però, molt abans, a 2/4 de 8 del matí a la plaça de les Tereses. D'allà es van dirigir fins a La Vajol, el poble més petit de l'Empordà, conegut per ser el darrer indret on els presidents català, basc i espanyol del moment, Lluís Companys, José Antonio Aguirre i Manuel Azaña, van passar les seves darreres hores en territori català. Així ho va explicar Miquel Giralt, alcalde durant vint anys de la població i fill de l'alcalde de l'època posterior a Primo de Rivera, fet pel qual van anar a parar a un camp de concentració de la Catalunya nord: Vam ser capital del govern espanyol, català i basc per unes hores, va comentar Giralt.
Giralt recorda haver vist Companys passejant pel poble i explicar l'anècdota del darrer sopar, en què la mestressa del restaurant no va voler cobrar a Companys i Aguirre el cost de la truita que van menjar. Aquells dies el poble estava collapsat, aquí tots els refugiats havien de deixar tots els carros i les coses que portaven, va dir Giralt. També es va referir a l'actitud insolent dels gendarmes francesos, curiosament senegalesos, que no deixaven passar la frontera als exiliats: Allez, allez au campo'", recorda Miquel Giralt que deien. Aquesta és la història, la que no s'explica a la universitat. Val la pena recuperar-la i explicar-la, va dir a tall de conclusió.
Els mataronins van sentir Giralt després de visitar el monument als exiliats obra d'Oscar Peña on es reprodueix la imatge d'un pare i una filla creuant la frontera, igual que van fer quasi mig milió de persones en aquell moment. I després de fer-ho l'expedició va anar fins al coll del Manrella, a set-cents metres d'alçada i situat al terme municipal d'Agullana, l'indret per on van creuar Companys i Aguirre. Allà es va entonar Els Segadors mentre a la gent se li posava la pell de gallina.
