Tecnocampus, PEDES
són sortides que l'ajuntament apunta per superar la crisi estructural del tèxtil.
No, és més enllà d'això. Si no hi hagués hagut la crisi del tèxtil no s'hauria fet el Tecnocampus? Jo diria que també.
Què esperem del Tecnocampus?
Es un parc tecnològic que pretén la transferència de coneixement des de les universitats cap a les empreses. En tots els àmbits econòmics, no només el de noves tecnologies. Quan fundem la fundacio tic-salut, què gestiona? Coneixement! Podem acabar treballant sobre el tèxtil, a través del centre tecnològic del tèxtil o sobre la gastronomia. L'objectiu és donar noves eines innovadores als agents econòmics de la ciutat. El tecnocampus no és un sector econòmic que substitueixi el tèxtil, sinó un element molt transversal per dotar les nostres empreses de coneixement, de tecnologies, etc perquè puguin estar al capdavant amb la premissa de la innovació, per renovar continuament els processos, els productes.
No es passa d'intervencionista aquest ajuntament?
A la fundació tecnocampus hi ha l'ajutnament i molta més gent. No hem dit mai que no a ningú. Però si l'Ajuntament no s'hagués posat al davant s'hi hagués posat algú altra? No ho sé. Però com que ningú s'hi posava s'hi ha posat l'Ajuntament. Necessitem aquest parc tecnològic i que sigui un pol d'impuls a l'economia de la ciutat.
Algú ha dit que s'ha fet el projecte urbanístic del Tecnocampus sense fer l'estudi de viabilitat universitària.
S'ha fet l'estudi de viabilitat i està a disposició de qui el vulgui veure. Nosaltres no fem declaracions a Sant Vicenç però treballem. Varem firmar un protocol que s'està desenvolupant perquè les dues escoles universitàries de Mataró acabin amb un consorci únic i en un espai únic, creant un corups universitari únic amb diferents especialitats, un més tecnològic i l'altra de carácter més empresarial i creiem que lliguen perfectament.
El Tecnocampus s'ha endut els titulars, i altres equipaments com Can Xalant o Ca l'Arenas.
Can Xalant és un centre de creació artística que s'està convertint en un centre de referència d'art contemporani a Catalunya. Ca l'Arenas, com a centre de pinacoteca del Museu i com centre d'exposicions va complint la seva funció.
El Monumental és una andròmina, falta un teatre nou.
Abans d'afrontar la construcció d'un teatre nou, que el farem, hem de plantejar altres mancances, com les sales de petit format. Mentrestant ha estat necessari fer reformes al Monumental.
Hi ha regidories que han funcionat a mig gas, però no li hem sentit cap crítica.
Si haig de criticar als meus regidors ho faré al despatx. Si les coses no s'han fet bé, ens hem assegut, els hem discutit i hem buscat solucions. No faré esbroncades públiques amb els meus regidors.
L'IMPEM i Cultura han punxat.
No comparteixo aquesta sensació de desgavell a l'Impem. Hem tingut un problema derivat de la decisió presa respecte el comerç del centre, però la resta de decisions de l'impem m'han semblat correctes. Hem treballat a tot gas i a tota pastilla.
Com es disfressa Mataró de ciutat turística?
Del que es tracte és de posar a treballar en línia les capacitats de la ciutat per atreure gent. Però sabem que això no es fa d'avui per demà, necessita perserverància, corregir coses, posar-hi diners. Ara tenim oficina d'informació turística, i senyalització als carrers. De mica en mica es van solucionant coses.
La gestió de Cultura ha estat un desastre: l'alcalde resol coses que ha de resoldre el regidor de cultura.
No vull entrar en aquest joc. He estat atent i amatent a les inquietuds que els agents artístics em plantejaven i quan hi ha hagut algun malentès i he cregut que la meva intervenció podia resoldre l'assumpte ho he fet. Però en cap cas desautoritzant el regidor sinó intentant conciliar posicions.
La gestió del regidor de cultura no es pot valorar positivament.
No la valoraré negativament.
Hi hagut obres que s'han endarrerit, la Nau Gaudí, l'Anxaneta.
No sé si ha fet mai reformes a la teva cuina, jo sí. En el cas de l'Anxaneta, l'Ajuntament s'implica, tot i que no li pertocava dins les seves competències. Sabíem que el calendari era justet. I hi ha un retard de tres mesos sobre el calendari previst. I en el cas de la Nau Gaudí, hem d'assumir responsabilitats en tant que no n'hem sapigut més. Hi va haver una primera concessió a una empresa que ens estava fent una altra obra a la ciutat i que al final l'empresa acaba desapareixent. I la que arriba nova, no compleix i es comença a acumular retard. I vam optar a rescatar l'adjudicació.
Per què s'insiteix en els pressupostos participatius si el sistema no funciona?
Sabeu quanta gent va a l'audiència pública de Barcelona? Set.
Quanta gent entra al Consensus?
El consensus és una mica ferragós, és cert.
I els Consells de participació...
En els consells de participació hi ha la gent que vol participar. Hi ha discussió i contrast d'opinions interessant. És un univers reduït, potser si, però arribar a la universalitat dels ciutadans és molt complexa com demostra la participació electorat. Però hi ha discussions i es sumen opinions que van configurant els projectes. No hi ha cap projecte que entri d'una determinada manera i surti igual. En els Consells de Participació passa bona part d'aquestes coses.
Val la pena la perafernàlia?
I quan no la tenim se'ns critica perquè no la tenim. Les aportacions del Consell de ciutat s'han incorporat en la seva gran majoria en el PAM. No crec que sigui sobrer. És millorable, sí.
Posen instruments de participació i retiren díptics quan la gent protesta...
En el cas del díptic de Cirera hi va haver un malentès i hem demanat disculpes i tinc una reunió amb els veïns per resoldre el que haguem de resoldre. Això està reorientat.
En la inauguració de l'avinguda Puig i Cadafalch hi va haver pancartes.
En el cas que cinc o deu veïns de Cerdanyola en un acte festiu amb centenars de persones manifestin la seva disconformitat, a mi em sembla un símptoma de salut fantàstic. Però em vaig trobar molta gent satisfeta i això que les obres van ser llargues.
La policia tampoc està contenta.
És un tema delicat. És un problema laboral que està en vies de solució, però en cap cas s'ha d'extrapolar en una situació d'inseguretat. L'endemà hi va haver Junta Local de Seguretat i les dades que ens suministren els cossos policials ens diu que a Mataró estem en uns índex de seguretat i delictiu més baix dels últims quatre anys i que hi ha més policies que mai treballant al carrer.
Falten policies?
A Mataró no n'hi havia hagut mai tant. Hem llançat un pla estratègic de la policia per adequar-nos a les noves necessitats.
L'entrevista continua aquí
-