Què està passant a un barri com Rocafonda? És una situació alarmant?
És important que el ciutadà se senti acompanyat. Per tant, si el ciutadà percep que la situació és complicada, això és un toc d’atenció per tothom. Independentment de les xifres, que es poden emmarcar en el conjunt de la regió metropolitana i en el temps, que són similars a les de 2015. Però si el ciutadà té la percepció vol dir que ens hi hem de posar. Per això hem fet la demanda que tots els que tenim alguna cosa a veure, fem-ho.
Qui hi està implicat?
Policia local, el treball comunitari que es pugui fer, i la llei de barris n’és un bon exemple; i té molt a veure qui té la competència en seguretat: els Mossos d’Esquadra. A partir d’aquest punt, cal ser constants en la pressió cap als dolents, cal donar un suport a qui pateix aquesta situació i tots hem de fer pinya per batallar contra aquesta situació que viuen alguns veïns.
El discurs posa l’accent en augmentar la presència policial, però per combatre l’arrel no sembla l’única mesura necessària.
Són dues cares de la moneda. Sense l’exercici real de l’autoritat, el problema no té solució. Negar-ho és enganyar-nos. L’exercici de l’autoritat ho corregeix tot? No. Per exemple: la biblioteca de l’Escorxador és l’equipament més social de la ciutat. Només cal veure qui hi va, la gran varietat d’usuaris que té. Aquesta feina s’ha de seguir fent. Hem de seguir fent millores a l’espai públic, proves amb educadors al carrer... I potser portar algun gran equipament de ciutat al barri. Però sense autoritat reconeguda, el problema no té solució.
Quines idees hi ha en matèria d’equipaments?
Tenim projectes que es poden portar allà, però no vull enganyar a ningú. Fins que no veig quelcom possible no m’agrada explicar-les. D’altres es tiren a la piscina i després ja veurem. Tenim candidats de portar-hi grans equipaments, però caldrà veure si serà possible.
Amb les eleccions a tocar, és possible assolir acords amb els altres partits en aquest camp?
El més important de l’acord signat a junta de portaveus, és que tenim un compromís clar en apropar més policia al ciutadà. Com es farà? Igual que qualsevol altra política, consensuant-se amb el conjunt de l’oposició. Caldrà veure el parer de cadascú. La idea que els policies no hagin d’assumir feines que poden fer altres treballadors que no siguin agents n’és un exemple. El camí ens el marquen projectes com la unitat de convivència, que ha estat un èxit. El més important és discutir com fer les coses, però estem d’acord en què hem de fer i que no ens volem barallar amb això.