Tres anys són molts quan ets un infant, i aquest és el temps que havia passat des de la darrera Tarda Guillada. Un temps suficient perquè els nens i nenes que anaven a coll al 2019 ara ja comptessin des de terra fins a 15 i perquè els que així ho feien, es comencessin a preguntar si no podien anar a la Nit Boja (ni de broma, pensen els seus pares). La versió reduïda en bogeria, en alcohol i en edat no va decebre. Un planter de santeros ple de menuts que es van retrobar amb unes Santes que s’han perdut durant dos anys.
Deia Isabel Díaz Ayuso que a Madrid no et trobaves amb el teu ex. Això no és possible de complir a Mataró i menys per Santes. Els més menuts van tornar a viure el De Parranda!, el Correguspira i la Ruixadeta, però els més grans es van retrobar amb els seus ex. Parelles que van ser i ja no, excompanys de feina, examics, exjugadors del teu equip de jove. La pandèmia ens havia fet viure en una bombolla on per imperatiu havíem hagut (i aconseguit) desfer-nos de trobades per compromís, del com va tot? obligat per les topades fortuïtes que produeix l’espai públic. Així que no hi havia escapatòria pels més grans. A tots ens quedava dir el que deia la cançó de Manel: farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell (spoiler: nosaltres també).
Però tornant als veritables protagonistes, els més petits de la casa van poder comptar fins a 15 durant mitja hora baixant la Riera, sense sol però amb calor, amb els de 8 anys en endavant ja no volent pujar-se a les espatlles dels seus pares i amb els més petits al·lucinant especialment, perquè al 2019 o només eren un projecte de vida o eren massa menuts per recordar tot allò. Una de les novetats –els pares i mares d’avui en dia sempre estan buscant noves andròmines- eren uns auriculars antisoroll per als infants, que ja em diràs tu la gràcia d’estar al mig de la parranda i escoltar el Bequetero com si fos de lluny. Molts en portaven, el que vol dir que algú ho havia explicat en els grups de Whats App dels esquirols, els dofins i les papallones i la resta ja és història.
El que no era novetat era veure famílies amb els cotxets pel mig d’aquest desvetllament light, malgrat que hi ha cartells que insisteixen que no es faci perquè ho entorpeixen tot (i si a sobre n’atropelles empès per la marea que compta fins a 15, encara s’enfaden). El premi se'l va emportar una família al mig de la Riera amb un cotxet-bressol on hi havia un nadó que no devia tenir ni un mes. Però portava aquells auriculars, això sí.
Ja a tocar de Plaça Santa Anna es veien cares de patiment, dels que portaven en braços als infants, dels que pel 25 van veure aprovada una instància per fer la Nit Boja però ahir complien amb el seu paper de pares i mares (la ressaca quan ets pare és doble ressaca) i d’alguns nens i nenes que no els agradava res del que els rodejava i tenien menys expressivitat i moviment que el propi Maneló (hi ha de tot al món). Els veritables herois, els que havien deixat els fills i filles amb els avis per una tarda com aquesta. Uns autèntics professionals dels quals no en sabem el rostre.
Concert, foc i aigua
El concert a Plaça Santa Anna va ser el que és sempre, un impàs incòmode on no saps ben bé què fer ni tampoc on mirar –per allò dels ex-, fins que es va tornar Bequetero amunt i va començar el Correguspira. Momeroteta (perquè té la llengua fora, diu la petita de casa de sis anys que sembla estar ja ben ensinistrada), Dragalió, diables de la Llàntia i convidats de Sant Cugat que segur que ho van fer bé però quina figura més lletja que van portar. Barrets, ulleres, pantalons llargs i capes (portar les oficials denota cert poder adquisitiu) i en definitiva, una parafernàlia que és divertida de veure en nens i nenes que no aixequen un pam de terra i que indica que està tot a punt.
A bon ritme, amb aturades per no angoixar al personal i amb la Momeroteta fent de les seves (com anar cap al carrer Sant Josep per espantar als que es creuen llestos i volen veure el foc sense posar-s’hi dins), tot seguit ja eren les 21.30h, hora de Pujada Tabalada i a les 22h la Ruixadeta. S’agraeix el ritme, sense pauses entre actes. Allà, sota l’aigua, comença la transició dels que ja no són tant petits i acabaran l’any vinent a la Nit del 25, mentre d’altres s’ho passen bé entre aigua, llums i música i, perquè no dir-ho, no pocs adults intenten reviure el que feien de joves o simplement, segueixen de festa 24 hores després de la Nit Boja.