Les Festes de les Santes d’aquest any han tingut com ,l’esdeveniment més rellevan la commemoració dels 250 anys de l’arribada de les relíquies de les Santes Juliana i Semproniana, des de Sant Cugat a la nostra ciutat. I les del proper any 2023 aquest honor se l’emportarà en Miquel Biada i la inauguració del tren que va unir Barcelona i Mataró que el 2023 farà 175 anys amb la línia Barcelona i Mataró, la primera de tota la península ibèrica, el 28 d’octubre del 1848.
Cal que la ciutat, amb l’Ajuntament al davant, doni el relleu que es mereix al promotor i a la seva magna obra, que posà a Mataró, la seva ciutat natal, en la història, gràcies, sobretot, a la labor i entusiasme que ho posà el nostre compatrici Miquel Biada.
Un Miquel Biada que l’any 1840 tornava de Cuba a Mataró després d’estar anys residint i comerciant a Amèrica, primer a Maracaibo (Veneçuela) i, posteriorment, quan aquesta colònia s’independitza de la metròpoli espanyola, passa a residir a l’Havana, capital de l’illa de Cuba. Home influent farà amistat amb el general Tacón, la màxima autoritat aleshores i segueix mercadejant.
De Cuba embarca amb la seva nau “Amable Teresa i ve a Mataró per casar-se’ amb Teresa Prats. Ella al cap de pocs anys se’n va a viure amb els fills amb el seu marit a l’Havana. Tindran 5 fills. Teresa mor a l’Havana, on és enterrada amb dos fills petits. Miquel Biada torna a Mataró i s’estableix, al cap de poc, a Barcelona. on segueix comerciant, als porxos d’en Xufré.
Ell que havia vist inaugurar i funcionar el primer tren d’Espanya, de l’Havana a Güines (1836), i, també, als Estats Units on hi mercadejava, té molt clar que implantar el ferrocarril a la metròpoli espanyola i en concret en terres catalanes seria un enorme progrés i avenç.
La Companyia que ell i d’altres accionistes funden, acorden que la primera línia fèrria de la península sigui a partir de Barcelona fins a Mataró, aleshores, una pujant ciutat industrial. L’empresa era de gran envergadura i per poder-la tirar-la endavant comptà amb Josep Mª Roca, un visionari i home de negocis establert a Londres, a la Gran Bretanya, que gràcies a les seves gestions convencerà a capitalistes britànics aportar la meitat del capital necessari perquè el 28 d’octubre del 1848 el tren arribés a Mataró, la seva ciutat comtal. Ell no veié acabada la seva obra perquè morí mig any abans a casa de la seva sogra, al carrer de Sant Antoni número 72 (número 18 actual) on una placa en dina fe.
Ell, la seva esposa, alguns fills i néts, són enterrats, finalment, al Cementiri dels Caputxins de Mataró, la seva ciutat natal.