El Nadal és sempre moment de retrobaments i celebracions en família. Unes dates molt especials que encara ho són més si la resta de l’any el passes lluny de casa i dels teus. És el cas de molts dels mataronins que, per motius de feina o estudis, viuen fora del país i ara poden tornar a casa per compartir les festes de Nadal en família. I, com no podia ser d’una altra manera, són molts els sentiments i les emocions que es barregen a l’hora de tornar.
“Va bé tenir una gran dosi de papa i mama”
L'Estrella Vergara Viu a Ginebra, Suïssa, des de fa quatre anys. Treballa al Centre Europeu per la Recerca Nuclear.
L’Estrella Vergara ja fa quatre anys que va arribar per quedar-se a Ginebra, Suïssa. Allà hi treballa al CERN, el Centre Europeu per la Recerca Nuclear, i des del passat mes de maig està fent el doctoratamb la col·laboració de la UPC. Aquest Nadal, i com va fer també els anys anteriors, aquesta jove mataronina no es vol perdre les celebracions de Nadal en família. I ho farà al complet, ja que es pot permetre quedar-s’hifins després de Reis. “Tinc la sort que el CERN tanca durant dues setmanes per Nadal, així que cada any baixo”, agraeix Vergara, que assegura que “m’agrada molt passar aquests dies en família”. I comenta: “A més, també està bé donar-li una treva a l’hivern…”.
"El millor és retrobar la família i els amics, però també tenir bastants dies per poder estar a casa amb tranquil·litat”
Quan falta poc per la tornada, l’Estrella espera amb ganes el retrobament amb els seus i amb la vida diària d’aquí: “M’encanta tornar a casa i celebrar amb la família i els amics, són dates molt especials i m’agrada poder passar tants dies fent el mateix que quan vivia allà”. I és que el que més valora de la tornada és “la família i els amics, però també tenir bastants dies per poder estar a casa amb tranquil·litat”. Tot i que aquesta mataronina té la sort de poder venir sovint a Mataró i parlar diàriament amb la família, reconeix que aquests retrobaments nadalencs són més que necessaris: “De tant en tant va bé tenir una gran dosi de papa i mama”.
“Sempre és bonic tornar a casa”
En Jordi Estapé estudia producció de cinema digital a la Universitat de Ravensbourne, a Londres, des de fa tres anys.
Aquest és el tercer any de carrera d’en Jordi Estapé, un estudiant de producció de cinema digital a la Universitat de Ravensbourne, a Greenwich (Londres). Està sent un curs enfeinat i alhora especial, amb moltes hores de rodatge en estudi, preparant projectes de final de curs, coneixent la indústria anglesa i gravant curtmetratges i videoclips professionals. Tot i això, durant aquests tres anys vivint a Londres en Jordi sempre ha trobat uns dies per desconnectar i viure el Nadal en família. Una cita que, enguany, tampoc es podia perdre.
“Aprofito les vacances de Nadal per venir i, per sort, aquest any podré viure també el dia de Reis,perquè no coincideix amb el començament del nou trimestre com m’ha passat altres anys”, explica agraït. Segons aquest jove mataroní, “és difícil prioritzar quan baixar, ja que aquí sempre hi ha feina i sempre podria aprofitar un dia més, però per les dates nadalenques Londres es buida d’estudiants i tothom marxa als seus pobles”. I bromeja: “Qui voldria passar el Nadal en aquesta ciutat tan freda?”.De fet, en Jordi arriba a Mataró el dia 20 de desembre, uns dies abans de festes. I és que un dels motius de tornar més aviat és precisament poder anar a votar el dia 21: “Va ser difícil veure l’1 d’octubre des de fora de casa i aquest cop vaig considerar que no hi podia faltar”.
"Vull retrobar la llum dels matins a la plaça de Santa Maria, la cuina dels pares, sentir-me com a casa"
Tot i que durant la resta de l’any els grups de Whatsapp, les trucades i l’Skype l’ajuden a sentir-se a prop de casa, no pot negar que troba molt a faltar als seus. És per això que aquesta tornada “la visc amb il·lusió i moltes ganes”. En Jordi comenta que “sempre és bonic tornar a casa i especialment durant les vacances de Nadal per poder veure la família, avis, tiets, cosins, amics i companys”. De fet, el que més li agrada de tornar són precisament els petits detalls: “La llum dels matins a la plaça Santa Maria, els colors de la llum a Mataró, el menjar del pare, els pastissos de la mare i sentir-se com a casa”.
“Feia tres anys que no venia per Nadal i enguany espero compartir bons moments”
En Cristian Zarco viu a Manchester, Regne Unit, des de fa tres anys. Hi treballa de cambrer i també es dedica a la seva vocació artística: dibuixar i pintar
El mataroní Cristian Zarco treballa de cambrer a Manchester des de fa tres anys i el seu temps lliure el dedica a la seva vocació més artística: dibuixar i pintar. Tot això li està permetent estalviar de cara al futur. Precisament el fet d’estar tan enfeinat no li ha permès a en Cristian passar cap Nadal amb la seva família d’ençà que va marxar. Però enguany serà diferent. “Fa tres nadals que no trepitjo Mataró i aquest any per fi espero poder trobar-me amb la meva família i amics i compartir bons moments”, assegura.
“No tenia pensat tornar per Nadal perquè aquí és quan més s’ha de treballar” reconeix, però afegeix que “a la nova empresa on estic em van deixar escollir entre tenir lliure Nadal o Cap d’Any i em permeten marxar uns dies”. És per això que aquest mataroní arribarà un parell de dies abans d’acomiadar l’any i marxarà cap a Manchester passat Reis, per coincidir aquí amb més amics i familiars. Malgrat això, en Cristian recorda i lamenta haver de perdre’s el dia de les eleccions: “A la feina havia d’escollir, així que em tocarà confiar que els que encara viuen a Mataró sàpiguen prendre la decisió correcta pel nostre futur”.
"No he pogut venir abans a votar, així que tocarà confiar que els que encara viuen a Mataró sàpiguen prendre la decisió correcta pel nostre futur
Seran uns dies de descans que en Cristian agraeix i afronta amb molta il·lusió: “Des de la distància trobes molt a faltar els petits detalls que passen desapercebuts, com xerrar amb els teus millors amics mentre prens un cafè un dia qualsevol”. I és que, tot i que presumeix de tenir una família molt unida amb la qual està en contacte cada dia, una de les coses que més enyora és “fer vida fora de casa, veure la família i els amics de sempre i recordar-los a tots que, encara que estigui lluny, vull continuar sent part de les seves vides”. I bromeja: “El meu motiu principal és menjar mantegades, galets de Nadal i obrir els meus regals”. I és que una de les coses que espera fer durant aquests dies és “menjar molt quan vagi a casa de la iaia”.
“El Nadal a Irlanda és diferent, però l’esperit hi és”
L'Andreu Casals viu amb la seva parella, també mataronina, des de fa dos anys a Kerry, Irlanda, on treballen en el sector de l'hostaleria
L’Andreu Casals viu a Irlanda des del setembre de l’any 2015, juntament amb la seva parella, també mataronina. Concretament ara estan instal·lats a Killorgli, a Co. Kerry, i allà hi treballen en el sector de l’hostaleria. D’ençà que van marxar, cada Nadal la parella ha pogut tornar a Mataró a celebrar les festes amb els seus. El primer any van poder venir durant dues setmanes i l’anterior només uns dies. Enguany, però, tot i que també vindran, els toca fer-ho una mica més tard: “Hem decidit baixar després de Nadal perquè treballem en l’hostaleria, al gener tindrem més temps i podrem estar aquí del dia 5 a l’11”.
Així doncs, les festes de Nadal pròpiament dites les viuran de forma diferent a Irlanda, amb els seus costums i tradicions. “Aquí tothom porta jerseis nadalencs i se celebra molt el Pare Noel, ja que Reis no n’hi ha”, recorda l’Andreu. A més, explica que “el 6 de gener és el dia que tradicionalment les dones celebren el Nadal sense els homes”. A l’hora de menjar, aquesta parella també pararà la taula adaptant-se als costums d’allà: “El menjar tradicional és el gall dindi, el pernil amb mel i mostassa i, per descomptat, les cerveses i la sidra!”. I és que el mataroní assegura que “aquí les festes són diferents, tot i que l’esperit de Nadal hi és”.
"Durant l’any la relació és molt bona i sempre hi ha contacte, això no treu que sempre es trobi molt a faltar
Malgrat això, l’Andreu sap que no hi ha res com venir a casa a passar uns dies perquè “tot i que durant l’any la relació és molt bona i sempre hi ha contacte, això no treu que sempre es trobi molt a faltar”. I és que, per a ell, “sempre fa il·lusió tornar a casa i trobar-me novament amb la família, els amics i passejar pel Maresme”. Uns plaers que, afortunadament, potfer més vegades durant la resta de l’any.