"Antigament el procés d’elaboració del cafè era molt lent. Pràcticament el fèiem de manera manual, bullint l’aigua, col·lant-hi el cafè i servint les tasses una per una. També fèiem maltes –una beguda menys excitant que el cafè- i recordo que els veïns ens venien a buscar els petricons de litre que veníem per una finestreta que donava l’accés directe al carrer". Son paraules de la Pepita Cubí qui ha regentat el negoci durant 54 anys. "Vaig començar a servir quan en tenia 19! El dia 14 de febrer del 2008 en faré 73. Soc besàvia de dos nens i un tercer en camí i ja ens ha arribat l’hora de plegar".
Amb el cor compungit, la Pepita s’acomiada ara de les quatre parets que l’han vist créixer i fer-se adulta, un dels cafès més antics de Mataró situat al carrer Sant Joaquim, al centre de la ciutat. L’any 1954 la família Cubí Arnau, els pares de la Pepita, se’n van fer càrrec però tal i com ella recorda “aleshores ja feia més de trenta anys que funcionava. No sabem exactament la data en que es va fundar però fa més de cent anys segur", afirma. El Cafè Popular va començar com a bodegueta a principis del segle XX per passar a ser un cafè als anys 20. Tot i el seu nom oficial, molts el coneixen com "Els Toreros" probablement, segons apunta la Pepita "perquè s’hi anaven a canviar els toreros que havien d’actuar a una antiga plaça de toros que hi havia a Mataró".
Un espai per la gent gran
La Pepita, juntament amb el seu marit, l’Antonio Górriz i més endavant el seu fill, Antonio Górriz Cubí han convertit el negoci en un punt de trobada veïnal, amb un ambient familiar i acollidor. "En un inici, quan no hi havia centres de dia per a la gent gran, com existeixen avui, les famílies ens portaven els avis al matí i els venien a buscar quan tornaven de treballar de la fàbrica. Aquí els ancians organitzaven partides de dòmino, conversaven i passaven l’estona. Sempre s’hi han trobat molt a gust", afirma la Pepita.
Els Górriz Cubí han presenciat la transformació del Cafè Popular. Ells van comprar la primera cafetera exprés, van renovar el mostrador i van comparar aquesta immensa pantalla de televisió que aglutina avui els aficionats del Barça del barri, que s’hi apleguen per veure els partits. A banda del futbol una altra de les aficions que ha aplegat veïns d’arreu és el dòmino. "El rei del cafè ha estat el dòmino", afirma la Pepita. "El nostre ha estat un bar per passar-s’ho bé! Per cridar, per desfogar-se, per picar-hi alguna cosa..tot i que la cuina mai ha estat el nostre fort", diu ella. De menjar el cafè n’ha fet pocs. Segons els propietaris s’han elaborat alguns plats cuinats i entrepans per esmorzar però res més. Tot i que normalment ha obert tota la jornada avui obre només a les tardes: de les tres del migdia fins a les deu del vespre, sempre i quan no hi hagi partit de futbol.
"Em sap greu haver de tancar però no tenim altre remei, ens hem fet grans!. Encara no sabem quin serà el futur del local dependrà de la voluntat del propietari de l’edifici", diu la Pepita, que s’endu un molt bon record dels moments viscuts al negoci. "Hem presenciat històries de tota mena. Hi ha hagut moments difícils però el balanç global és molt positiu. Tot i que compungits diem adéu amb un somriure als llavis".
Dues imatges del local