En l’assoliment de la igualtat entre homes i dones, les barreres que encara cal trencar són múltiples. Si bé el feminisme és avui al centre del debat polític i social, els avenços assolits en l’àmbit laboral i salarial són notables en els darrers anys i cada cop és més habitual trobar dones entre els alts càrrecs directius o en llocs de referència, queda encara molta feina per fer per aconseguir una plena normalització. Parlem de tot el que queda per fer amb sis dones mataronines que destaquen en els seus àmbits. La tecnologia, la política, l’empresa, l’esport, l’art i la comunicació, àrees en les quals desenvolupen les seves carreres, estan avui més feminitzats que mai, i malgrat tot, les desigualtats de gènere encara s’hi posen de manifest.
Des de sempre a primera línia
Pilar González-Agàpito - Política i mestra
Pilar González-Agàpito va ser regidora de l’Ajuntament de Mataró pel PSC durant 16 anys, ocupant càrrecs de gran importància com ara Primera Tinent d’Alcalde o regidora de Promoció Econòmica, des d’on va impulsar el projecte del TecnoCampus. Mestra de professió, actualment jubilada però molt activa –ha publicat diversos llibres sobre la història del comerç mataroní- Gonzàlez ha estat sempre una dona en la primera línia. La mataronina es va iniciar en política als anys 70, com a militant socialista, i assegura que “mai” s’ha sentit discriminada pel fet de ser dona. “Ni en política ni en la meva vida personal, a casa teníem negoci i la mare s’arremangava com el pare, i com a mestre de l’Anxaneta tampoc vaig tenir cap problema”, recorda. Tampoc en política, on assegura que el seu partit sempre ha comptat amb dones en càrrecs de pes i que mai s’ha sentit menystinguda. “Però no es pot confondre el que s’ha viscut personalment amb el que passa en general”, matisa González, que considera que hi ha molta feina per fer.
Durant els seus 16 anys de carrera política a Mataró, va ser primera Tinent d’Alcalde, candidata a substituir Manuel Mas a l’alcaldia i promotora del TecnoCampus
“Quan al partit, als anys 80, es va començar a parlar de quotes de dones jo m’hi vaig oposar perquè no hi creia, però amb el temps em vaig fer enrere en comprovar que moltes companyes plenament vàlides, si no els donaven una empenta, no es llençaven”, recorda González. En deixar la política i entrar a formar part del col·lectiu Dones Reporteres de Mataró, González va poder conèixer molts perfils de dones que sí van patir discriminació. “Encara queden molts sostres de vidre per trencar”, constata. Uns sostres que encara són massa forts perquè estan molt arrelats socialment. “Són estereotips que creem de petits, allò de ‘uff, això per a una noia...’ i que costen molt de trencar”. González es fixa, per exemple, en com els rols tradicionals de la dona es transmeten a l’àmbit laboral. “La cura i la casa passa a la feina: infermeres, netejadores, mestres... Col·lectius feminitzats on resulta que els sous són inferiors. Potser el dia que els homes hi entrin de ple això canviarà”.
Cantar-li la canya al masclisme
Judit Neddermann - Cantant
“I tant que he patit situacions masclistes i discriminatòries!” explica la cantant de Vilassar de Mar Judit Neddermann. Nascuda l’any 1991, ha publicat tres discos en solitari, col·laborat amb diverses bandes i girat arreu del país a nombroses sales i festivals. D’experiència no n’hi manca per oferir el seu testimoni. “Quan abans de sortir als concerts em comenten si estic atractiva o no i si hi ha molta diferència respecte com vestia a les proves de so; segur que a un cantant home no li dirien res”, lamenta Neddermann, que considera que en l’àmbit de la música a la dona se la segueix “menystenint en moltes ocasions”. Per exemple, el fet que hi hagi tan poques dones als cartells del festival. La cantant vilassarenca denuncia que hi ha molta hipocresia en el sector. “A nivell formal s’estableixen mesures que afavoreixen la igualtat i el progrés però després parles amb algun músic i et poses les mans al cap quan te n’adones de com pensa realment”.
La cantant vilassarenca, veu de referència del nou pop en català, aixeca la veu contra les pràctiques discriminatòries que segueixen existint en el món de la música
Neddermann denuncia que en el món de la música, com passa en general, hi ha un “culte exagerat al cos a la imatge”, quelcom que segons ella s’ha potenciat amb la immediatesa i l’impacte que propicien les xarxes socials. “A la dona sempre se li exigeix més físicament, i se li donen menys anys de vida pública, perquè quan passa a la maduresa ja no se la considera atractiva”.
La cantant assenyala, arran de casos recents com les denúncies contra el cantant novaiorquès Ryan Adams a càrrec de diverses artistes, que els abusos en el món de la música són massa freqüents. “Hi ha artistes que viuen erròniament el fet de ser-ho, es pensen que tenen alguna mena de ‘plus’ que transformen en un abús de poder”, constata. I recomana, en aquest sentit, “anar amb compte i no situar els artistes en un lloc humà que no es mereixen”.
Respecte al masclisme que segueix present en les lletres de molts ‘hits’ actuals, Neddermann ho considera una forma de la societat patriarcal per fer perdurar els seus privilegis, i es mostra taxativa: “Jo prohibiria segons quines lletres masclistes, per mi és una autèntica bogeria que hi hagin lleis protegint la monarquia de ser atacada a través de les expressions artístiques i que no hi hagin lleis que ens protegeixin a nosaltres”.
Trencant barreres en l’àmbit tecnològic i digital
Mariam Ayadi - Emprenedora
Mariam Ayadi és la CEO i fundadora, junt amb Nil Mandri de WiPass, un dispositiu tecnològic que permet als usuaris connectar-se a una xarxa wifi sense necessitat d’introduir contrasenyes. Una idea tan original com eficaç que li ha valgut el Premi Creatic 2018, que atorga TecnoCampus. El Parc empresarial i universitari és la seu de l’empresa des d’on Ayadi trenca el tòpic segons el qual la majoria de firmes tecnològiques estan encapçalades per homes. Ayadi matisa que “sóc empresària en aquest àmbit però he estudiat un grau en Marketing i Comunitats Digitals”, i constata que els seus coneixements en enginyeria són limitats. “Però sóc una persona molt curiosa i sempre pregunto per tot i aquesta intriga és la que m’ha portat a desenvolupar un dispositiu tecnològic”, afegeix.
Apassionada del màrqueting, la gestió d’empreses i la tecnologia, és la guanyadora del premi Creatic 2018 amb el projecte WiPass
El TecnoCampus ha promogut recentment el projecte ‘TecnoGirl’, amb l’objectiu de divulgar la ciència i la tecnologia entre les noies d’entre 12 i 18 anys i contribuir a reduir la manca de vocacions científiques i tecnològiques entre aquest col·lectiu. Ayadi considera que l’emprenedoria en l’àmbit tecnològic no és una qüestió d’homes: “De fet mai ho ha sigut, no es tracta d’un ofici que requereixi la mà d’obra forta d’un home, és més una qüestió de personalitats”. Ayadi assegura que, malgrat moure’s en un món on els homes solen ser predominants, no sol sentir cap rebuig o discriminació. “Però com a professional, en el moment de presentar el meu projecte tecnològic, molts donaven per suposat que el dispositiu havia sigut desenvolupat pel meu soci”, constata. En aquest sentit, considera que encara queden barreres per trencar de cara a assolir la plena igualtat entre dones i homes. “Passarà quan el control de la societat passi a mans de les noves generacions. Una generació educada en igualtat de gènere i de respecte cap a les persones”, conclou.
Donar més veu a les dones
Anna Lasaga - Periodista
“Ja fa molts anys que treballo com a periodista i mai he tingut pegues, ni tampoc avantatges, pel fet de ser dona” explica la mataronina Anna Lasaga, des dels Informatius de Televisió de Catalunya. Ja sigui carregant la càmera o només el micròfon, cobrint el fet noticiós que toqués en cada moment. “El gènere no ha marcat en cap moment qui feia què, no s’ha establert cap diferenciació”, constata.
Reportera per als serveis informatius de Televisió de Catalunya, on treballa en l’àmbit de Societat cobrint l’actualitat del Maresme i el Vallès
A la secció de Societat, on ella treballa, són més dones periodistes que no pas homes. Sembla, per tant, que no hi hauria d’haver lloc per al biaix de gènere en les peces informatives que produeixen. Però no sempre és així, com reconeix la pròpia Lasaga. “No té res a veure una cosa amb l’altra, no ens n’adonem però estructuralment seguim sent masclistes”, relata la periodista, que constata que “fa poc vam participar en unes jornades sobre informació amb perspectiva de gènere i ens van fer conscients de la invisibilitat de les dones, sortim molt poc en televisió”.
Davant de situacions com aquestes, toca actuar per canviar-les. “Per què la majoria de vegades entrevistem experts, i no expertes? Sovint, per defecte, t’ofereixen un home amb qui parlar, però cal una certa discriminació positiva i demanar poder-ho fer amb una dona”, explica Lasaga. La periodista afegeix que sovint els homes són “més atrevits o menys prudents i se’t posen davant la càmera més fàcilment”.
Per un esport més equitatiu
Ari Magriñà - Jugadora de bàsquet del sèrior femení de la U.E. Mataró
Ari Magriñà és la directora d’orquestra al Mataró Construtoni Ponce. Una base que més enllà de les seves estadístiques setmanals, reparteix joc i genera les condicions perquè d’altres puguin brillar. Far d’un equip que busca remuntar el vol a Copa Catalunya i peça clau pel present i futur del conjunt femení. Porta jugant a bàsquet des dels cinc anys, i per tant suma dues dècades amb una pilota entre mans. “Quan ets petita no crec que tinguis gaires situacions de discriminació, jugues i ho passes bé i ja està; però quan et vas fent gran veus diferències que afecten el teu dia a dia”, expressa.
Base del Mataró Construtoni Ponce, peça clau del present i futur de l’equip, critica la manca de visibilitat que pateix l’esport femení al nostre país
Per ella, un dels mals endèmics de l’esport a Catalunya i Espanya és “la manca de visibilitat; ara es comença a donar més espai a l’esport femení, però estem lluny del que seria desitjable”. Això sí, relata que a Mataró “l’impuls del bàsquet femení es enorme i és quelcom d’agrair”. Magriñà relata com en un partit de Lliga Femenina 2 es va aconseguir a València, fa unes setmanes, rècord d’assistència de més de 6.000 espectadors, una demostració que “si es promociona, hi ha interès real per l’esport femení”. I posa com exemple com els principals equips femenins a Espanya són els que s’enfoquen només a aquesta disciplina i “creuen” en el projecte com a pal de paller.
Magriñà també assenyala elements que no són tant evidents com sortir o no per la televisió, però que són discriminatoris. “Per què el femení ha d’entrenar de 22.15h a 23.45h i els nois sèniors sempre abans? Costa d’entendre, i costa de canviar; no només aquí, sinó a qualsevol lloc on preguntis hi ha companyes que es troben en situacions similars”, lamenta. En definitiva, un “peix que es mossega la cua” perquè “si no hi ha visibilitat, no hi ha patrocinadors que hi apostin i sense diners, no es poden equiparar sous amb els equips masculins”.
Un món artístic que no estima prou les dones
Núria Poch - Directora del Museu d’Art Contemporani de Mataró
Núria Poch, directora del Museu d’Art Contemporani de Mataró (Col·lecció Bassat) assegura que mai ha patit situacions discriminatòries pel fet de ser dona en el món de l’art. Però en el seu àmbit de treball, on compta amb una llarga experiència com a directora d’equipaments museístics i comissària d’exposicions, el biaix de gènere és manifest. “La presència de dones artistes segueix sent inferior a la d’homes artistes” resol Poch. Als museus històrics, aquest paritat és impossible perquè en el passat que una dona esdevingués artista era una raresa. Però avui en dia se segueix reproduint. “Malgrat que a les escoles de Belles Arts o a les facultats d’Història de l’Art les estudiants siguin majoria, els directors de museus, els comissaris internacionals, directors de fires, els col·leccionistes i per tant, aquells que prenen les grans decisions al món de l’art, segueixen sent majoritàriament homes”, explica Poch.
Després d’haver estat al capdavant d’equipaments com la Fundació Guinovart, és la directora del Museu d’Art Contemporani de Mataró des de la seva creació
La situació tampoc és millor en el mercat de l’art, també de difícil accés per a les artistes ja que “encara no es valora per igual homes i dones”. Al final, diu Poch, el món de l’art reflecteix i perpetua el mateix que passa a altres sectors i “mentre les dones no s’incorporin en major proporció als llocs directius, difícilment canviarà”. Poch lamenta que els grans museus segueixen reservats als homes, malgrat alguna excepció com la de Maria Corral al Reina Sofia de Madrid. En canvi, el que ella anomena “segon nivell”, format per museus mitjans, centres d’art, comissariat, conservació, restauració… És predominantment femení. A nivell internacional no és gaire diferent. “Són poques les dones que es presenten als concursos o que formen part dels jurats d’aquests concursos”, lamenta, quelcom que entén que passa perquè “seguim associant la presa de decisions amb un estereotip masculí fermament arrelat a la nostra societat”.