Cristòfor Colom torna a estar d'actualitat. Es tracta d'un dels personatges històrics més misteriosos i interessants, no cal recordar-ho, que aquesta setmana ha suscitat l'interès d'una part important del gran públic arrel d'un documental sobre el seu origen que va emetre Televisió Espanyola dissabte passat al vespre, coincidint amb l'anomenat "Dia de la Hispanitat", amb gran èxit d'audiència. En ell es relata el procés d'investigació d'un equip de científics de la Universitat de Granada, en col·laboració amb altres organismes, al llarg de més de vint anys, mitjançant l'anàlisi de l'ADN de les restes de Colom, el seu fill, el seu germà i altres personatges històrics, per intentar donar resposta a un dels grans enigmes de la Història: quins eren els orígens de Colom. En el documental, que ha rebut importants crítiques des de sectors acadèmics, s'arriba a la conclusió que es tractava d'un jueu amb els seus orígens al Mediterrani Occidental, probablement a la zona de València. Com és sabut, hi ha més d'una vintena de teories al voltant d'aquesta qüestió, que defensen que el navegant era genovès, portuguès, jueu, castellà, gallec, català, mallorquí, eivissenc, gallec, rus, noruec, etc. La més acceptada i defensada, basada en evidències clares, és amb diferència la primera, perquè el propi Colom havia deixat escrit que era nat a Gènova, mentre que les altres exploren vies alternatives que, sovint, han estat titllades d'ocurrències, disparats, deliris o invencions interessades, algunes d'elles fins i tot finançades, promogudes i publicitades amb fons públics d'administracions concretes. Però en aquest article em vull referir a la teoria que defensa que Cristòfor Colom era mataroní. Perquè sí, a casa nostra també hi ha qui ha volgut reclamar l'origen del "descobridor" d'Amèrica. No podíem ser menys els capgrossos.
En una entrada publicada al seu blog "Mataró Medieval" l'octubre de 2009, Joaquim Graupera recuperava aquesta peregrina teoria, amb origen en tres escrits publicats durant el mes de maig de 1936 al Diari de Mataró per Lluís Falguera. Graupera recordava que, "a finals del segle passat, l'arxiprest de Santa Maria, Dr. Roig, va trobar una partida de naixement d'un tal Cristòfor Colom, fill de Bartomeu Colom i Maria Cabot, ambdós naturals i habitants dels Genovesos, nat l'any 1441; i com a avis paterns tenia a Dídac Colom i Dolors de Mata. La data de naixement d'aquest Colom concorda d'entrada amb la data i l'edat de la mort d'en Colom el 1506 a l'edat de 65 anys. Aquesta troballa va venir acompanyada d'altres documents de l'Arxiu de Santa Maria de Mataró vinculats al mateix tema com són un contracte de terres de Bartolomé Colom, germà del descobridor i altres documents que relacionaven aquests personatges amb l'antiga masia dels Genovesos que ocupava el solar de l'actual Jutjat i l'Institut d'Ensenyament Mitjà Damià Campeny. La intenció del Dr. Roig era publicar un opuscle que recollís totes les investigacions efectuades al respecte, però la seva mort va provocar que l'afer restés en l'oblit".
El cas és que aquell mes de maig de 1936 Lluís Falguera va escriure aquells articles referint-se a unes entrevistes fetes a tres antics amics del Dr. Roig, que afirmaven haver vist els citats documents l'any 1917: la família del mestre Joan Baptista Parés, ja difunt el 1936, Joan Sala i Francesc Anglada. A més d'això, Falguera vinculava els primer viatges de Cristòfor Colom amb Mataró: en primer lloc, els emblemes de la Santa Maria eren la Creu de la Candelària, de Santa Maria de Mataró. També feia referència a l'advocació de Colom a Sant Simó, protector dels mariners del Maresme, així com una visita efectuada al monestir de la Ràbida (Huelva), on hi havia el prior "adjuntorium Argentonae", fet que denotaria suposadament que Colom buscava un amic frare d'Argentona.
Pel que respecta a l'entrevista feta a Joan Sala, publicada pel Diari de Mataró el 13 de maig de 1936, en ella aquest senyor explicava la hipòtesi del Colom mataroní amb els següents arguments: en primer lloc, ell fill de Colom es deia Dídac, com l'avi que apareix a la partida de naixement del Dr. Sala, i a més les primeres badies descobertes a Amèrica per Colom van portar els noms de Santa Maria i Sant Simó. El propi senyor Sala, en un altre article publicat sobre el tema al mateix diari una setmana després, denunciava la reacció que els dos articles anteriors van despertar entre els lectors mataronins: la rialla i la burla. Explicava el següent: "si a Mataró no hi ha prou intel·ligents, ni nous savis, per a parlar d'ell, al menys que no riguin, si no n'hi ha prou aquí els buscarem a fora; però riure no!". Com veiem, els lectors del Diari de Mataró es van prendre a broma aquesta teoria del Colom mataroní, cosa ben fàcil d'entendre. També existeix un opuscle editat per Lluys Soler i Fonrodona sota el títol "¿Pudo Cristóbal Colón haber nacido en Mataró? Lógica respuesta a una pregunta coherente.
En un interessant treball presentat el 2016 a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, Jaume Vellvehí explica com es va celebrar a la comarca del Maresme l'any 1892 el quart centenari de la "descoberta" d'Amèrica. Com podem suposar, en aquells anys no hi havia gaire dubtes que Colom era originari de Gènova, i les teories alternatives no gaudien de massa difusió. En el cas de Mataró, el 12 d'octubre de 1892, tal i com explica Vellvehí, "es va fer un ofici a Santa Maria amb l’assistència de les autoritats. Al vespre, la Riera, que els veïns havien decorat amb domassos, es va il·luminar amb faroles i globus de gas i davant l’ajuntament un cor i una orquestra van interpretar els himnes Gloria a España i Els nets dels almogàvers". Resulta particularment interessant el fet que la premsa conservadora va criticar la presència de motius propagandístics ideològics, amb certa ironia en relació als socialistes: "La calle de la Riera estuvo adornada con los damascos colgados por los vecinos. Parece que á algunos pareció poco honrar exclusivamente la memòria del gran navegante, pues la casa de la Ciudad ostentaba además de las colgaduras el retrato de la Regente y su augusto hijo; el casino federal ostentava asimismo un cuadro representando la República; y el casino socialista otro retrato de un señor barbudo que no recordamos quién es".
Algunes setmanes més tard, el 6 de novembre, es va celebrar un certamen literari convocat pel Cercle Catòlic d’Obrers. Explica Vellvehí que "va ser un acte de gran relleu ciutadà i la premsa barcelonina se’n va fer ressò, com ara la Veu de Catalunya, que en va fer la crònica". L'acte de lliurament dels premis va tenir lloc al teatre Euterpe, amb Melcior de Palau com a president i Terenci Thos i Codina com a secretari. Clorind Boter, president del Cercle Catòlic d’Obrers, va obrir la sessió amb un discurs sobre Cristòfol Colom. Tot seguit, van intervenir els citats Melcior de Palau i Terenci Thos i Codina, qui amb un discurs de clars tints catalanistes va reivindicar la participació catalana en l'obra de Colom. Al certamen es van presentar vint-i-sis treballs, i van ser premiats Claudi Planas i Font pel poema Colom, Josep Franquesa i Gomis per Himne al descobriment de l’Amèrica, Rafel Pou de Foxà pel romanç A Colon, i diferents treballs en prosa presentats per Joaquim Sust, Enric Font i València, Manel Julià, Josep de Palau i Ramon Comas. La impremta mataronina de Felicià Horta va imprimir un volum amb les composicions premiades i els discursos.
Una iniciativa que no va prosperar va ser la proposta dels veïns de la Muralla de Sant Llorenç consistent en erigir una columna commemorativa de dos-cents pams d’alçada (uns quaranta metres) dedicada a Colom. Es tractava d’una torre de fusta que s’havia de construir amb caràcter temporal en un solar del mateix carrer. Malgrat que inicialment es va aprovar el seu tràmit amb caràcter d’urgència donada la proximitat de la celebració, finalment el 7 de setembre l’Ajuntament va acordar denegar la subvenció per manca d’estudi tècnic qualificat.
Una altra iniciativa va implicar Josep Puig Cadafalch, des de feia poc arquitecte municipal de Mataró. Consistia en un projecte ornamental per als carrers de Mataró durant les festes dedicades a Colom. De fet, consta així en una sèrie d’esbossos conservats en el fons Puig i Cadafalch de l’Arxiu Nacional, sota el títol "Festa de Colon", a què Vellvehí fa referència en el seu treball. Malauradament, no existeix constància que aquell projecte s'acabés de portar a terme a la nostra ciutat. El que sí sabem és que a la festa major de Les Santes d'aquell any van tenir especial relleu en la seva decoració els motius medievals i mariners "en recordança a la gesta de Cristòfol Colom".
En definitiva: l'interès per la figura de Cristòfor Colom ve d'antic, també a la nostra ciutat, arribant fins i tot a l'extrem que existeix una teoria que defensa que el navegant va néixer a Mataró. Aquí, la confusió entre la teoria tradicional i aquesta residiria en el fet que Colom no hauria nascut a Gènova, sinó a l'antiga masia dels Genovesos, situada al costat de la muralla mataronina del mateix nom, al solar on avui en dia hi ha l'institut de secundària Damià Campeny i l'escola oficial d'idiomes (antics jutjats). Deliri? Ocurrència? Segurament. Com a capgrossos que som, no podíem estar mancats de teoria mataronina al voltant del naixement d'un dels personatges més importants de la Història universal, Cristòfor Colom. Perquè qui sap... Potser cinc cents anys enrere ja hi havia qui idolatrava en Robafaves, arribava a l'èxtasi la nit del 25 de juliol, encarregava el tradicional sabre per Sant Simó, ballava amb la rumba d'en Peret o fins i tot intuïa que algun dia el millor futbolista del món seria mataroní. Chi lo sa.
Fonts:
- FALGUERA, Lluís (1936). Lletra a la ciutat de Mataró. Cristòfor Colom, n'és fill?. Diari de Mataró, any XIV, 9 de maig de 1936, núm. 3810
- FALGUERA, Lluís (1936). Colom és fill de Mataró? Un interviu amb el Sr. Joan Sala. Diari de Mataró, any XIV, 13 de maig de 1936, núm. 3813
- FALGUERA Lluís (1936). Mataró negligent, Mataró riu! Diari de Mataró, any XIV, 20 de maig de 1936, núm. 3819
- FRANCISCO LÓPEZ, Regis (dir.) (2024). Colón ADN. Su verdadero origen (documental). Televisión Española. https://www.rtve.es/play/videos/somos-cine/colon-adn-verdadero-origen/16281015/
- GRAUPERA, Joaquim (1992). Cristòfor Colom, el primer "indiano" del Maresme. Butlletí del Grup d'Història del Casal, núm. 5, octubre de 1992, pàgs.49-52
- GRAUPERA, Joaquim (2004). Cristòfor Colom, el primer "indiano" del Maresme. Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, any XIII, núm. 33, juliol de 2004, pàgs. 5-6
- GRAUPERA, Joaquim (2009). Cristòfor Colom, un descobridor mataroní. Blog Mataró Medieval, 31 d'octubre de 2009. https://quimgraupera.blogspot.com/2009/10/cristofor-colom-un-descobridor-mataroni.html
- SOLER FONRODONA, Lluys. ¿Pudo Cristóbal Colón haber nacido en Mataró? Lógica respuesta a una pregunta coherente.
- VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume (2016). La celebració del quart centenari de la descoberta d'Amèrica a Mataró. Notícia d'un projecte ornamental inèdit de Josep Puig i Cadafalch. XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 19 de novembre de 2016