ACCIÓ DE GOVERN
R.R.: Com valora l'actuació de l'IMPEM?
F.T.: Cada cop està més orientat a la seva pota d'administrador d'una sèrie de recursos públics com la formació, els cursos, etc. I històricament ha deixat de banda l'ajuda que pot aportar a les petites i mitjanes empreses, com el fet de poder promocionar-les. Amb Toni Civit es va desenvolupar aquesta vessant, més o menys encertada però sempre amb un cert consens.
R.R.: Què canviaria de l'IMPEM?
F.T.: Bàsicament que no totes les aportacions han de ser moentàries ni subvencions. Les empreses agraïrien un suport de professionalització, de gestió, de millora de les capacitats directives. A més, hi ha algunes duplicitats que pots trobar a altres llocs i que es poden optimitzar.
P.: Pumsa ha perdut l'esperi inicial?
F.T.: Pel camí s'ha perdut una part, tot i que fa una feina molt important per la ciutat. És possible que hagi tingut moments amb iniciatives que sobrepassaven l'estricta visió de l'empresa, però el problema radica en la falta de comunicació, ja que la gent no coneix exactament que ha de fer Pumsa i no la veu aigua clara pels comentaris que s'escolten. També cal dir que les crítiques que han aparegut venen del Gremi de Constructors, d'on es pot veure que són petites empreses amb dificultats per estar en les promocions de Pumsa pel seu tamayn, que no tenen qualificació pública per accedir a obres civils públiques i amb poca experiència en el treball amb UTTE's.
R.R.: Com s'han sentit tractats pel PSC en el cas Toni Civit?
F.T.: El cas de Civit representa les misèries de la política. La seva actuació, en línies generals, va ser més positiva que negativa però el PSC va aprofitar-ho per retirar-nos de l'IMPEM. Després el tracte ha estat correcte, però hi ha una gran diferència entre onze i dos regidors, i la seva posició ha estat amb més pes tot i que ens han escoltat.
CULTURA
P.: En alguns espais com la Casa de la Música, tot i la bona gestió, hi ha la sensació que s'han doblat els funcionaris, com ho veu?
F.T.: Pel que hem percebut dels agents de la ciutat, la percepció és que hi ha duplicitat i que el patronat es considera que és ell qui ha de portar la política cultural, actuant molts cops com un agent cultural més. Això s'hauria de canviar i cedir la gestió a qui ho sap fer. El Patronat ha de ser un paraigües que promocioni, impulsi, etc.
P.: Haurien de desaparèixer els patronats?
F.T.: Això s'ha d'estudiar a fons, veure que ha de fer el patronat i entendre quins canvis fer, si es vol crear noves empreses per gestionar els temes, per exemple.
MODEL I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT
P. No creu que Mataró necessita, en clau turística, un projecte de ciutat seriós?
F.T.: Hem de fer un exercici d'agafar grups de treball d'àmbits diversos i consensuar una visió de ciutat, així no caldrà vendre-la al tenir una visió de tots. Un cop fet això, amb grups de treball seriosos, gent que domini del tema, es podrà decidir com es tracten les oportunitats en el turisme, mitjançant acords comarcals, fent hotels, potenciant la comunicacions, ja es veurà, però no fent propostes aïllades.
P: Les decisions de Mataró es prenen amb concepte de comarca?
F.T.: S'està agafant la consciència que és la capital de la comarca, que fins ara no ho ha tingut. És important que això prengui cos, ja que és un privilegi que no s'havia explotat, no sé si era en Manuel Mas qui considerava el Maresme com un ens diferent, però Mataró ha de saber actuar amb una dinàmica de capital com ha fet Sabadel o Terrassa.
