Lorena Arco té 26 anys i és mare d’una nena de dos. Quan en tenia 18 va deixar el Batxillerat per anar a treballar. “Llavors hi havia molta feina a tot arreu, no et preocupava tenir més o menys estudis”, afirma. Avui se'n penedeix. "Tant de bo hagués seguit estudiant, com a mínim per fer un cicle formatiu”. La Lorena va entrar a treballar en una botiga de roba. Però la crisi va trucar a la porta i la feina que tant abundava de cop va escassejar. La van despatxar i es va haver de buscar la vida a altres llocs. Va treballar de caixera en diversos supermercats, fins que va tornar a l'atur. I a sobre, amb la filla acabada de néixer. “Es va acumular tot, estava sola amb la nena, portava més d’un any sense treballar i la prestació que se m’estava a punt d’acabar, així que em vaig haver de moure”, explica. Els pares i els avis, com en tants altres casos, van fer de xarxa.
El perfil de la Lorena, dona menor de 30 anys amb una formació baixa, és el de moltes aturades de la ciutat, difícils de reubicar en el mercat laboral precisament per la seva manca d’estudis. “Amb la filla l’únic que podia plantejar-me era alguna mena de formació no reglada, i per això em vaig decidir pel que em proposaven al SOC”. La Lorena va entrar al programa Joves per l’Ocupació (JPO), que incloïa cursos subvencionats en diverses matèries, i ella va optar pel d’administrativa. En acabar les pràctiques es va apuntar a una borsa de treball del SOC i no van trigar a trucar-la, de l’empresa Bada S.A., a Cabrera. La van convocar a l’entrevista de treball un divendres, i al dilluns següent li van confirmar que era el perfil que buscaven.
La Lorena va tenir sort: ja han passat sis mesos i tot just l’acaben de renovar. “I em diuen que estan súper contents amb mi, que si vull tinc feina per a tota la vida”, afirma exultant. L’aposta per la formació ocupacional li ha sortit rodona, i el seu exemple pot servir d’estímul per a totes aquelles persones registrades a l’atur que no veuen futur en aquestes ofertes de tallers i programes d’ocupació. “Em passava el mateix a mi i a moltes amigues, però des de que han vist com m’ha anat de bé, ara s’ho estan repensant”.
-