Durant el passeig per l’estany de Sils ens envolten plantes aquàtiques, canyissars, herbassars, prats de dall, rics en flors, i diversos boscos inundables on hi domina el salze blanc, el gatell i el freixe i altres arbres de ribera. El cant dels ocells que habiten la zona, com el rossinyol bord, el balquer i, amb una mica de sort, el rascló, és l’únic so que trenca el silenci dels aiguamolls. I el soroll, en capbussar-se, de les aus aquàtiques com el martinet blanc o el bernat pescaire.
L'estany de Sils va ser un important llac, que variava de mida en en funció de les pluges. Es va intentar dessecar per primer cop al segle XIII però no va ser fins a mitjans del segle XIX que es va aconseguir extreure tota la seva aigua. Tot i així gran part dels terrenys es van seguir inundant de forma temporal fins a la dècada dels 70 per afavorir els prats de sega, que necessitaven aigua, i que van ser substituïts pels actuals boscos de ribera.
La recuperació d’aquesta zona humida es deu al projecte LIFE – Natura "Restauració i gestió de l'estany de Sils", impulsat per l'Ajuntament de Sils i la Fundació Natura i cofinançat per la Unió Europea, amb el suport del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua i la Diputació de Girona.
-