La ubicació del Corte Inglés al solar de Can Fàbregas era un fet amb el qual l’Ajuntament es va obsessionar fins al punt de desmuntar i traslladar l’edifici industrial protegit al catàleg del patrimoni que l’ocupava. Per al consistori, i també per a l’operador comercial que exigia aquest emplaçament i no un altre, aquesta fixació que ha acabat portant a la ruïna el projecte després de nombrosos revessos judicials, tenia tot el sentit del món. Es considerava que aquest havia de ser el lloc perquè El Corte Inglés exerciria de “locomotora comercial”, amb capacitat de reactivar el comerç de tot el centre de la ciutat i de lligar urbanísticament el casc antic amb alguns dels barris més poblats de la ciutat. Avui res d’això s’ha concretat i el sector és un autèntic forat negre sense pràcticament cap activitat econòmica i comercial, que foragita els vianants i fa de mur virtual entre el centre i aquests barris.
El Corte Inglés havia de ser un pol d’atracció en un carrer Miquel Biada i entorns del tot reurbanitzats
La confluència del carrer Miquel Biada amb les rondes és un punt estratègic a nivell urbanístic. És la porta d’entrada al centre de la ciutat des de Cerdanyola, Peramàs i el nord del Pla d’en Boet. Però els usos existents al sector l’havien convertit en un mur que taponava aquesta connexió. No es feia gens agradable per als vianants passejar entre fàbriques abandonades (com la pròpia Can Fàbregas), carrers mal urbanitzats i il·luminats, de tràfic intens i sense voreres adequades. Instal·lar El Corte Inglés en aquest sector comportava una remodelació total del mateix, que abraça diverses illes entre les rondes de la República i Prim a l’oest, els carrers Tetuan i Iluro a l’est, Goya i Velázquez al nord i Torrijos al sud.
El Corte Inglés havia de ser un pol d’atracció en un carrer Miquel Biada del tot reurbanitzat, amb nous pisos i equipaments al seu voltant, voreres molt més amples i un enorme aparcament subterrani per donar servei al centre comercial i a aquest nou sector. L’Ajuntament va planificar tota una sèrie d’obres que partirien d’aquest àmbit i que arribarien fins al cor del casc antic, seguint l’eix Biada-Sant Bent-Plaça de les Tereses, el camí natural que havia de connectar la “Locomotora comercial” amb els seus teòrics vagons. Tot plegat hauria de fer de contrapès a l’atractiu de les grans superfícies comercials d’extraradi, com Mataró Parc, de cara a atreure els visitants que el comerç urbà mataroní ha anat perdent durant la darrera dècada, i que ha comportat la pèrdua d’establiments emblemàtics i la marxa de les grans marques del casc antic.
El sector és un autèntic forat negre sense pràcticament cap activitat econòmica i comercial, que fa de mur entre el centre i els barris
Tot plegat tenia sentit sobre el paper. Però era irrealitzable, tal i com s’ha acabat demostrant. Perquè la fàbrica que hi havia al solar on s’hi volia instal·lar El Corte Inglés estava protegida amb el màxim nivell dins del catàleg del patrimoni, i no es podia ni enderrocar ni trossejar ni traslladar ni res similar. S’havia de quedar allà on estava. I El Corte Inglés volia un solar net per fer-hi una gran superfície, sense cap antiga nau amb una xemeneia que obstaculitzés res. Quelcom que ha quedat refermat ara pels alts tribunals (el Suprem ha donat la raó al TSJC, que va considerar el projecte del tot “irracional”).
Durant tots aquests anys des que es va anunciar el projecte fins que els tribunals l’han tombat definitivament, el que havia de ser el nou centre neuràlgic de Mataró s’ha convertit en un autèntic forat negre. Les poques cases que hi havia van ser expropiades per PUMSA, no pas sense alguns conflictes molt enquistats amb els propietaris. La majoria de negocis que quedaven a les seves fàbriques van anar tancat. Els antics edificis industrials es troben avui en un estat ruïnós, com ha demostrat el recent col·lapse del sostre d’un d’ells al carrer Goya. Al seu costat, una altra antiga fàbrica ha estat okupada. El carrer Torrijos té voreres intransitables, contenidors sempre col·lapsats i una ferum permanent a excrements i pixats de gossos. El solar de Can Fàbregas és un niu de males herbes que recorda, en tota la seva enorme buidor, el fracàs del projecte, i el del carrer Biada amb Tetuan tot just s’està aplanant per fer-hi un aparcament en superfície, després d’anys d’abandonament.
Quin futur li espera?
Ara que ja es pot dir que El Corte Inglés no vindrà mai a la ciutat, l’Ajuntament i l’operador comercial hauran de seure’s per parlar sobre aquest sector de la ciutat, estratègic per al seu futur. L’empresa és la propietària del solar, i de l’Ajuntament en depèn decidir a quins usos es destina. Si no pot ser per a un centre comercial, s’hauran de buscar solucions, com ara la venda del solar a alguna promotora que hi faci pisos ara que s’ha reactivat el mercat immobiliari, zones verdes o equipaments com l’estació d’autobusos que proposa per aquest mateix emplaçament el projecte guanyador del Pla d’Impuls del Centre.