Els veïns de l’entorn del centre d’acollida de menors La Ribera, al barri de l’Havana, han expressat el seu malestar pels problemes de seguretat i de convivència que, segons ells, està generant aquest equipament de la Generalitat en aquest sector de la ciutat. El centre, que depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGIA) i que està gestionat per la fundació Eveho, va obrir portes a finals de l’any passat i acull actualment 27 infants i joves, entre 12 i 17 anys, que provenen de famílies desestructurades i que han quedat sota la tutela de la Generalitat. Es tracta d’un centre obert i els joves acollits poden sortir al carrer en determinades hores del dia. Aquesta situació genera conflictes, segons els veïns.
Jordi Vivas, que viu just davant de l’equipament, lamenta la poca informació que han rebut sobre el centre. El veí destaca, sobretot, els “crits” i “els mals modals” dels joves que hi resideixen, ja que estan “tot el dia” fora. Vivas creu que és una xacra més que s’afegeix “a la inseguretat que hi ha en aquest barri”i que segons ell està creixent. En el mateix sentit s’expressa una altra veïna, Maria Pilar González, que denuncia la coincidència de l’arribada del centre d’acollida al barri “amb tot de cotxes amb els vidres trencats i portes forçades”. “És horrorós perquè no es pot aparcar al carrer”, afegeix. Andrés Bocanegra, propietari d’un taller proper al centre, assegura que veu “policies cada dos per tres” i que els nens acollits estan “sempre fumant de tot, no només tabac, tot i ser nois molt petits”.
Per la Núria, una altra veïna de l’Havana, el principal problema és la sensació de “poc control” que hi ha sobre aquests nois. És pregunta com és possible que “constantment hi hagi nens al carrer”. “Ens van dir que els hi programarien activitats, però al final estan tota l’estona voltant pel carrer”. A més, denuncia que un parell d’aquests joves estaven “esnifant amb una ampolla i un drap a 15 metres del CEIP Anxaneta”. Altres veïns que viuen en pisos més alts han vist, segons ella, “com els nens s’escapen del centre i van saltant per les teulades”.
Temps per adaptar-se
Juli Jiménez, director de La Ribera, reconeix que s’han produït “incidents puntuals”. “És veritat que han passat coses, i entenc que el veïnat pugui estar a disgust, però també els demanaria que posin les coses una mica més fàcils a aquests nens”, reclama. El director assegura que han atès “Tothom que hagi patit algun problema per posar-hi solució d’immediat”, assegura el director. Els joves tenen permisos personals per poder sortir del centre, depenent de l’edat i la situació de cada un d’ells.
L’equip de la Fundació Eveho forma part d’una comissió de seguiment també integrada per l’Associació de Veïns de l’Havana, Benestar Social de l’Ajuntament i la policia de barri, per controlar el dia a dia de l’equipament. “Estem en contacte permanent amb la policia per si es produeix cap incident”, assegura Jiménez. La regidora de Benestar Social, Carme Esteban, recorda que La Ribera és “un centre nou, que ha de trobar l’encaix al barri”. Però també reclama que si hi ha queixes per part dels veïns, aquestes “s’han de parlar per mirar de trobar-ne la solució”. Esteban assegura que les estadístiques no reflecteixen cap augment dels robatoris al barri des de l’arribada del centre.
Interlocució amb els veïns
Des de l’AV del barri lamenten que en la primera trobada de la comissió de seguiment no hi aparegués cap dels veïns que ara protesten. L’Associació va celebrar el novembre una assemblea en què hi va prendre part el director general de la DGAIA, Xavier Soley. El president de l’AV, Joan Salrach, explica que llavors ja es van topar “amb el rebuig frontal” d’un grup de veïns. Posteriorment es va organitzar una jornada de portes obertes, a la qual “només van assistir una dotzena de veïns”, diu Salrach. “Des de l’associació hem fet tots els esforços possibles per explicar la naturalesa del centre, per donar a entendre que no és tan conflictiu, però es fa difícil”, reconeix el president. Salrach entén que “és difícil” posar-se en contra d’aquest centre de menors, perquè es tracta d’un equipament “necessari”. “Ens ha tocat tenir-lo amb nosaltres”, resol.
-