En el despatx de la direcció de la fàbrica Indústrias de Hijos de Antonio Fábregas SA, Xavier Puiggalí -la cinquena generació de la família al capdavant de l'empresa- enllesteix les darreres comandes de capses i paper que han rebut. Presideixen la sala diversos quadres familiars, un d'ells el seu rebesavi, Antonio Fàbregas i Adrià (1832-1894), qui va fundar el negoci l'any 1883. Aquest mataroní emprenedor, el 1850, amb només de 18 anys es va fer càrrec de la botiga de roba de la seva mare -situada al carrer Santa Maria número 8-, negoci que va fer proliferar fins que va veure l'oportunitat de fabricar capses per a camises. A mitjans de segle XIX, els sastres de la ciutat feien camises a mida, que lluien més en una caixa de qualitat. Fàbregas va instal·lar el seu primer taller al carrer de la Coma, on després s'hi va instal·lar la funerària Cabré Junqueras. Degut a la ràpida expensió del gènere de punt a la comarca i a l'actiu comerç amb les colònies espanyoles a ultramar, principalment amb Cuba, el negoci de les capses va créixer ràpidament. Ben aviat, el taller es convertí en una fàbrica on es produïen un milió de capses a l'any i hi havia 125 treballadors.
El 1894 van ser els fills del fundador, Francesc, Àngel (1867-1926) i Josep Fàbregas Sabater, els qui van agafar les regnes de l'empresa, sota el nom de Hijos de Antonio Fábregas. El taller s'havia fet petit pel volum de producció i van decidir comprar l'edifici de les Filatures Tèxtils Arenas, ubicada al carrer Lepanto número 2, on avui l'empresa ocupa una illa de 9.500 m2. De seguida, a part de les capses van començar a fabricar cartó compacte i paper pintat per folrar les capses, així com paper fotogràfic, el qual va tenir gran ressò a la comarca. L'any 1923 es constituïen com a Societat Anònima.
A la dècada dels anys vint Antoni Fàbregas i Carrau (1897-1958), fill de l'Àngel, es va fer càrrec del negoci. Durant la Guerra Civil les màquines van continuar funcionant, encara que van ser anys de subsistència. A la dècada dels cinquanta, després de la mort del pare, els germans Francesc (1922) i Antoni Fàbregas i Maldonado (1927) van adquirir la direcció de la fàbrica. Ells van ser els artífexs de la darrera expansió de la marca. Davant la necessitat de triar entre la fabricació de cartró o l'especialització en paper, van escollir aquesta segona opció. Amb una forta inversió tecnològica, Can Fàbregas va convertir-se a la dècada dels seixanta en la primera fàbrica espanyola productora de paper estucat blanc de gran qualitat, útil per a revistes, llibres i publicitat. Mai, però, van deixar de banda la producció de capses industrials, tot el contrari, automatitzaren la producció ja que aleshores els mercats del gènere de punt i del juguet estaven en plena expansió. En aquell moment la fàbrica va arribar a tenir un màxim de 250 treballadors.
La darrera etapa
Finalment, l'any 1979 va incorporar-se a la fàbrica Xavier Puiggalí, nebot dels germans Fábregas, actuals propietaris, per a desenvolupar diferents funcions. El 1992, coincidint amb la jubilació dels oncles, va ocupar-ne la gerència. Durant la seva gestió, es va desenvolupar la vessant tècnica dels productes, ja que des del 1986, amb l'entrada d'Espanya al Mercat Comú s'havia reduït la producció de paper couché i s'havia potenciat el desenvolupament del paper tèrmic, del qual Can Fàbregas també en va ser pioner a Espanya. En segon lloc, també va extendre la comercialització a més de quaranta països, moment en què l'exportació representava un 50% de la facturació. En aquesta època els principals clients de l'empresa respecte el paper tèrmic eren: els Metros de Madrid, París, Buenos Aires; Renfe, Iberia, IATA, per a la billeteria aèria; la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, pel subministrament de segells especials de seguretat a Correus, entre altres. Finalment, la producció de caixes, de les quals l'any 2000 encara se'n produïen més de 7 milions d'unitats a l'any, es reorientava cap a la capsa de més qualitat.
Actualment, Xavier Puiggalí intenta tancar la fàbrica que van fundar els seus avantpassats d'una forma favorable pels 97 treballadors que encara hi ha en plantilla. Per pagar les darreres factures ja ha hagut de vendre a l'empresa municipal PUMSA una part del solar. La decisió ha estat pressa com a conseqüència d'un cúmul d'esdeveniments: la crisi del gènere de punt, la decisió de les fàbriques de joguines de fer les seves pròpies capses, la caiguda del mercat argentí després de la crisi econòmica, la venda de bitllets d'avió per internet i el canvi de sistema de timbratge a correus. "Erem conscients que el futur de l'empresa era curt, però els canvis que han tingut lloc en aquests dos anys, ens pensàvem que succeirien en deu", explica Puiggalí. Tot plegat, més les dificultats per desenvolupar una empresa de gran volum al bell mig de Mataró, ha provocat precipitadament la clausura. "Avui dia els productes tenen una vigència màxima de dos o tres anys, per tant, per mantenir-se en el mercat cal una bona inversió en investigació que en aquests moments no ens podem permetre, com tampoc poden assumir un trasllat de la fàbrica fora del centre de la ciutat en un moment de tanta inseguretat en el mercat", explica el gerent. En definitica, a final d'any, Can Fàbregas tancarà la darrera capsa.
Antonio Fàbregas i Adrià, fundador de la fàbrica.