El Ple Municipal va aprovar el nou planejament per a l'edifici de la Torre Barceló. Més enllà de com marcarà aquest edifici el nou skyline de Mataró i dels detalls coneguts del projecte: l'alçada de 26 pisos de l'edifici, els usos comercials en planta, les oficines, aparcaments i els quasi 200 habitatges de lloguer, la connexió al Tub Verd, la separació amb La Farinera, l'accés al Port i a l'estació o les seves característiques constructives, cal resoldre encara molts dubtes per tal que esdevingui una veritable oportunitat per la ciutat.
La Torre Barceló no només conviurà amb vàries torres més a primera línia de mar, sinó també amb diverses promocions de nous habitatges a diferents punts d’expansió de la ciutat. Tota aquesta nova oferta comparteix algunes característiques comunes: bons acabats, excel·lents vistes al mar i inaccessibilitat per a la majoria de ciutadania de la ciutat.
Una oferta de luxe que contrasta a una ciutat amb una de les rendes mitjanes per càpita més baixes, que ha estat castigada amb més duresa per l’atur, amb milers de pisos buits, amb ocupacions, amb desnonaments i amb barris molt afectats per un atur elevadíssim, per la pobresa, la segregació, la desigualtat i l’exclusió social.Certament vivim a un país on les polítiques d’habitatge públic han estat oblidades i que no té el parc de lloguer públic assequible necessari. I la pandèmia ha posat encara més de manifest aquesta realitat.
Per això voldríem saber quins són els objectius que el Govern Municipal espera obtenir per a la ciutat de tot això, més enllà de l’evidència d’intentar atraure persones i famílies d’un nivell econòmic mig-alt.
- Perquè no s’apliquen a aquests edificis l'acord de Ple perquè el 30% dels habitatges siguin de protecció assequible i dirigits a joves i a la classe mitjana?
- S'han dissenyat ja els equipaments (sanitaris, educatius, esportius,...) per atendre tota la població que viurà a aquesta nova zona (Rengle, IVECO-PEGASO,...)?
- S'ha estudiat la nova mobilitat que es generarà? Podrà ser absorbida pel sistema viari actual?
- Quin serà l'impacte ambiental i paisatgístic de tot el conjunt d’edificacions a la ciutat?
- S'ha portat a terme tota la preceptiva informació i participació, en especial de cara als veïns de la zona?
- Quines compensacions i millores comportarà aquesta obra per a Mataró i pels seus ciutadans?
- La urbanització, de més qualitat, a primera línia de mar, l'arribada de nous ciutadans, amb un perfil econòmic mitjà o mitjà-alt i els recursos que aportaran a la ciutat, com s'aplicaran al necessari reequilibri urbà?
- S'ha pensat en la ciutat sencera? Com afecta aquest projecte la proposta de revisió del Pla General, pensant sobretot en l'esponjament i reurbanització de Cerdanyola i RocafondaCal explicar bé totes aquestes qüestions. Sobretot quin serà el benefici pel comú, com contribuirà aquest enorme sacrifici a l’imprescindible reequilibri urbà de tota la ciutat.
Cal explicar bé totes aquestes qüestions. Sobretot quin serà el benefici pel comú, com contribuirà aquest enorme sacrifici a l’imprescindible reequilibri urbà de tota la ciutat. Perquè si el Govern Municipal no és capaç d’explicar-ho, de forma planificada, pensada i amb el màxim consens, tindrem dret a pensar que ens trobem davant d’una simple operació d'elitisme urbà que ja hem vist abans a altres ciutats, sovint també promogudes pel PSC, que no desitgem per Mataró.