Un dia després de la Nit Boja, i encara amb la ressaca latent, donava el tret de sortida la Tarda Guillada, o el que ve a ser el mateix: el planter dels futurs santeros. Una tarda-nit pensada pels més menuts -i no tant- de la ciutat que poden gaudir del seu propi Desvetllament Bellugós, d’un concert personalitzat a plaça Santa Anna mentre se’ls dóna suc de taronja i galetes de xocolata, d’una Escapada Negra Nit en format corresguspira i una mini ruixadeta que els va preparant pel que podran gaudir de grans.
Pero la Tarda Guillada no és només un acte pensat pels més petits. I això queda demostrat en trepitjar la Riera i respirar l’ambient que hi ha davant l’Ajuntament mentre s’esperen els gegants. Si, es fa a plena llum del dia; sí, hi ha molt més espai per maniobrar; però la il·lusió i les ganes de festa són les mateixes. També pels pares i mares que anys enrere a aquestes hores recordaven la gran nit del 25 i enguany es troben amb els seus fills i filles sobre les espatlles, fent ‘sentadilles’ mentre compten fins a 15 i saltant amb infants de 10, 15 o 20 kilos sobre seu. Però els és igual. Primer perquè és un acte pensat perquè gaudeixin els menuts, i d’això es tracta quan un és pare. I segon, perquè qualsevol mataroní s’impregna de l’ambient que el Bequetero i figures com el Robafaves o la Geganta desprenen quan surten al carrer. Encara que portin un pes considerable a sobre, vinguin de treballar poques hores abans i, algun valent, hagués sortit la nit anterior.
Es compta fins a quinze, es gaudeix d'un concert a Santa Anna, d'un petit correfoc i una mini ruixada; només es canvien els combinats i les cerveses per sucs de taronja
La Tarda Guillada és festiva, alegre. En el fons no es diferencia tant de la Nit Boja. Hi ha menys rauxa però la mateixa il·lusió. Hi ha els que s’agobien enmig de la multitud, com uns avis que en veure la sortida del carrer Pujol creuaven la Riera esbufegant, i molts nens i nenes es cansen de repetir tantes vegades el “…I 15!”, cosa que ja s’arreglarà amb el pas del temps, però en desenvolupament i en proposta és exactament el mateix. Per això, els santeros, quan ho viuen de petits… Ho són per tota la vida.
Els que avui ballaven a la plaça Santa Anna les cançons infantils de sempre amb un toc de Rock and Roll i ploraven als seus pares perquè no els volien acostar fins als gegants per tocar-los-hi la capa seran els que demà prendran algun combinat mentre no fan cas al concert de després del Desvetllament Bellugós, prendran alguna copa al carrer Pujol i, facin o no el correfoc, acabaran ballant els Blues Brothers a la Ruixada. Encara que els pares pensin que per això queda encara molt.
La cita serveix perquè els pares i mares també es puguin retrobar amb uns actes que, per motius evidents, ja no hi poden assistir com anys enrere
De la mateixa manera que el Correfoc agafava el relleu al Desvetllament Bellugós a la Nit Boja, el Correguspira l’ha agafat al De parranda! a la Tarda guillada. Un cop la Família Robafaves ha entrat a l’Ajuntament, sobre les 20h i sense cap dilació s’ha iniciat el correfoc adreçat als més petits de la festa. Encapçalat pels Diablons de Mataró i tancat pel Dragalió, el seguici conformat també pels Diables de Sant Cugat, i els dracs infantils Espurnes del Montseny de Sant Celoni, i Garrins de Cardedeu, han fet les delícies de pares i nens durant tot el recorregut que els ha dut Riera amunt fins al c/ d’Onofre Arnau, baixant tot seguit fins a la plaça dels Bous i per la Muralla dels Genovesos tornar a enfilar Riera avall per entrar a la plaça de l’Ajuntament on ha tingut lloc un espectacular espetec final per tancar el Correguspira.
A continuació els tabals que acompanyen el Dragalió i la Momeroteta han protagonitzat la Pujadatabaladeta, que igual que la Pujada tabalada a la Nit Boja, acompanya tots els assistents fins a l’Espai Firal del Nou Parc Central on ha tingut lloc la Ruixadeta. Amb tot l’espai d’aigua ple de quitxalla, i els pares abnegats a fora guardant la roba seca perquè quan s’acabi l’acte no agafin fred, han començat a sonar temes com el ‘Despacito’ o ‘El Bequetero’ entre d’altres, que han fet ballar i xalar tota la ‘pista’. Les últimes cançons de la Ruixadeta ja s’encavalcaven amb els primers temes que sonaven des del Parc Central, que anunciaven que la Revetlla de Festa Major ja havia començat.