Moltes de les referències a la situació assistencial i el col·lapse de les diferents unitats de cures intensives dels hospitals catalans que els grans responsables de Salut o els experts amb més projecció mediàtica van difonent estableixen llindars i anàlisis generals sobre la situació dels centres sanitaris. Però, com està l’Hospital de Mataró, en el pròleg de la quarta onada? En parlem amb Josep Maria Ibáñez, director mèdic de l’Hospital que assegura que “estem trinxats com a població però ara no ens podem relaxar”
Quina és la situació de l’Hospital de Mataró aquests darrers dies i setmanes?
La problemàtica evident que tenim a l’Hospital, com a la resta de centres, el nucli dur de la situació és el tema d’intensiu. Fa molts dies que estem al voltant dels 20 pacients ingressats, pel que tenim l’UCI sempre plena. Seria una mitjana, però per exemple avui (dimecres) tenim 12 positius ingressats i 4 pacients que ja han negativitzat però segueixen ocupant llit. Tenim sistemàticament tres quarts parts dels llits d’UCI ocupats i això és un nivell perillós.
La tendència general és a l’alça, dia a dia. Com s’explica?
La raó principal és que les UCI no es van arribar a buidar gaire després de la darrera onada. Havíem arribat a tenir 700 ingressats però quan va baixar no ho vam fer gaire més per sota de 400. No es buiden les UCI com es buidaven abans en altres moments d’aquest any de pandèmia i ara, a més, estan pujant els casos.
Quina raó ho explica?
El que està passant és que qui ingressa és gent més jove, és una dada important. Així com la primera onada era de gent gran i molts amb desenllaç fatal, ara el patró ha canviat per l’efecte de la vacunació en els grups de més edat. I cal ressaltar una cosa: que siguin més joves no vol dir que estiguin millor. A les UCI hi ha gent jove que està molt greu. Gent de 20, 30 o 40 anys en cures intensives per Covid ja no és estrany de veure. Veure gent jove que està malament impacta molt fins i tot als propis professionals, sotmesos a molt d’estrès després de tot un any.
El fet que els professionals estiguin vacunats dona tranquil·litat a nivell hospitalari?
Sí, és clar. Comparat amb altres onades i moments de la pandèmia, ara podem tenir tota l’operativa laboral disponible i això ajuda molt. En alguns moments en què vam tenir molts casos de confinats i aïllats, els professionals es van haver de multiplicar.
L'UCI de l'Hospital de Mataró
Es parla molt de quarta onada. A nivell hospitalari són una realitat, les onades, o es treballa en un continu?
Li diem onades perquè la gent ho entengui, però de fet la situació és una continuació. La primera onada de la pandèmia, la que va baixar de manera important abans de l’estiu sí que va ser un pic amb una baixada molt important. L’estiu passat gràcies a això la gent quasi que va poder fer vida normal. Ara ja no hi ha la mateixa lògica perquè després dels repunts no es baixa. Els hi podem dir onades o muntanyetes, però no tenen la mateixa forma. Ara per exemple s’ha repuntat a partir de 400 llits ocupats.
L’UCI de l’Hospital de Mataró és suficient, després d’haver-se ampliat a 22 llits?
Tenim dues unitats per a crítics que sumen un total de 22 llits tot i que en comptem 20 perquè sempre intentem tenir-ne 2 de marge per a urgències. També és cert que en altres moments de la pandèmia en vam arribar a habilitat 30. Si cal tornarem a estirar el xiclet, ens tornarem a adaptar si hi ha necessitat. Però cal tenir present el cost que suposaria, a nivell de professionals i desprogramació.
Quins serien aquests costos? L’Hospital pot haver de desprogramar operacions les properes setmanes?
El paràmetre d’ocupació a partir del qual hem de desprogramar és poc específic en general de Catalunya i depèn de cada cas. L’abril i març de l’any passat els hospitals es van tancar, més enllà de l’activitat indispensable. La nostra fita sempre ha estat desprogramar el menys possible i ara no estem desprogramant més enllà de casos concrets.
Però pot passar, si la quarta onada es complica?
Treballem sempre amb l’espasa de Damocles a prop del cap. Ara veiem com pugen els casos, però s’està veient l’efecte de la Setmana Santa i podria ser que un repunt vingués de cop i ens compliqués la situació. Estem a l’expectativa. De moment els casos van entrant però sense un gran sobresalt. Caldrà veure com impacta en el cas concret de la nostra zona.
Fins a quin punt la variant britànica és la causant de l’actual situació?
Sabem que hi ha molta variant britànica però no en sabem exactament la gravetat. Pot explicar major contagiositat però no sé si major gravetat. Abans de Setmana Santa ja la teníem molt present i la podem identificar pels símptomes dels pacients.
Què es pensa des de dins de l’Hospital quan senten la ciutadania parlar de fatiga pandèmica?
És lògic que hi hagi fatiga pandèmica. Hem renunciat a moltes coses, des de la gent jove a qui han tallat la socialització, a les famílies, els amics. A mesura que va passant el temps, la gent va baixant els braços però no podem ser egoistes i deixar de fer cas a les recomanacions perquè farem córrer el virus. Hem de mantenir una enteresa i compliment, i vacunació perquè si no no ens en sortirem. Ho hem vist a Europa què passa quan es relaxa la ciutadania.
L’estiu ha de ser un punt d’inflexió a positiu, un primer punt final? Confieu en l’efecte de les vacunes?
Necessitem que s’acabi. Que es minimitzi molt el contagi perquè això és un desori i un no viure. A mesura que avanci la vacunació i la immunització, hem d’anar apropant-nos a la normalitat. El ball de les vacunes no està ajudant però cal comptar que ha anat tot molt de pressa… però si mires els volums dels accidents tampoc és tant. I passar la malaltia et pot enviar a la UCI i anar-te’n a l’altre barri! La població tot i que estem trinxats, ens convé mantenir el tipus, aguantar i esperar.