Com interpreta els resultats de les eleccions autonòmiques?
Dolents per al PSC, no podem obviar que CiU també ha guanyat amb claredat a Mataró. Mai ens havien tret 20 punts. No m’esperava aquesta dimensió de la catàstrofe. Tot i així, extrapolar aquests resultats als comicis locals és arriscat. Amb majories absolutes de CiU, l’alcalde Mas també treia majories absolutes.
En el seu balanç de l’any 2010 ha deixat oberta la porta a la sociovergència.
Jo no he obert ni tancat portes. I aquesta no l’havia tancat mai.
Però ara ha estat molt explícit.
Primer hem d’esperar a que parlin els ciutadans i, després, formar el govern més estable possible. Si hi ha coincidència en models i plantejaments, podem parlar. Jo no pactaré amb el PP, tenim models antagònics de ciutat, país i societat. I també he dit que la meva preferència és pactar amb els actuals socis de govern, perquè coincidim ideològicament i m’ha anat bé amb ells.
Ha parlat amb Joan Mora d’un possible pacte?
Jo no. De què cal que parlem, si les primeres declaracions del senyor Mora ara fa quatre anys, quan va ser investit candidat de CiU, és que pactaria amb el PP perquè calia fer fora els socialistes del govern?
Amb la poca sintonia personal que té amb el candidat de CiU, el pacte sembla difícil.
Haurem de posar els interessos de la ciutat per davant de les relacions personals, no?
Preferiria seguir governant amb els socis actuals perquè són dòcils?
Són molt lleials. La docilitat no sé què és en política, la lleialtat sí. Vam fer un guió que hem seguit, deixant al marge els temes identitaris, que són els de major discrepància. Clar que hi ha hagut diferències, això no és una secta. Però les hem parlat, sense diàlegs creuats a la premsa, i hem arribat a acords que s’han respectat. La lleialtat per a mi, personal i políticament, és un element molt important.
Els elements identitaris han centrat molt l’atenció al país i ha generat confusió en el PSC, de la qual a Mataró també en sou víctimes.
Cal reconèixer l’habilitat del món nacionalista en situar aquest element en el centre del debat polític. Nosaltres sempre ens hem mogut en dos eixos, el de dreta-esquerra, que per a mi és importantíssim, i el de l’encaix Catalunya-Espanya. El món nacionalista ha obviat el primer eix, i el PP hi ha ajudat amb polítiques a Catalunya que no són les que fan a la resta de l’estat. El debat nacionalista ho ha centrat tot. Però cal sumar altres raons als resultats electorals, com la crisi, la immigració o la gestió de la governança.
Quins d’aquests factors poden ser clau a les municipals?
La crisi. S’associa sempre a qui governa, desgasta i haurem d’explicar molt bé tots els esforços que hem fet per combatre-la. També la immigració, associada a l’aparició d’un fenomen preocupant com Plataforma x Catalunya.
Can Fàbregas no l’inclou?
Haurem d’explicar una i mil vegades que si encara no tenim el Corte Inglés és perquè uns quants han portat el tema al jutjat i ho han parat tot.
En algun moment s’ha plantejat no tornar a presentar-se?
Els polítics tenim la obligació cada matí de preguntar-nos per què estem aquí.
I quina resposta es dóna?
En aquest mandat hi ha hagut moments de tots colors, però si al final sumes i restes, el resultat es pot portar prou bé. Ha valgut la pena i m’ha donat les satisfaccions que necessites per entrar cada matí al despatx de l’Ajuntament i quedar-t’hi fins les tantes de la nit o, molt sovint, endur-te els problemes a casa.
Amb la imputació pel cas Can Fàbregas deuria viure un dels moments més durs personalment.
Primer em va sorprendre. Però també em va ‘encabronar’. Venim d’un silenci molt llarg. Què s’han cregut aquests? Així que ens defensarem perquè estem convençuts que el que fem és bo per la ciutat, sense interessos ocults i admetent que hi ha un marge d’error. Clar que en algun moment penses ‘plego, ja no vull saber-ne res’, però a l’endemà hi tornes, amb convicció i ganes. Perquè això és una carrera de fons, en què tires endavant un projecte vital, de ciutat, amb principis i valors Digueu-me xiruques, si voleu!
Es presenta per a un mandat complet de quatre anys?
La meva intenció és presentar-me per quatre anys i complir-los. Però Manuel Mas també es va presentar amb aquesta intenció. El despatx d’alcaldia és molt dur, quan tanques la porta i tens un bon pa amb tomàquet penses ‘a qui truco jo?’ I jo tinc clar que estic de pas.
Acabem parlant dels Capgrossos, dels que vostè n’és membre. i ha estat un any excepcional.
A vegades em pregunten ‘què fas tu fent castells?’ En faig perquè representen molt bé els valors en què jo crec. La colla ha viscut una trajectòria exemplar, marcada per la seriositat i el rigor, sent ambiciosos però sense especular, amb esperit de superació i de treball col·lectiu. Pas a pas, pis a pis.
-