L'Espai Mataró Connecta va acollir ahir dimarts, dia 31 de maig, el debat "La salut més enllà de l’atenció sanitària. Els reptes de Mataró amb horitzó 2030”. Una cita que va estar protagonitzat, entre d'altres, per Carolyn Daher, referent en matèria de salut pública, que ha estat designada comissionada de l'àrea de Ciutat Saludable del projecte Mataró Agenda Urbana 2030 en el qual s'emmarcava el debat. En una entrevista amb Capgros.com, Daher, experta en analitzar com el disseny urbà pot afectar la salut de la població, es mostra molt rotunda sobre la necessitat d'apostar per una mobilitat diferent a l'actual en ciutats com Mataró.
Daher assenyala que el 70% de les malalties cròniques venen provocades per factors externs a la genètica de les persones, segons l'OMS. És a dir, que els nostres problemes de salut venen motivats en bona part pel context social, econòmic o laboral, i la contaminació hi juga un paper cabdal. "Hem d’entendre que intervenir en els models urbans pot ser una intervenció en matèria de salut pública molt potent. Si aconseguim que els nostres ciutadans tinguin hàbits de vida més saludables i visquin en entorns menys contaminats, estem prevenint l’aparició de tota mena de malalties", assegura Daher.
El debat sobre ciutat saludable a l'Espai Mataró Connecta, amb Carolyn Daher. Foto: Ajuntament
“La majoria de l’espai urbà està ocupat avui pels vehicles privats. És un model que no pot seguir així”
En aquest sentit, constata que el model d'espai públic urbà actual és motl disfuncional, ja que està ocupat majoritàriament pels vehicles privats i per la contaminació que generen. "No podem viure així, no ens ho podem permetre, ni per economia ni per qualitat de vida". De cara a introduir canvis reals, assegura que no es pot posar tot el pes sobre el ciutadà, exigint-li que canviï d'hàbits per si sol. "És molt més eficaç i lògic que sigui l’administració qui transformi l’entorn dels veïns, que els faciliti fer aquests canvis", constata. En aquest sentit, afegeix que "Les ciutats pròsperes d’avui són aquelles on els veïns i veïnes no han de fer un sacrifici per adquirir hàbits saludables, sinó que el propi entorn els propicia que l’opció més saludable i de major qualitat de vida sigui la més accessible i lògica per a ells".
“És molt difícil estimular els ciutadans a deixar d’utilitzar el cotxe, es veu com un dret adquirit"
Per aquest motiu, reclama que ajuntaments de ciutats com Mataró siguin "més valents" i aprofundeixin en canvis en matèria de mobilitat. "A un alcalde com el de Mataró li diria que, davant de polèmiques com les de l’anella ciclista, sortís a la palestra a defensar que està implementant projectes com aquests per la salut de les persones. Que, com a alcalde, és el responsable de l’espai públic i que aquest ha de ser beneficiós per a la salut comunitària, no pas perjudicial", assegura. A més, reclama anar més enllà. "Mataró és una ciutat on tots els nens i nenes haurien d’anar a l’escola caminant. Desgraciadament això no passa, i és un problema de salut pública, tant per la contaminació que generen els cotxes en els que viatgen com pel sedentarisme d’aquests infants", assegura l'experta en salut pública.
Vehicles estacionats a la Riera, a l'hora d'entrada a l'escola (foto d'arxiu)
Daher reconèixer que "és molt difícil estimular els ciutadans a deixar d’utilitzar el cotxe, ja que si no poden utilitzar-lo quan i com vulguin, se senten atacats, privats de la seva llibertat". Segons ella, la clau per assolir-ho és "combinar incentius i desincentius, fer més complicat poder anar en cotxe a tot arreu i aparcar on sigui, però també oferir una alternativa que sigui millor, que comporti que el vehicle privat sigui una opció menys eficaç i agradable". Aquesta alternativa, matisa Daher, ha de ser real. "No pots exigir a la gent que agafi el tren o l’autobús si no hi ha prou freqüències, o la bici sense carrils específics que siguin segurs".
En tot cas, la comissionada de l'Agenda 2030 constata que aquestes reformes sempre toparan amb el rebuig de part de la ciutadania. "Cada cop que es prioritzen carrers o zones per a vianants, o es limita el pas dels cotxes, sembla que hagi de ser una catàstrofe, però després els suposats danys mai es produeixen". I ho compara amb una mesura polèmica anys enrere: "Va passar el mateix amb la prohibició de fumar a interiors, s’havia d’acabar el món i avui en dia, un cop comprovadíssims els beneficis per a tothom, seria impensable tornar a enrere. La situació és molt similar amb els cotxes, es tracta d’una qüestió de salut pública".